 |
| Estudiants xipriotes protesten. Abc.es |
Després de molts dies, de decisions polítiques més que
discutibles, d’un corralito que
encara continua i de molts canvis de rumb, ja està estipulat el preu que Xipre
haurà de pagar a canvi del rescat de 10.000 milions de la UE. Finalment els dipòsits de menys de 100.000 euros no es tocaran, però els dipòsits superiors a aquesta quantitat es gravaran amb un impost del 37,5%. Aquests diners immobilitzats es
convertiran en accions que aniran a parar directament al banc. Tot i això,
diverses fonts afirmen que aquesta quantitat podria augmentar, ja que un 22,5%
de la quantitat restant serà congelada durant 90 dies i depenent de la recapitalització del banc, serà convertida també en
accions o retornada als seus dipositants.
Dels dos bancs xipriotes més afectats per la crisi, el
Laiki Bank i el Banc de Xipre, el primer desapareixerà i integrarà els dipòsits
inferiors a 100.000 euros al Banc de Xipre, que al seu torn haurà de realitzar
unes retallades brutals. Una comissió d’investigació formada per tres jutges
estudiarà a partir de dimarts el funcionament dels bancs entre 2006 i principis
de 2013, un funcionament marcat pels excessos i les inversions estrangeres. Posaran
especial atenció a la presumpta sortida massiva de capital els dies previs a la
primera reunió de les autoritats xipriotes amb l’Eurogrup. El diari xipriota Jaravgui afirma que familiars del president Anastasiadis van realitzar una transferència d’uns 21 milions d’euros des del Banc Popular (Laiki) a dues
entitats financeres a Londres només tres dies abans del primer acord de l’Eurogrup.
A més a més, segons fonts del Financial Times, almenys tres persones van
intentar marxar de l’illa amb 200.000 durant els dies previs a les reunions.
 |
| El president Anastasiadis amb la premsa. El País.com |
El president va anunciar ahir un paquet de mesures per a la
recuperació econòmica. L’estrany de la qüestió és que, contràriament al que
espera la majoria de la població després de veure els models d’Epanya, Grècia o
Itàlia, aquest pla no es basa en receptes d’austeritat, sinó en atraure capital
estranger, en bonificar fiscalment les empreses que reinverteixin els seus
beneficis al país o en mesures per combatre l’atur juvenil, que el passat
desembre era del 28,4 segons l’Eurostat. Unes notícies que no fan més que
desequilibrar una unió i una Europa cada cop més dividida i marcada pel que
semblen decisions preses “sobre la marxa”. El rescat d’un país que suposa el
0,2% del PIB de la eurozona i el 0,3% de la seva població està fent trontollar (un
altre cop) els fonaments de la Unió Europea.
