Friedman. Pinochet. Merkel?

Títol: La doctrina del xoc: l’ascens del capitalisme del desastre

Autora: Naomi Klein

Editorial: Empúries (Barcelona, 2007)

Pàgines: 739

Preu: 11,99€ (Casa del Libro)

Els llibres l'han fet una figura internacional
denunciant el neoliberalisme
// clarapsicologia.blogspot.com

L’any 2007 Naomi Klein va publicar una de les obres essencials per entendre el funcionament de la ideologia econòmica imperant: el neoliberalisme. La periodista canadenca pretén  explicar amb el llibre quines són les bases del sistema de liberalització econòmica salvatge i quins propòsits persegueix. I es tracta d’un intent reeixit; la seva exposició detallada i àmpliament documentada recobreix tota l’obra de forma que el lector no té més remei que començar a qüestionar el sistema econòmic i polític que domina Occident des de la dècada dels ‘90.

Ara bé, Klein no s’estrena amb aquest llibre en la crítica contra el sistema neoliberal. El seu primer best-seller, la crítica contra la societat consumista dominada per les grans multinacionals recollida a No Logo (Paidós, 2002) ja la va situar al mapa del moviment antiglobalització. Posteriorment, va recollir tot un seguit de conferències i opinions sobre el mateix tema a Vallas y Ventanas (Paidós, 2002) i amb el documental La toma (2004) va donar una passa endavant i va alinear-se definitivament amb la lluita per una democràcia més directa i la recerca d’altres formes d’explotació de la producció.

Així doncs, amb la darrera obra escrita, La doctrina del xoc, la periodista canadenca no trenca la vinculació amb el pensament altermundista, sinó que es reafirma i aconsegueix una obra que posa al descobert les intencions i objectius del pensament neoliberal que impera actualment tant a Occident com a la major part del món.

Tweet

Greece: 3rd bailout anniversary

Three years after troika imposed measures to overcome downturn Greece is still worse than before

On Tuesday 23th April of April, 2010 Greece asked its first bailout. This week Europe will commemorate the third anniversary of Greece’s first bailout. Three years after the intervention of the International Monetary Fund (IMF), European Union (EU) and European Central Bank (ECB), Greece is not a better place to live according to statistics. We cannot travel to Greece to know which the social situation is, but we can analyse what happened with macroeconomics variables.

European solutions don't work and this inability is causing a lot of protests in Greece. // The Telegraph

Since troika helped Greek accounts, economic health hasn’t done anything but worsen. The Mediterranean country asked rescue after one year of a downturn. But the worst was still coming. Since the bailout Greek economy has decreased almost every trimester above 6%, arriving to the thrilling number of 9% in the last trimester of 2010, according to the Hellenic Statistical Authority (EL.STAT). It seems that austerity measures didn’t reboot the economy, inside out it has only been useful to worsen and shrink the Greek economy.

Tweet

Quins són els principals impostos del Sistema Tributari Espanyol?

Seguim a l’espera del nou paquet de reformes que el Govern aprovarà en els propers tres mesos, segons ha advertit el Secretari d’Estat d’Economia, Fernando Jiménez Latorre. Dins aquest paquet, un dels punts més importants que va assegurar el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, és que els impostos no pujaran, sinó que es mantindran des de la seva pujada el passat 2012.

El sistema tributari estableix els impostos de l'Estat espanyol  // goo.gl/OCC7c 

Tweet

El rescat de Xipre: segona entrega

Estudiants xipriotes protesten. Abc.es

Després de molts dies, de decisions polítiques més que discutibles, d’un corralito que encara continua i de molts canvis de rumb, ja està estipulat el preu que Xipre haurà de pagar a canvi del rescat de 10.000 milions de la UE. Finalment els dipòsits de menys de 100.000 euros no es tocaran, però els dipòsits superiors a aquesta quantitat es gravaran amb un impost del 37,5%. Aquests diners immobilitzats es convertiran en accions que aniran a parar directament al banc. Tot i això, diverses fonts afirmen que aquesta quantitat podria augmentar, ja que un 22,5% de la quantitat restant serà congelada durant 90 dies i depenent de la recapitalització del banc, serà convertida també en accions o retornada als seus dipositants.

Dels dos bancs xipriotes més afectats per la crisi, el Laiki Bank i el Banc de Xipre, el primer desapareixerà i integrarà els dipòsits inferiors a 100.000 euros al Banc de Xipre, que al seu torn haurà de realitzar unes retallades brutals. Una comissió d’investigació formada per tres jutges estudiarà a partir de dimarts el funcionament dels bancs entre 2006 i principis de 2013, un funcionament marcat pels excessos i les inversions estrangeres. Posaran especial atenció a la presumpta sortida massiva de capital els dies previs a la primera reunió de les autoritats xipriotes amb l’Eurogrup. El diari xipriota Jaravgui afirma que familiars del president Anastasiadis van realitzar una transferència d’uns 21 milions d’euros des del Banc Popular (Laiki) a dues entitats financeres a Londres només tres dies abans del primer acord de l’Eurogrup. A més a més, segons fonts del Financial Times, almenys tres persones van intentar marxar de l’illa amb 200.000 durant els dies previs a les reunions.

El president Anastasiadis amb la premsa. El País.com

El president va anunciar ahir un paquet de mesures per a la recuperació econòmica. L’estrany de la qüestió és que, contràriament al que espera la majoria de la població després de veure els models d’Epanya, Grècia o Itàlia, aquest pla no es basa en receptes d’austeritat, sinó en atraure capital estranger, en bonificar fiscalment les empreses que reinverteixin els seus beneficis al país o en mesures per combatre l’atur juvenil, que el passat desembre era del 28,4 segons l’Eurostat. Unes notícies que no fan més que desequilibrar una unió i una Europa cada cop més dividida i marcada pel que semblen decisions preses “sobre la marxa”. El rescat d’un país que suposa el 0,2% del PIB de la eurozona i el 0,3% de la seva població està fent trontollar (un altre cop) els fonaments de la Unió Europea.

Tweet

“Corralito” a Europa: el rescat de Xipre

El passat dissabte dia 16 els ministres d’Economia de la zona euro van acordar un rescat de 10.000 milions d’euros per al petit país de Xipre. A canvi d’aquesta ajuda, el govern de Nicòsia ha hagut d’acceptar un impost extraordinari del 9’9 % sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un dipòsit del 6,75% pels de menys. Això significa que els ciutadans que tinguin dipòsits de més de 100.000 euros al banc hauran de pagar un 9’9% de comissió per contribuir al rescat, i els que tinguin dipòsits que no arribin a aquesta quantitat hauran de pagar un 6’75% de la suma total. A més a més, l’impost de societats pujarà d’un 10% a un 12,5%.

Xipriotes fent cua als caixers dissabte. Abc.es

Tweet

Europa considera que la llei de desnonaments espanyola és abusiva

La llei de desnonaments espanyola és contrària a la legislació europea de protecció dels consumidors. Així ho ha dictaminat aquesta setmana el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al·legant que la normativa espanyola és contrària al Dret de la Unió, ja que impedeix al jutge aturar un desnonament tot i ser competent per declarar abusiva una clàusula de contracte de préstec hipotecari. Això significa que Espanya vulnera la llei ja que no permet que els jutges suspenguin un cas de desnonament en cas de considerar que un contracte hipotecari deixa al consumidor en una situació indefensa davant les entitats financeres.

La sentència arriba després que un ciutadà que fou desnonat interposés una demanda contra CatalunyaCaixa. El mateix ciutadà reivindicava l’anulació d’una de les clàusules del préstec hipotecari i el procediment d’execució hipotecària. Ara, el Tribunal de Justícia de la UE considera que la legislació espanyola no garanteix als ciutadans “una protecció suficient davant les clàusules abusives de les hipoteques”.

Una reivindicació en contra dels desnonaments

Fins ara, el jutge no podia aturar un desnonament preventivament. La normativa espanyola contempla que si el jutge troba a posteriori que la hipoteca té una clàusula abusiva i acaba donant la raó a la família desnonada, l’única solució és la indemnització. Per això, el Tribunal de Justícia de la UE critica que si es demostra que l’hipoteca tenia clàusules abusives l’única solució sigui la indemnització. La sentència afirma que aquesta indemnització és incompleta i insuficient i lamenta que el mecanisme de protecció dels consumidors previst per la normativa espanyola – que consisteix en el pagament d’una indemnització per danys i perjudicis – no permeti evitar la pèrdua definitiva de la vivenda.

Tweet