La corrupció a Espanya: indecència tolerada

Experts en economia analitzen la situació del país i confirmen que malgrat preocupa la ciutadania, no és un tema resolt

El passat dimarts, l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB va acollir les Jornades sobre Periodisme i Corrupció Política i Econòmica. La idea inicial era transmetre una consciència crítica als estudiants sobre el tractament que fan i haurien de fer els mitjans respecte el tema que tantes pàgines ocupa avui als diaris i al qual tants minuts hi dediquen la ràdio i la televisió. La corrupció és, certament, una problemàtica que preocupa a tota la societat i així ho varen voler fer palès en la presentació de l’acte Josep Maria Català, degà de la Facultat, José Manuel Pérez Tornero, director del Departament de Periodisme, i el periodista i professor de Periodisme Econòmic Andreu Farràs.

Cartell de les Jornades de Periodisme i Corrupció
Política i Econòmica / www.uab.cat/comunicacio

La corrupció com a dansa d’oportunistes

Ben aviat, la sala es va convertir en un espai de discussió i anàlisi. La primera part de la jornada es va dedicar a la xerrada de Jordi Climent, antic treballador de l’Oficina d’Antifrau de Catalunya. De fet, el també periodista es descriu a Twitter com a emprenedor i expert en la prevensió i la lluita contra la corrupció. Per tant, a priori semblava una personalitat amb tots els ingredients necessaris per oferir un discurs coherent i ben informat. I a posteriori es va acabar confirmant. Les dades aportades gràcies a una presentació treballada van donar l’equilibri adequat que demanava la xerrada: la corrupció documentada vista per un periodista que sap del què parla.

“Cada dia hi ha més gent que participa en corrupció”, però “a Internet, es parla més de Messi o d’Obama”, va afirmar de manera contundent Climent. Els 165 milions de resultats que retorna Google per la paraula ‘corruption’ no són suficients. I encara que pel Centre d’Investigacions Sociològiques, el CIS, aquest sigui el segon tema que més preocupa a la població després de l’atur i per davant dels problemes econòmics i els polítics en general, el cert és que les dades aportades pel ponent demostren que el concepte de frau es difumina a mesura que ens acostem a l’entorn personal. “La gent és més tolerant en l’àmbit privat” i així ho demostra l’exemple d’un malalt que truca a un amic metge per aconseguir que el posi al capdavant de la llista d’espera.

Luis Bárcenas, Iñaki Urdangarin i Fèlix Millet són, a ulls de molts ciutadans, corruptes. “L’atípic és ajustar-se a la llei. La corrupció forma part del sistema i no tenim cap problema a l’hora de conviure-hi. És un fenomen universal que s’ha donat en totes les èpoques”. És com defineix el concepte Climent, però hi ha un raig d’esperança: “No és una malaltia inevitable”, encara que la ciutadania sembli haver-la assumida com a pròpia. I, sinó, com s’entén que de cada deu alcaldes implicats en casos de corrupció més de la meitat fossin reelegits en les passades eleccions municipals? Malauradament, ha acabat convertint-se en una pràctica vinculada als Estats i a l’administració pública, lligada, en definitiva, a la naturalesa humana.

L’expert en frau no es va cansar de repetir que, per ell, el corrupte és aquell qui té un “comportament oportunista” perquè s’aprofita voluntàriament de la seva situació per obtenir-ne un benefici. Però tampoc va deixar de recordar als assistents que ser corrupte no necessàriament és un delinqüent, de la mateixa manera que el desconeixement de la norma no n’eximeix el compliment. I, al cap i a la fi, qui la fa, la paga.

Corrupció i mitjans de comunicació

A continuació, la sala va acollir una taula rodona en què tres periodistes experts en economia van analitzar la corrupció i la seva difusió als mitjans de comunicació. Albert Closas, director del programa de TV3 ‘Valor afegit’, Josep Maria Ureta, cap de la secció d’Economia a El Periódico de Catalunya i Andreu Missé, un dels fundadors de la recent nascuda revista mensual ‘Alternativas económicas’, van ser els encarregats de discutir àmpliament temes d’actualitat vinculats directament amb els comportaments corruptes.

Els paradisos fiscals van ser un focus d’atenció durant el debat, atès que va servir per treure la llum el que els contertulians consideren “hipocresia i competència deslleial entre els socis europeus”. Segons Missé, estats com Luxemburg o Àustria són també “paradisos fiscals que contemplen el secret bancari i que afavoreixen la corrupció en aquest sentit”.  Al seu torn, Ureta va denunciar explícitament l’aprovació de l’amnistia fiscal espanyola, que “premia els corruptes i els perdona els seus delictes”.

I és que aquesta sensació que es premia als corruptes s’afegeix a la impunitat a què estan avesats. La percepció de la corrupció per part de la ciutadania es altíssima i  cada vegada és un problema més preocupant per la societat. Segons Missé, això es deu a un abús de poder: “Els governs tenen tant poder que no tenen la voluntat de ser transparents”. Missé va comparar la situació espanyola amb la de Finlàndia o Suècia i va afirmar que “el nivell de transparència és incomparable”, al que va afegir que “mentre no s’expliqui on van els impostos i a què es destinen, estem davant de societats poc democràtiques i poc igualitàries”. Així, tots tres van coincidir a l’hora de confirmar que els corruptes semblen impunes davant d’una justícia “teòricament igual per tothom”, però que sens dubte és ambigua i trampejable perquè “els polítics no són jutjats ni culpabilitzats”, va dir Missé.

Economia submergida, un frau social

Els temes i comentaris es van anar desencadenant un rere l’altre. Closas va posar damunt la taula l’economia submergida, del que Missé va assegurar que és “un tipus de corrupció disfressada”. L’economia submergida suposa entre un 18 i un 20 per cent del PIB espanyol, una conseqüència de “vint anys de capitalisme salvatge”. En aques sentit, tots els presents es van mostrar d’allò més crítics amb aquest aspecte ja que, segons Ureta, “es tolera i això provoca que es destrossi l’estat del benestar perquè és un frau social”. Closas, crític però més conciliador, va explicar que “molta gent té ingressos en negre i és complicat evitar-ho, però s’haurien de desenvolupar mecanismes de control per reduir i eliminar aquest tipus d’intercanvis”. 

I els mitjans, quin paper hi juguen? Sovint es parla de judicis paral·lels. L’accés a la informació, les filtracions i els anàlisis periodístics fan que els polítics s’enfrontin a sentències emeses pels mitjans de comunicació que impacten directament en l’opinió pública i condemnen polítics, relegant a una posició secundària la presumpció d’innocència. Ureta va confessar que “molts mitjans estan traspassant línies vermelles i fent afirmacions massa agosarades que estan allunyades de la seva funció d’explicar la realitat”. Closas va exclamar que “no es pot fulminar un polític per una imputació, perquè encara no se l’ha declarat culpable”.

Ni la corrupció ni la impunitat dels polítics ha d’aturar una societat amb unes xifres d’atur que han superat qualsevol previsió i amb una política d’austeritat que està augmentat cada vegada més les diferències socials. Una situació, l’espanyola, intolerable. Un panorama que els mitjans han de denunciar constantment per evitar que la corrupció s’apoderi d’un sistema en decadència. Ara més que mai cal reivindicar la funció del periodista: “Dir allò que algú no vol que se sàpiga”. 

Mireia Biel i Alba Mora

Tweet