La línea editorial dels diaris determina el tractament de les notícies que s’ofereixen a les diferents publicacions fent que els articles presentin un enfocament o un altre depenent de quina sigui la ideologia que marca el mitjà. Aquesta orientació impregna totes les informacions, però és en algunes situacions concretes on es mostra la seva tendència amb més claredat. Un exemple el trobem, en l’actualitat, en els casos de corrupció que s’han succeït en els darrers mesos i en els quals s’han vist involucrats polítics i personatges públics reconeguts. L’anàlisi que els mitjans de comunicació de la premsa escrita espanyola han dut a terme sobre la temàtica ens ha permès extreure diverses conclusions al respecte.
 |
| Portades dels diferents diaris espanyols / Font: www.infobae.com |
Partim del punt en comú que totes les publicacions analitzades tracten de manera principal els casos de corrupció Nóos i Bárcenas, que impliquen les acusacions d’Iñaki Urdangarín i de l’antic tresorer del PP, Luis Bárcenas. En primer lloc, destaca la diferència de posició adoptada davant d’aquests successos per part dels diferents diaris depenent de la seva filiació política. Generalment, els diaris de dretes han adoptat una actitud menys crítica davant els casos en què s’han vist afectats alguns càrrecs del PP, mentre que els diaris amb tendència d’esquerres critiquen durament aquestes implicacions i ometen les situacions en què s’han vist involucrats dirigents del PSOE.
La corrupció en les principals capçaleres espanyoles
Més enllà de les dades recollides pels diferents grups de l’assignatura, val a destacar que l’empresa Press Cutting Service també va realitzar un estudi quantitatiu sobre la presència de la corrupció en els diferents diaris espanyols que apunta, en alguns casos, en la mateixa direcció que la nostra anàlisi. Per una banda, coincideix en què els mitjans especialitzats en economia són els que menys espai dediquen a parlar de corrupció, però per una altra banda copsa tendències que no hem pogut captar amb els nostres mitjans. La més destacable és l’aparició a La Razón de casos de corrupció vinculats a CiU, superant fins i tot l’exposició dels casos de corrupció del PP. La capçalera de Francisco Marhuenda és l’única que ha parlat més de la corrupció dels nacionalistes catalans per sobre de la dels populars.
El Periódico: la crítica global al Partit Popular
El Periódico critica el cas Bárcenas des d’un punt de vista global: no només informa de les il·legalitats presumptament comeses per l’ex-tresorer popular, sinó que relaciona la trama amb claredat amb Gürtel i amb el partit al complet. El posicionament d’esquerres del mitjà es veu tant en les peces de caràcter purament opinatiu com en aquelles que haurien de ser estrictament informatives, que critiquen clarament l’actitud del PP davant del cas i aprofiten per fer un atac (més o menys justificat) contra el partit al complet.
El País: importància de la publicació de “Los papeles de Bárcenas”
El diari El País realitza un ampli seguiment dels casos de corrupció vinculats al PP. De fet, els processos més citats són, en primer lloc, el cas Bárcenas, després el cas Gürtel i el cas Urdangarín. Totes les informacions relacionades amb el cas Bárcenas fan referència a “Los papeles de Bárcenas”; les notes manuscrites del propi polític que van aparèixer publicades al diari el passat gener. Gairebé quasi cada notícia menciona aquests papers per mostrar l’activitat del diari i el seu protagonisme en el desenvolupament dels fets, ja que el procés d’investigació es va obrir arran de la publicació d’aquella informació. Per altra banda, tot i que el diari mostra un punt de vista molt crític, totes les dades es troben, en general, ben aprofundides i contrastades.
La Vanguardia: una altra mostra d’ideologia a flor de pell
El primer que crida l’atenció de les peces sobre corrupció a La Vanguardia és el tractament que es fa del cas Nóos, on està imputat el gendre del rei. El diari defensa la innocència d’Urdangarin i opta per carregar tota la culpa sobre el seu soci Diego Torres, i ho fa a través d’un editorial, que reflecteix l’opinió del mitjà. Per tant, la tendència conservadora tradicional del diari es fa palesa aquí. A més s’observa que hi ha poca cabuda per als escàndols que esquitxen els socialistes, Pretòria i Mercuri, però potser això es deu també a la seva importància relativament menor. En general, la majoria de casos es tracten en forma de notícia, sense opinió explícita.
El Mundo, el més crític
Malgrat tot, hi ha excepcions destacades. Tot i la clara ideologia conservadora del diari El Mundo, aquest es mostra molt crític amb la corrupció independentment del partit polític al qual afecti. De fet, critica a tots els casos de corrupció per igual i és el rotatiu que ha aportat més informacions exclusives al voltant de casos de corrupció com el de Luis Bárcenas. La investigació periodística feta pel diari sobre aquests casos de corrupció és molt profunda i justifica la dura crítica que es fa als polítics corruptes. L’arribada del nou sotsdirector Eduardo Inda ha propiciat aprofundir en la indagació i, en conseqüència, ha augmentat l’anàlisi i el tractament crític del diari.
Imparcialitat qüestionable
En aquest sentit, també destaca la imparcialitat del diari El Economista donada la poca presència d’anàlisi dels casos. A diferència de la resta de mitjans, El Economista es limita a informar i no aporta cap mena de valoració al respecte. No hi ha articles d’opinió o editorials, tot són notícies lineals. Expansión tampoc ressalta pel seu posicionament, sinó principalment per un conjunt d’informacions poc emfasitzades i tractades. Els temes se segueixen amb la major neutralitat possible i el diari es limita a informar sobre les novetats. Ara bé, el tractament dels casos de corrupció és desigual, atès que es dedica molta més atenció al cas Nóos i Bárcenas, que no pas a la resta. D’aquestes dues publicacions es podria dir que no assumeixen riscos i que, per tant, abandonen parcialment la seva funció d’esdevenir “vigilants i avaluadors” de les accions dels polítics i les seves repercussions.
L’ABC, crític amb la corrupció però no amb el PP
Contràriament a la poca presència d’anàlisi de diaris com El Economista, l’ABC, el diari dirigit per Bieito Rubido des d’una ideologia de dretes, monàrquica i catòlica, publica força assíduament peces que tracten dels grans casos de corrupció que esquitxen la política espanyola. Majoritàriament realitzada a través de peces valoratives, l’anàlisi del diari mostra un posicionament clar en contra de la corrupció. Emperò, a diferència de periòdics com El País, la crítica al Partit Popular és pràcticament nul·la, tot i ser la formació política que té més membres amb causes pendents. Així, el diari del Grup Vocento posa sovint en quarantena les acusacions de delicte del PP, de manera que, tot i existir peces objectives, generalment es posicionen a favor dels polítics d’aquesta formació.
La Razón, en defensa del govern i del PP
La Razón, en defensa del govern i del PP
El cas del diari La Razón és molt similar al de l’ABC. També de dretes, conservador i catòlic, la publicació del Grupo Planeta mostra neutralitat en les seves peces però fins a un cert punt. La Razón vol evitar perjudicar la imatge del partit del Govern, el PP i ho des d’un enfocament de les notícies poc rigorós i, en algunes ocasions, fins i tot eludint informació o testimonis que sí que apareixen en altres mitjans de tendència esquerrana. D’altra banda, en canvi, els casos de corrupció que no afecten el Partit Popular són valorats críticament, com per exemple el Cas Pallerols. També cal destacar que el Cas Noós acostuma a ser tractat mitjançant notícies neutres i/o d’agència.
Conclusió
Conclusió
Un cop feta l’anàlisi dels diferents mitjans de comunicació, se’n poden extreure diferents conclusions. Però totes remeten a una sola qüestió: tots els diaris haurien d’actuar respectant sempre els criteris d’ètica i moral periodística. L’afiliació política dels mitjans de comunicació no hauria de portar-los a posicionar-se a favor o en contra d’uns determinats partits polítics, especialment en casos de corrupció com els que s’estan donant actualment. Malgrat això, és evident que molts diaris com l’ABC, La Vanguardia o El Periódico es deixen dominar per la seva ideologia i acaben fent una forta crítica als casos de corrupció, però sempre protegint als seus respectius partits polítics.
Cal tenir en compte, també, que en temes de processos judicials sempre sorgeix el debat del paper dels mitjans de comunicació i la creació de judicis paral·lels. Després de portar a terme aquesta anàlisi, considerem que els mitjans de comunicació poden crear una investigació paral·lela sempre que es faci seguint uns criteris de diligència i ètica periodística que respectin, entre d’altres coses, la presumpció d’innocència. No s’ha de confondre, però, la presumpció d’innocència amb la protecció que alguns mitjans garanteixen a determinats partits polítics, la qual cosa ha succeït en molts mitjans espanyols. És el cas, per exemple, de La Vanguardia, que ha portat a terme una forta defensa cap al gendre del Rei, Iñaki Urdangarin.
Amb tot, no busquem uns mitjans de comunicació totalment objectius, ja que separar completament ideologia i informació és impossible. No obstant això, tots els mitjans de comunicació tenen uns deures amb la societat, la majoria dels quals passen pel filtre de l’ètica periodística. Oferir una informació contrastada, verídica i diligent és el principal objectiu dels mitjans de comunicació. Complir-ho hauria de ser una obligació. No respectar-ho és no respectar tampoc la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada