El economista camuflado. La economía de las pequeñas cosas

• Títol: El economista camuflado
• Autor: Tim Harford
• Número de pàgines: 320 pàgines
• Editoral: TEMAS DE HOY
• Llengua: Castellà
• ISBN: 9788484606178
• Preu: 8,95€

Tim Harford

El economista camuflado és un llibre que atrau des del moment en què en llegeixes la contraportada. A través de la pregunta “ per què pagues a Starbucks per una simple tassa de cafè el triple del què pagaries en un bar normal?”, l’autor aconsegueix despertar la curiositat d’aquells que volen saber de què va el llibre. És l’ham perfecte. La manera en què s’expliquen i exemplifiquen els conceptes econòmics, aconsegueix que la lectura sigui planera alhora que l’economia entretinguda.

Tweet

Quan el pitjor encara està per arribar

Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica a la Universitat Ramon Llull, ens presenta El crash del 2010. Escrita a principis del 2009, l’obra atrau de manera ràpida al lector amb la seva introducció o, quelcom encara més breu, amb la seva sinopsi editorial, present en la contraportada. L'atractiu rau en el fet que es tracta d'una obra escrita ara fa quatre anys que ha aconseguit preveure amb antelació molts dels fets relacionats amb la crisi que s'han anat succeint en els darrers mesos i anys: l'assoliment de determinades cotes d'atur, la caiguda de la borsa, la pèrdua del nivell salarial en diversos sectors... I a allò que ja ha passat s'hi afegeixen ítems que Niño Becerra preveu que passin també, més tard o més d'hora. Un text que de vegades ens fa pensar, malgrat les distàncies, en les previsions de Nostradamus.

L'obra s'inicia explicant que s’ha arribat a una crisi històrica que coincideix amb el final del cicle econòmic actual (allò que l’economista Kondratieff va estructurar en períodes de 250 anys). El cicle que acaba en aquest cas és el del capitalisme que es va posar en marxa al voltant del 1810 substituint al model mercantilista. Malgrat aquest final de cicle, però, Niño no s’atreveix a citar que el capitalisme haurà d’extingir-se donant pas a un nou model totalment diferenciat. Temor de ser tractat com un nou reformat al marxisme?

Tweet

Friedman. Pinochet. Merkel?

Títol: La doctrina del xoc: l’ascens del capitalisme del desastre

Autora: Naomi Klein

Editorial: Empúries (Barcelona, 2007)

Pàgines: 739

Preu: 11,99€ (Casa del Libro)

Els llibres l'han fet una figura internacional
denunciant el neoliberalisme
// clarapsicologia.blogspot.com

L’any 2007 Naomi Klein va publicar una de les obres essencials per entendre el funcionament de la ideologia econòmica imperant: el neoliberalisme. La periodista canadenca pretén  explicar amb el llibre quines són les bases del sistema de liberalització econòmica salvatge i quins propòsits persegueix. I es tracta d’un intent reeixit; la seva exposició detallada i àmpliament documentada recobreix tota l’obra de forma que el lector no té més remei que començar a qüestionar el sistema econòmic i polític que domina Occident des de la dècada dels ‘90.

Ara bé, Klein no s’estrena amb aquest llibre en la crítica contra el sistema neoliberal. El seu primer best-seller, la crítica contra la societat consumista dominada per les grans multinacionals recollida a No Logo (Paidós, 2002) ja la va situar al mapa del moviment antiglobalització. Posteriorment, va recollir tot un seguit de conferències i opinions sobre el mateix tema a Vallas y Ventanas (Paidós, 2002) i amb el documental La toma (2004) va donar una passa endavant i va alinear-se definitivament amb la lluita per una democràcia més directa i la recerca d’altres formes d’explotació de la producció.

Així doncs, amb la darrera obra escrita, La doctrina del xoc, la periodista canadenca no trenca la vinculació amb el pensament altermundista, sinó que es reafirma i aconsegueix una obra que posa al descobert les intencions i objectius del pensament neoliberal que impera actualment tant a Occident com a la major part del món.

Tweet

Els desastres financers: ni matemàtics ni imprevisibles

Títol: Por qué quiebran los mercados. La lógica de los desastres financieros
Autor: John Cassidy
Editorial: RBA Libros
Any: 2010
Número de pàgines: 480
Preu: 35€

Si algun cop algú s'ha preguntat el perquè de molts aspectes tocants a l'actual crisi econòmica, la formació de les bombolles o qualsevol altre fenomen econòmic dels últims anys, Por qué quiebran los mercados ofereix respostes solvents. Fortament enfocat en els Estats Units, això sí, però perfectament extrapolable a altres casos. L'economia no serà una ciència exacta, com demostren Akerlof i Shiller al seu Animal Spirits, però fins a cert punt el capitalisme funciona de manera similar a tot arreu.

La portada del llibre.

Tweet

Els esperits que ens acompanyen

Títol: Animal Spirits. Cómo influye la psicología humana en la economía
Autors: George A. Akerlof i Robert J. Shiller
Editorial: Gestión 2000
Any: 2009
Número de pàgines: 320
Preu: 20€

Animal Spirits és una obra ambiciosa, tot i la seva aparent brevetat. El llibre dels economistes i professors George Akerlof (Nobel d’economia el 2001) i Robert Shiller presenta una revisió de la teoria econòmica hegemònica, la que es basa en perspectives estrictament racionals, tancades i quantificables.

Els esperits animals (adjectiu que es refereix més a l’animació que a l’animalitat, és a dir, ‘els esperits que com a humans ens animen a prendre decisions econòmiques’ o aquells impulsos irracionals que expliquen en bona mesura la nostra conducta) tornen a agafar el protagonisme que segons els autors mereixen. Perquè insisteixen en que no inventen una teoria de zero, sinó que parteixen d’una base amb gairebé vuitanta anys d’antiguitat, una faceta de la teoria keynesiana injustament oblidada.

Il·lustració per a la portada del llibre.

Tweet

¡Acabad ya con esta crisis! de Paul Krugman

TÍTOL	¡Acabad ya con esta crisis! (“End This Depression Now!”, 2012)
AUTOR	Paul Krugman
TRADUCCIÓ	Cecilia Belza; Gonzalo García
EDITORIAL	Crítica, SL
PÀGINES	272
PUBLICACIÓ	Barcelona, 2012
ISBN	978-84-9892-261-5
PREU	19,00 €

Tweet

La sorpresa d’una crisi vaticinada

Fitxa tècnica

John Cassidy (1963) és un periodista y economista anglès que escriu sobre economia i finances al New Yorker des de 1995. A més col·labora en altres publicacions com el New York Review of Books i en programes de ràdio i televisió.

Cassidy ens fa una petita definició del seu llibre d’aquesta manera: “Éste no es un manual de economía, pero sí que invita al lector a moverse más allá de los titulares de los diarios y a pensar con bastante profundidad en cómo funciona el capitalismo moderno y en las teorías que han nutrido las políticas económicas”. Així doncs, Cassidy intenta explicar la lògica dels desastres financers precisament des de la naturalesa intrínseca del sistema capitalista.

Tweet

El hombre que cambió su casa por un tulipán, de Fernando Trías de Bes

Quins paral·lelismes existeixen entre la nostra crisi immobiliària, la bombolla dels Mars del Sud i la del Japó dels noranta? Què ha portat a tanta gent a invertir tots els seus estalvis en una companyia en pèrdues de la que només coneix el seu nom? Què pot impulsar a un neerlandès a canviar la seva casa per un tulipa? Aquestes són les preguntes a les que Fernando Trías de Bes, reputat economista i autor de bestsellers com La buena suerte i El libro negro del emprendedor, intenta donar resposta al llarg de la seva obra.

Guanyador del Premio de Hoy 2009, El hombre que cambió su casa por un tulipán: qué podemos aprender de la crisis y cómo evitar que vuelva a suceder, s’alça com un assaig amè i directe dividit en dos grans blocs. El primer d’ells, Las mayores burbujas de la historia, fa un repàs per les bombolles més irracionals que han tingut lloc al llarg del temps. Començant per la febre de les tulipes a Holanda (1636-1637) i acabant amb la crisi subprime a Estats Units (2006), Trías de Bes analitza les causes precursores d’aquestes situacions i fa una crítica als extrems als quals pot arribar la irracionalitat humana. L’economia és, en gran mesura, el resultat de la acció humana i els humans, a priori racionals, actuem masses vegades com si no ho fóssim, cita l’autor a la introducció.  

Fernando Trías de Bes / Font: blog.periodistadigital.com

Tweet

La fal·làcia de l’austeritat, al descobert

¡Acabad ya con esta crisis!, l’obra que tot seguit presentarem, representa un cas poc habitual de lectura en els temps que corren. En una època de crisi on la majoria d’obres van a cercar el perquè de l’arribada a la crisi actual, l’autor de l’assaig, el Premi Nobel d’Economia el 2008, Paul Krugman; ens ofereix un resum sintètic de com s’ha arribat aquí però ràpidament comença a narrar com n’hem de sortir, del pou. I és que per a l’autor, “l’important ara mateix no és analitzar la situació prèvia sinó buscar la manera de sortir-ne”. Per a fer-ho, Krugman ens presenta un llibre que en una extensió molt breu, si atenem a la temàtica del llibre (eminentment econòmica), ofereix tot allò que fóra bo que sabéssim en el context actual: en quina situació ens trobem, com s’ha generat aquesta crisi, perquè no es va fer res abans i perquè totes les mesures que s’estan prenent en el dia a dia per a sortir-ne no fan més que augmentar-la.

Un dels punts forts de la lectura és el llenguatge planer que empra l’autor en tota l’obra (una altra característica que no sol abundar pas en els llibres de temàtica econòmica). A més a més, per a oferir la seva visió de com sortir de la situació actual i dels errors que s’estan cometent a dia d’avui (que per a l’autor porten a un alentiment encara més fort de la sortida de la crisi) per a assolir la citada recuperació econòmica, Krugman ofereix en els primers capítols del llibre una autèntica classe magistral de macroeconomia per a què qualsevol lector amb una mínima formació acadèmica (que no econòmica) pugui entendre el lloc on ens trobem i com n’hem de sortir.

Tweet

La lógica oculta de la vida, de Tim Harford

El llibre de Tim Harford La lógica oculta de la vida representa el culte a la racionalitat. Harford vol buscar la lògica de les petites coses del dia a dia i tot el llibre és una argumentació formada per exemples per demostrar que realment res és irracional, que tot a la vida té una coherència oculta que un economista pot ajudar a descobrir. És l’amor un sentiment irracional? És el joc un mer impuls? Què mou realment les nostres relacions personals? El cor o el cap?

Tweet

Economia de butxaca, de Josep Maria Ureta

Aquest és un llibre pensat per a tots aquells que se salten la secció d’economia dels diaris però que sovint es pregunten per què els costa tant arribar a final de mes”. Així defineix Josep Maria Ureta, reconegut periodista econòmic (El Periódico), el seu llibre “Economia de butxaca”. Es tracta d’un recull d’alguns dels seus millors articles escrits entre els primers anys de la dècada dels noranta i el 2005. Un connexió perfecta amb el nostre passat més recent per entendre què està passant actualment i, sobretot, alguna pinzellada sobre com hem arribat fins aquí. Ara que la crisi financera i l’economia en general protagonitzen les portades de tots els diaris i informatius, és important recuperar els articles escrits en l’època de creixement i auge econòmic. I què millor que fer-ho de la mà d’un dels grans periodistes econòmics que hi ha actualment.

En els últims anys, l’economia ha canviat de forma radical. El procés de globalització ha convertit el planeta en un món més petit i, alhora, més gran. Josep Maria Ureta parla d’això, dels temes macroeconòmics més importants d’aquests darrers anys i de com aquests afecten el nostre dia a dia. És un dels seus principis: acostar l’economia als ciutadans. Un fet que queda molt ben recollit al títol del llibre.

Josep Maria Ureta és l'autor d' "Economia de butxaca"

Tweet

#LUXURIOUSBARCELONA

Have you ever wondered if Barcelona is a good place for luxury? We are glad to present 'Luxurious Barcelona: a long way to go', a journalistic report by Economia Ciutadana.

T'has preguntat mai si Barcelona és un bon lloc pel sector del luxe? Et presentem el reportatge en anglès "Luxurious Barcelona: a long way to go", un projecte periodístic d'Economia Ciutadana.

Aquí en pots veure un petit avançament en format audiovisual.

Tweet

La corrupció a Espanya: indecència tolerada

Experts en economia analitzen la situació del país i confirmen que malgrat preocupa la ciutadania, no és un tema resolt

El passat dimarts, l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de Comunicació de la UAB va acollir les Jornades sobre Periodisme i Corrupció Política i Econòmica. La idea inicial era transmetre una consciència crítica als estudiants sobre el tractament que fan i haurien de fer els mitjans respecte el tema que tantes pàgines ocupa avui als diaris i al qual tants minuts hi dediquen la ràdio i la televisió. La corrupció és, certament, una problemàtica que preocupa a tota la societat i així ho varen voler fer palès en la presentació de l’acte Josep Maria Català, degà de la Facultat, José Manuel Pérez Tornero, director del Departament de Periodisme, i el periodista i professor de Periodisme Econòmic Andreu Farràs.

Cartell de les Jornades de Periodisme i Corrupció
Política i Econòmica / www.uab.cat/comunicacio

Tweet

Diferents mitjans, diferents enfocaments

Comparativa del tractament de la corrupció en set publicacions espanyoles

La línea editorial dels diaris determina el tractament de les notícies que s’ofereixen a les diferents publicacions fent que els articles presentin un enfocament o un altre depenent de quina sigui la ideologia que marca el mitjà. Aquesta orientació impregna totes les informacions, però és en algunes situacions concretes on es mostra la seva tendència amb més claredat. Un exemple el trobem, en l’actualitat, en els casos de corrupció que s’han succeït en els darrers mesos i en els quals s’han vist involucrats polítics i personatges públics reconeguts. L’anàlisi que els mitjans de comunicació de la premsa escrita espanyola han dut a terme sobre la temàtica ens ha permès extreure diverses conclusions al respecte.

Portades dels diferents diaris espanyols / Font: www.infobae.com

Tweet

ABC: crítics amb la corrupció, protectors amb el Partit Popular

Anàlisi del tractament periodístic de casos de corrupció

La corrupció ha inundat els mitjans de comunicació en els darrers mesos. Polítics i personatges de l’esfera pública estan en el punt de mira per delictes de desviació i malversació de fons, finançament irregular, tràfic d’influències o apropiació indeguda, entre altres qüestions. L’anàlisi que han realitzat els mitjans de comunicació permet descobrir les tendències de la premsa escrita espanyola, així com també comprovar el poder que tenen els mitjans a l’hora de crear opinió pública, fer judicis paral·lels i reforçar una determinada línia ideològica.

En aquest text s’analitza el tractament informatiu que s’ha fet al diari ABC de casos de corrupció d’actualitat. L’ABC és un diari nacional, conservador i monàrquic que compta amb onze edicions i que, especialment, té una posició molt sòlida a Madrid i a Sevilla. Se’l vincula a la ideologia del PP i, sovint, ha estat objecte de crítiques per la cobertura que ha realitzat d’esdeveniments com ara els fets de València, la vaga del 29-M o, fins i tot, els atemptats de l’11-M.

Tweet

Editorial: El Primer de Maig, una oportunitat per reivindicar

L’origen de la festivitat de l’1 de maig cal buscar-lo a les darreries del segle XIX. El dia internacional del treballador va néixer com un moviment reivindicatiu mundial i es va establir com a tal l’any 1889. Al començament, era un homenatge i un dia on manifestar, a través d’eines com la vaga, la necessitat de millores tan importants com la jornada de vuit hores. No obstant això, és necessari preguntar-se quin paper té una jornada avui dia: un esdeveniment ja institucionalitzat com a festiu pot tenir el pes de temps passats? Existeix el moviment obrer? Quin és el paper actual dels sindicats, i quin hauria de ser?

Diversos cartells sindicals que criden a la manifestació avui.

Tweet

El transport públic s’adapta a la greu situació econòmica del país

Les administracions catalanes ofereixen nous títols i descomptes per aquells sectors de la població en situació d’atur o amb ingressos molt reduïts

Un dels àmbits que estan experimentant de manera més destacada un increment dels seus preus en els darrers anys és el del transport públic. Una paradoxa davant els temps de crisi actuals que estan complicant encara més a les famílies poder fer front a tots els pagaments afegint-hi l’elevat cost de la mobilitat tant en si es disposa de vehicle privat com si es recorre al transport públic. Davant les elevades xifres, que en els darrers dos anys han experimentat un increment de preus de prop del 6% en la majoria d’abonaments (i puntes d’un 25% en alguns casos), l’administració també ha posat en marxa ajudes en forma de descompte per a les persones en situacions cada cop més precàries.

Cua de ciutadans a les oficines d'ocupació. Font: periodistadigital.com

Les dades del darrer any apunten que prop d’un 10% de famílies a Catalunya tenen tots els seus membres en situació d’atur i que un 20% tenen únicament un dels seus integrants amb feina remunerada. Per tot plegat, en el camp del transport públic s’han creat nous abonaments en els darrers anys que se sumen a aquells que ja existien i que anaven encaminats a sectors amb dificultats econòmiques com els menors de 25 anys o els majors de 60. A continuació presentem els abonaments existents per aquest tipus de transport a Catalunya.

Abonament especial per a persones en atur

La darrera de les targetes apareguda és la T-Trimestre amb descompte per a persones en atur i en procés de cerca de feina. Una iniciativa de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM). Amb l’objectiu de facilitar la mobilitat a les persones en situació d’atur s’ha establert un descompte en el títol de transport trimestral –T-Trimestre– sempre que es compleixin un dels requisits següents: percebre un subsidi per desocupació d’un import inferior al salari mínim interprofessional (SMI) o bé rebre qualsevol altre ajut inferior al SMI o no rebre’n cap i trobar-se en un procés de cerca de feina tutoritzat pel Servei d’Ocupació de Catalunya que requereixi utilitzar algun sistema de transport de manera freqüent.

Taxa d'atur, 2008-2012. Font: elcaptor.com

En el cas d’aquesta targeta, abans d’adquirir el títol de transport bonificat, la persona interessada ha d’obtenir un certificat que acrediti que compleix algun dels requisits anteriors dirigint-se al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) o en alguna de les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i presentar el DNI. El preu de la T-Trimestre bonificada, que permet fer un nombre de viatges il·limitat durant tres mesos consecutius és de 29,40€ mentre que el preu habitual d’aquest títol és de 142,00€, de manera que el descompte que finalment s’ofereix és d’un 80%.

Targetes especials per a famílies nombroses o monoparentals

A les targetes per a persones en atur s’hi afegeixen també les destinades a aquelles famílies nombroses o monoparentals. L’ATM ofereix en aquest cas targetes amb bonificacions entre el 20 i el 50% depenent de la situació econòmica d’aquests tipus de famílies. Per adquirir aquests títols de transport amb boni­ficació (FM en cas de família monoparental, FN en cas de família nombrosa) cal presentar el títol de família monoparental o nombrosa que hagi emès la Generalitat de Catalunya o el títol de família nombrosa emès per qualsevol comunitat autònoma espanyola. En el moment de la venda, el centre d’atenció al client anotarà, en el títol de transport, el número de DNI o passaport del bene­ficiari i el número de carnet de família monoparental o nombrosa.

Model de les targetes FM/FN de l'ATM per a la regió de Ponent

Per a aquestes famílies s’ofereixen els citats descomptes d’entre un 20 i un 50% en els títols T-Mes, T-Trimestre i T-Jove a més de les targetes exclusives T-70/90, que permeten realitzar un total de 70 desplaçaments integrats en un termini de 90 dies des de la primera validació del bitllet.

Tant els títols per a persones en situació d’atur com per a famílies nombroses o monoparentals estan disponibles en totes les demarcacions catalanes mitjançant les Autoritats Territorials de la Mobilitat existents: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Catalunya Central.

...i per a la tercera edat

Un altre dels abonaments existents, en aquest cas per a les persones de la tercera edat, és la Targeta Rosa. Es tracta d’una prestació social oferta per l’Ajuntament de Barcelona que facilita a les persones grans o amb discapacitat reconeguda i que disposen de pocs recursos econòmics l’ús dels transports públics a la ciutat de forma gratuïta a més de descomptes en establiments i entitats.

Aquesta targeta, de caràcter personal i intransferible, va dirigida a les persones de més de 60 anys o a aquelles que tenen una discapacitat igual o superior al 33% acreditada mitjançant el certificat de disminució de la Generalitat de Catalunya, amb rendes familiars inferiors a l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples) en la Targeta Rosa gratuïta o rendes familiars inferiors al doble de l’IPREM en la reduïda.

Targeta Rosa de l'Ajuntament de Barcelona.

La targeta permet viatjar amb les línies d’autobús de TMB, Ferrocarrils de la Generalitat (dins la 1a corona metropolitana), Metro, Trambaix, Trambesòs i Funicular de Montjuïc a més d’oferir descomptes en establiments (de comerç o de serveis de salut), equipaments i entitats de la ciutat.

Per a obtenir més informació dels diversos abonaments podeu informar-vos via telefònica al 012 o a internet a les pàgines de l’ATM (www.atm.cat) o de la Targeta Rosa (http://www.targetarosa.com/ca/).

Tweet

Empitjoren les previsions

El Govern ha anunciat una contracció del PIB de l’1,3% i una taxa d’atur del 27% aquest any.

Tal com es preveia fa uns dies, el Govern ha empitjorat avui les previsions que en un principi s’havien fet sobre algunes dades de cara als dos propers anys. Si les xifres amb les que tractava fins ara l’Executiu preveien un 0,5% de la caiguda del PIB, avui s’ha passat a parlar de l’1,3%. D’altra banda, el partit encapçalat per Mariano Rajoy també ha informat de que el dèficit públic serà del 6,3% i la taxa d’atur arribarà fins al 27% aquest any.

Variació real en % / www.cincodias.com

Tweet

Què és un lobby?

Fa pocs dies, els mitjans feien ressò sobre que el lobby Club de Roma aterrava a Barcelona. Què és exactament un lobby? Quina funció tenen? Quins lobbies hi ha aquí al nostre país? 

Què és un lobby? 

Els diccionaris defineixen els lobbies com un col·lectiu amb uns interessos comuns que duu a terme diferents accions per tal d’influir l’administració pública perquè promogui decisions que els siguin favorables. També s’anomenen grups de pressió i es caracteritzen per defensar els seus interessos privats a les institucions publiques de manera que aquestes acabin legislant a favor seu i no a favor de la col·lectivitat. Durant els darrers anys s’han establert algunes regulacions que afecten els lobbies amb la finalitat que siguin més transparents.Per exemple, la Unió Europea regula els lobbies des del 2008 a través d’un registre públic. 

Logotip UNESA, un dels lobbies més grans del país

Tweet

Errors found in a study pro austerity

A study published this week by the economist Thomas Herndon from the University of Massachusetts has found a mistake at a study written by the U.S. economists Carmen Reinhart and Kenneth Rogoff in 2010. The original study, called “Growth in a Time of Debt”, supported that high government debt levels (specifically debt that is over 90% of annual economic output) hurt economic growth.

Tweet

Els MOOC, la transformació de l’educació superior

Creix el nombre d’estudiants on-line mentre es presenta el repte d’atorgar titulacions perquè els cursos guanyin prestigi

Els cursos massius a Internet, els MOOC, estan transformant l’educació superior. Així, a mesura que va creixent el nombre d’inscrits, a les universitats i a les entitats privades que els ofereixen, se’ls presenta el repte de considerar-los cursos oficials pels quals atorgar un títol.

Què són?

Massive Online Open Courses (MOOC). Aquestes són les inicials dels MOOC, els cursos massius d’educació superior que estan envaint la xarxa. Són, en bona mesura, una alerta que convida a transformar l’educació superior. Més enllà del concepte d’educació oberta i el connectivisme, eixos sobre els quals es regeixen aquests cursos, els MOOC han reobert el debat de l’educació superior i el paper de les universitats. I és que precisament són aquests organismes els que poden gestionar l’oferta de cursos d’aquesta tipologia, que es caracteritzen per tres factors

•       No tenen límit en les matriculacions, de manera que en un moment determinat, poden haver-hi milions de persones a l’aula virtual
• Poden ser seguits de forma on-line, fet que globalitza el coneixement i el fa accessible per qualsevol persona i des de qualsevol lloc
• Són oberts i gratuïts amb materials accessibles sense haver de pagar

Des del començament del 2012, van saltar a l’esfera pública dos noms que tenen intenció de revolucionar les fórmules d’ensenyament tradicionals. Coursera i EDX són dues plataformes de formació online d’alt nivell que actualment ja compten amb centenars de cursos digitals gratuïts que es poden estudiar des de qualsevol punt del món. A més a més, estan impulsades per les millors universitats nord-americanes com Harvard. El seu lema és que aquests programes es posen a disposició de tots els públics: for anyone, anywhere, anytime. 

Tweet

Una Champions que val milions d'euros

Barça i Madrid es disputen la setmana vinent el passi a la final de la Champions contra el Bayern de Munich i el Borussia Dormund respectivament. Cent vuitanta minuts decisius per arribar a la final del torneig futbolístic més important del món però, a la vegada, cent vuitanta minuts on hi ha en joc entre 6’5 i 10’5 milions d’euros: 6’5 milions pel finalista de la Champions i 10’5 per qui s’emporta la Copa d’Europa cap a casa.

La Champions d’enguany és la més rendible de la història pels seus participants, ja que aquest any repartirà 500,7 milions d’euros en pagaments fixos i 409,6 milions en quantitats variables. De fet, totes les quantitats han augmentant respecte l’any anterior. La dada més clara és la de final que es disputarà el proper 25 de maig a Londres. L’equip que perdi s’emportarà 6’5 milions d’euros – 900.000 euros més que l’any anterior – i el que guanyi rebrà 10,5 milions –l’any passat eren 9 milions.

Real Madrid i Borussia Dormund són dos dels semifinalistes

Tweet

Creix el consum de llibres però baixen les vendes

Els catalans van llegir, de mitjana, 4,3 llibres el 2012. Això suposa un creixement d’un 1,2% respecte de l’any anterior però representa un llibre més que fa sis anys, quan se’n llegien 3,4 de mitjana. En total, un 61% dels catalans diuen llegir, i la lectura és el segon hàbit cultural al territori per darrere de la música. Tot i això, les vendes van baixar entre un 5% i un 10% respecte de l’any anterior i aquesta evolució s’ha mantingut durant el primer trimestre de 2013, segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura presentades pel Gremi de Llibreters de Catalunya.

El consum de llibres augmenta a Catalunya però les vendes disminueixen.

Tweet

El Club de Roma s’instal•la a Barcelona

El Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa acull des d’aquest dimecres la seu del Club de Roma a Barcelona. Es tracta d’una ONG formada per diferents experts, entre els quals científics i economistes, dels cinc continents. El Club de Roma instal·la, així, la seva primera seu a Barcelona, amb una vocació mediterrània, i la segona a Europa. La oficina de Barcelona se suma a la que la ONG ja té a Wintherthur, Suïssa.

El Club de Roma a la ciutat comtal esdevindrà un fòrum de debat amb l’objectiu d’impulsar el coneixement i el debat dels problemes a l’àrea del Mediterrani i l’Orient Mitjà. Els temes en què es vol aprofundir són els recursos, l’energia i el medi ambient. Tres multinacionals econòmiques –Gas Natural, Abertis i Aigües de Barcelona – donen suport econòmic a la nova seu de la organització.

Isidre Fainé, a la dreta, i el secretari general del Club de Roma, Ian Johnson

Tweet

Greece: 3rd bailout anniversary

Three years after troika imposed measures to overcome downturn Greece is still worse than before

On Tuesday 23th April of April, 2010 Greece asked its first bailout. This week Europe will commemorate the third anniversary of Greece’s first bailout. Three years after the intervention of the International Monetary Fund (IMF), European Union (EU) and European Central Bank (ECB), Greece is not a better place to live according to statistics. We cannot travel to Greece to know which the social situation is, but we can analyse what happened with macroeconomics variables.

European solutions don't work and this inability is causing a lot of protests in Greece. // The Telegraph

Since troika helped Greek accounts, economic health hasn’t done anything but worsen. The Mediterranean country asked rescue after one year of a downturn. But the worst was still coming. Since the bailout Greek economy has decreased almost every trimester above 6%, arriving to the thrilling number of 9% in the last trimester of 2010, according to the Hellenic Statistical Authority (EL.STAT). It seems that austerity measures didn’t reboot the economy, inside out it has only been useful to worsen and shrink the Greek economy.

Tweet

L'economia afluixa; la solidaritat, no

La ciutadania s'uneix davant la crisi amb el creixement del voluntariat i el naixement de noves plataformes populars

Sis milions de treballadors en edat activa es troben a l’atur. El 32% dels suïcidis es relacionen directament amb la crisi. Un dèficit públic del 7% del PIB. Dues recessions en cinc anys. Rescat bancari encobert de l’economia espanyola. I trenta grans casos de corrupció. Amb un present així, el futur de l’economia d’Espanya es preveu més que incert. Però davant d’aquesta inestabilitat, la ciutadania s’uneix per fer força, per ajudar al veí o la veïna i a amics i familiars, però també a desconeguts que ho necessiten. Solidaritat. Cooperació. Consciència. És el moment del voluntariat i de les plataformes populars.

Tweet

Els numerònims més importants del desenvolupament econòmic i polític mundial

Aquesta setmana hem pogut veure diversos titulars als diaris i als telenotícies com “El G-20 demana la creació urgent de la unió bancària d’Europa” o “El G-8 prendrà noves mesures si Coreadel nord persisteix en les seves provocacions”. Però què signifiquen exactament aquestes lletres i números? Què són el G-5, el G-7, el G-8, el G-8+5 i el G-20?

Què és el G-5?

El Grup dels Cinc,  o G-5, és el nom que reben les potències emergents a les reunions internacionals de Brasil, Xina, India, Mèxic i Sud-àfrica l’objectiu de les quals és promoure el diàleg entre els països en vies de desenvolupament i els països desenvolupats que integren el G-8, amb l’objectiu de fixar postures i iniciatives en temes rellevants a escala mundial, com l’economia mundial, el desenvolupament sostenible i el canvi climàtic entre d’altres.

El G-5 va sorgir el 2005 ja que els líders de les cinc principals economies emergents del món varen ser convidats pel Regne Unit per a participar al Diàleg Ampliat del G8 que es va realitzar aquell mateix any a Escòcia. La coordinació d’aquests cinc països va començar en aquesta cimera per la qual els líders del G5 varen realitzar una reunió prèvia per a acordar la seva postura i presentar una declaració conjunta al Diàleg Ampliar.

Països que formen el G-5 // goo.gl/7AQXB

Tweet

La tecnologia al servei de l’estalvi ciutadà

WhatsApp, Skype, Line, Viber, WeChat...: infinitat de programes i aplicacions que permeten les comunicacions de forma gratuïta en temps de crisi

L’aparició d’aquestes aplicacions sumada a l’increment dels punts d’accés gratuït a Internet permet un gran estalvi en les factures de molts ciutadans

La factura de la llum, la del gas, la de l’internet, la de l’aigua, la calefacció, la del telèfon... La llista de despeses en una llar sempre ha tingut, a banda del cost de la propietat (ja sigui lloguer o hipoteca), altres elements corresponents als serveis que tots emprem. En temps de crisi com l’actual, les famílies comencen a filar prim en les despeses i algunes fins i tot prescindeixen de serveis com la calefacció i l’aire condicionat en no poder-los assumir. Però la tecnologia ens ofereix una possibilitat d’estalviar en una de les factures evitant, fins i tot, haver de pagar el conjunt d’aquesta. Ens referim a la factura telefònica. Les noves tecnologies ens han portat una novetat com és poder canalitzar les comunicacions a través d’Internet. Comunicacions que tan poden ser per via de missatgeria escrita, com les tradicionals trucades telefòniques de veu i arribant a les comunicacions en format de videoconferència.

La crisi fa que moltes famílies no puguin amb totes les factures. Foto: 123rf.com

Tweet

Mals pronòstics

L’FMI preveu que Espanya caigui un 1,6% aquest any i no descarta que continuï en recessió al 2014

Les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre Espanya empitjoren. Si al gener es pronosticava una caiguda de l’1,5% del PIB durant aquest 2013, tot apunta a que finalment la davallada serà de l’1,6%, dos dècimes més que l’estimació de la Comissió Europea. D’aquesta manera, les previsions econòmiques del Govern espanyol, que xifraven la contracció en 0,5%, queden totalment desfasades i Mariano Rajoy s’ha vist obligat a anunciar que tornarà a elaborar el quadre macroeconòmic.

Christine Lagarde / www.republica.com

Tweet

Quan la Xina esternuda...

El creixement xinès durant els tres primers mesos del 2013 ha caigut respecte l'any anterior

És un dit afirmar que quan la Xina esternuda el món es refreda. Ahir va tornar a passar quan l’Oficina Nacional d’Estadística va publicar les dades trimestrals de l’economia xinesa. Segons l’estudi, la riquesa del país (el PIB) ha augmentat els tres primers mesos de l’any un 7,7%.

És un creixement alt si es posa en context i es compara amb altres economies mundials que es troben en recessió; però tot i això, és una dada més baixa que la que esperaven els analistes i  representa una desacceleració de l’economia, ja que l’últim trimestre de l’any 2012 l’economia xinesa va crèixer un 7,9%.

La ciutat xinesa de Pequín. Commons.wikimedia.com

Tweet