- Títol: El economista camuflado
- Autor: Tim Harford
- Número de pàgines: 320 pàgines
- Editoral: TEMAS DE HOY
- Llengua: Castellà
- ISBN: 9788484606178
- Preu: 8,95€
 |
| Tim Harford |
Tim Harford és una economista i columnista britànic que presenta el programa de la BBC Trust me, I’m an economist. A més a més, Harford escriu una columna satírica al Financial Times. Aquesta columna té la finalitat d’intentar resoldre problemes personals dels lectors del diari mitjançant la teoria econòmica. És autor de diferents llibres que volen atansar l’economia al lector. Per aquest motiu, utilitza un llenguatge planer, defineix els conceptes econòmics de manera clara i utilitza molts exemples quotidians. A banda d’El economista camuflado, Tim Harford també és l’autor de Pregúntale al economista camuflado. Todo lo que siempre quisistes saber y nunca te atreviste a preguntar; La lógica oculta de la vida. Como la economía explica todas nuestras decisiones i Adáptate: el economista camuflado te demostró como funciona el mundo: ahora quiere ayudarte a cambiarlo.
El economista camuflado està estructurat en nou capítols, entre els quals podem trobar-hi raonaments i justificacions dels mecanismes de fixació de preus, els béns públics, distribució de riquesa, mercats i inversions, entre d’altres. Cada terme econòmic que s’exposa va acompanyat de la contextualització en la realitat corresponent i d’una explicació mitjançant exemples molt entenedora. Al capítol titulat Los mercados perfectos y “el mundo de la verdad”, s’exposa que segons el teorema de l’avantatge, quan sorgeix un problema, val la pena preguntar-se si es pot solucionar reubicant els tacs de sortida enlloc de fer-ho interferint en la carrera. Aquesta cita, no només és útil per tal de solucionar desequilibris econòmics, sinó que també pot ser aplicable a moltes d’altres situacions que afecten el nostre dia a dia; com per exemple en qualsevol relació interpersonal: de vegades, és millor aclarir quines són les bases de les quals es parteix i reorganitzar-les que no pas intentar resoldre les coses discutint quan no van bé. Per tant, Harford fa un apunt al fet que alguns principis econòmics també són extrapolables a la vida quotidiana.
En el tráfico urbano s’explica que existeixen tres grans problemes anomenats errors de mercat: el poder de l’escassetat, la falta d’informació i les decisions que generen efectes col·laterals per a terceres persones. Harford destaca el paper que juguen algunes empreses que es dediquen a oferir contractació d’assegurances, ja que tenen en compte constantment amb aquest factor. L’autor vol fer adonar al lector que els llargs interrogatoris previs a contractar-les no només serveixen perquè puguin fer-se una idea de quin és el seu estat de salut i en funció de la seva rutina vital saber quins riscs corre; sinó per saber quina quota han de fixar perquè a ells els surti a compte i facin negoci. En aquest mateix capítol també esmenta que podrien haver-hi alternatives a l’impost sobre la congestió. Una d’aquestes seria que el govern subministrés a tothom uns vals que els permetessin conduir un determinat nombre de quilòmetres. No obstant això, aquesta opció fracassaria perquè els més pobres vendrien aquests vals de concessió als rics. El què s’explica en aquest fragment d’ El economista camuflado es pot relacionar directament amb la problemàtica relacionada amb les emissions de gasos permeses pel Protocol de Kyoto: els països pobres no arriben als llindars establerts i els rics els compren aquesta diferència per tal de poder seguir emetent. D’aquesta manera no s’aconsegueixen reduir les emissions de gasos tòxics i el problema segueix sent-hi igual.
Pel que fa als capítols referents a l’assignació de preus, en un paràgraf Harford diu que “de manera individual, estem constantment prenent decisions que assignen un valor al nostre medi ambient, al nostre temps i fins i tot a les nostres vides”. A continuació hi ha una enorme llista de circumstàncies quotidianes – agafar un taxi, llogar un apartament, posar una alarma, entre d’altres – , les quals en el moment de prendre-les estem tenint en compte un rerefons que passa desapercebut com per exemple: quina és més pròxima a nosaltres, quina ens permet estalviar-nos més diners, quina ens aporta més tranquil·litat, etc. Per tant, l’economia, com també la vida, és un haver de prendre decisions vinculants constantment; alhora que decantar-nos per una opció significa deixar-ne de banda una altra. Aquesta afirmació, també obre una reflexió: l’economia no només tracta temes relacionats amb els diners i amb obtenir beneficis, sinó que també engloba aspectes més generals i amb un caràcter més social com poden ser la contaminació, els embossos o els conflictes amb els veïns.Al capítol titulat la verdad secreta, parla d’un tipus d’informació privilegiada concreta, l’anomenat risc moral. En l’economia real, aquest risc moral és inevitable, tot i que es poden prendre algunes mesures a fi de reduir-lo. En la conjuntura de crisi econòmica actual, aquest risc moral hi està jugant – o almenys fins fa poc hi jugava – un paper força rellevant. Quan la gent es queda sense feina, l’Estat els abona una prestació per desocupació ja que estem en un estat del benestar i això és un dels mínims serveis que ha de garantir. No obstant això, aquest fet també pot ser contraproduent, ja que al tenir aquest “sou” provinent de l’estat molta gent no s’esmera massa en trobar feina, o almenys no de la mateixa manera que ho faria si no tingués cap mena d’ingrés.
A tall de conclusió, de la lectura d’ El economista camuflado se’n pot extreure la idea que realment som molt poc conscients de com els botiguers, els que dissenyen estratègies de màrqueting i comercials, i l’economia en general ens manipulen. Tenim la sensació que som amos de les nostres decisions, quan en realitat acabem fent el que algú ha decidit per nosaltres. Per justificar aquesta afirmació Harford exposa una llarga llista d’exemples on queda demostrat que té raó. Per exemple, quan anem al supermercat i comprem un bric de llet que no és marca blanca, tenim la sensació que ho estem fent perquè és de més qualitat o bé la marca té més renom. Realment, però, ens decantem per aquell bric perquè el de marca blanca que hi ha al costat té un disseny més simple i menys atractiu que no ens crida tant l’atenció. Un altre exemple, és que quan anem a una gran ciutat com Londres, sempre acabem menjant en establiments de mala mort on la qualitat del menjar és pèssima però que són molt barats i estan ben a prop del London Eye o el Big Ben. Això és perquè no ens molestem en intentar trobar llocs que queden un xic apartats, en els quals el menjar és més decent. Els establiments que serveixen un pèssim menjar, mai es plantejaran oferir uns menús més adients perquè seguirà havent-hi turistes famolencs disposats a menjar qualsevol cosa per quatre rals a tocar d’un edifici emblemàtic i continuaran fent-se d’or malgrat no ofereixen un servei excel·lent. Heus ací la importància de la ubicació dels establiments.
El economista camuflado és una lectura més que recomanada per aquells que tinguin ganes d’endinsar-se en el món de l’economia i volen fer-ho d’una manera planera i gens feixuga. Els molts exemples del dia a dia que aporta el llibre fan que la definició dels termes econòmics que s’utilitzen no causi cap mena de dificultat. És una lectura lleugera que convida a la reflexió sobre alguns aspectes que de tan quotidians que ens són, passen desapercebuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada