Autor: John Cassidy
Editorial: RBA Libros
Any: 2010
Número de pàgines: 480
Preu: 35€
Si algun cop algú s'ha preguntat el perquè de molts aspectes tocants a l'actual crisi econòmica, la formació de les bombolles o qualsevol altre fenomen econòmic dels últims anys, Por qué quiebran los mercados ofereix respostes solvents. Fortament enfocat en els Estats Units, això sí, però perfectament extrapolable a altres casos. L'economia no serà una ciència exacta, com demostren Akerlof i Shiller al seu Animal Spirits, però fins a cert punt el capitalisme funciona de manera similar a tot arreu.
 |
| La portada del llibre. |
Fallades de mercat
Segons l'autor, la bombolla immobiliària i financera no va tenir res de miesteriós, però tampoc van ser previsibles segons les teories predominants. L'origen de la crisi és una fallada de mercat causada, entre altres coses, per la miopia del desastre, la irracionalitat racional i el dilema del presoner, aspectes de la realitat que l'economia utòpica basada a la mà invisible d'Adam Smith o les idees del capitalisme 'laissez faire' de Milton Friedman ignoren. A més, modernes tècniques d'anàlisi matemàtica aplicades a les finances, com programes que analitzen les possibilitats i repercussions d'un desastre als mercats, els denominats VAR, tendeixen a minimitzar les conseqüències d'una crisi: com més difícil es planteja una situació, més inútils es tornen.
En aquest llibre el periodista John Cassidy, que demostra la seva expertesa en el camp de l'economia, demostra que no tot va ser a causa de la poca previsió i precaució d'inversors, bancs, agents hipotecaris i famílies endeutades que no podien fer front als pagaments. I ho fa des d'una base teòrica necessària per a la comprensió del complex problema que Por qué fallan los mercados es proposa apropar al lector que no necessàriament és un gran coneixedor de l'economia.
Economia utòpica, realista i desastrosa
Així doncs, resulta molt encertat que Cassidy hagi decidit dividir el llibre en tres parts diferenciades: una que tracta sobre l'economia utòpica, una altra que mostra l'economia basada en la realitat i una última que descriu la bombolla immobiliària i crediticia.
Sense una base en les dues formes bàsiques de veure l'economia i la seva història, el lector se sentiria perdut en parlar de conceptes que pertanyen a una i una altra i que Cassidy utilitza contínuament. Així, demostra que la majoria de decisions que totes les parts implicades van prendre, excepte aquelles que inevitablement es van produir per atzar, estan fonamentades teòrica o psicològicament, més enllà d'explicacions fàcils com la cobdícia i la set d'aconseguir més riquesa (de les quals indubtablement també va haver-hi en molts casos, però que al cap i a la fi eren actituds a les quals el mateix sistema ajuda: l'èxit passa per pensar en un mateix i en el seu propi benefici).
Els culpables
El llibre mostra com el paradigma establert propiciava situacions indesitjables com l'excessiu palanquejament dels bancs; és a dir, massa actius recolzats per deute en lloc de capital, i donava als directors bancaris uns incentius que animaven a l'assumpció de riscos. En un sistema en el qual hi ha molt a guanyar i poc a perdre, resulta individualment irracional no arriscar si els altres ho estan fent i existeix el perill de quedar-se enrere, a pesar que això porti inevitablement al desastre.
Segons la teoria econòmica, són els incentius els que han de moure als agents cap a la cerca del seu propi interès, i en definitiva cap a un mercat eficaç. En aquest cas, estaven totalment distorsionats i afectaven des del primer actor, els propietaris i especuladors d'habitatges que rebien préstecs hipotecaris a tipus inusualment baixos i que veien com els preus no deixaven de pujar, fins a l'últim d'ells, els reguladors i polítics, que vivien en una il·lusió d'harmonia que els va portar a confiar cegament en el mercat, oferir tipus d'interès baixos i optar pel camí de la desregulació. Així doncs, els incentius van acabar magnificant fins a límits insospitats el problema de la bombolla.
Segons l'autor, la bombolla immobiliària i financera no va tenir res de miesteriós, però tampoc van ser previsibles segons les teories predominants. L'origen de la crisi és una fallada de mercat causada, entre altres coses, per la miopia del desastre, la irracionalitat racional i el dilema del presoner, aspectes de la realitat que l'economia utòpica basada a la mà invisible d'Adam Smith o les idees del capitalisme 'laissez faire' de Milton Friedman ignoren. A més, modernes tècniques d'anàlisi matemàtica aplicades a les finances, com programes que analitzen les possibilitats i repercussions d'un desastre als mercats, els denominats VAR, tendeixen a minimitzar les conseqüències d'una crisi: com més difícil es planteja una situació, més inútils es tornen.
En aquest llibre el periodista John Cassidy, que demostra la seva expertesa en el camp de l'economia, demostra que no tot va ser a causa de la poca previsió i precaució d'inversors, bancs, agents hipotecaris i famílies endeutades que no podien fer front als pagaments. I ho fa des d'una base teòrica necessària per a la comprensió del complex problema que Por qué fallan los mercados es proposa apropar al lector que no necessàriament és un gran coneixedor de l'economia.
Economia utòpica, realista i desastrosa
Així doncs, resulta molt encertat que Cassidy hagi decidit dividir el llibre en tres parts diferenciades: una que tracta sobre l'economia utòpica, una altra que mostra l'economia basada en la realitat i una última que descriu la bombolla immobiliària i crediticia.
Sense una base en les dues formes bàsiques de veure l'economia i la seva història, el lector se sentiria perdut en parlar de conceptes que pertanyen a una i una altra i que Cassidy utilitza contínuament. Així, demostra que la majoria de decisions que totes les parts implicades van prendre, excepte aquelles que inevitablement es van produir per atzar, estan fonamentades teòrica o psicològicament, més enllà d'explicacions fàcils com la cobdícia i la set d'aconseguir més riquesa (de les quals indubtablement també va haver-hi en molts casos, però que al cap i a la fi eren actituds a les quals el mateix sistema ajuda: l'èxit passa per pensar en un mateix i en el seu propi benefici).
Els culpables
El llibre mostra com el paradigma establert propiciava situacions indesitjables com l'excessiu palanquejament dels bancs; és a dir, massa actius recolzats per deute en lloc de capital, i donava als directors bancaris uns incentius que animaven a l'assumpció de riscos. En un sistema en el qual hi ha molt a guanyar i poc a perdre, resulta individualment irracional no arriscar si els altres ho estan fent i existeix el perill de quedar-se enrere, a pesar que això porti inevitablement al desastre.
Segons la teoria econòmica, són els incentius els que han de moure als agents cap a la cerca del seu propi interès, i en definitiva cap a un mercat eficaç. En aquest cas, estaven totalment distorsionats i afectaven des del primer actor, els propietaris i especuladors d'habitatges que rebien préstecs hipotecaris a tipus inusualment baixos i que veien com els preus no deixaven de pujar, fins a l'últim d'ells, els reguladors i polítics, que vivien en una il·lusió d'harmonia que els va portar a confiar cegament en el mercat, oferir tipus d'interès baixos i optar pel camí de la desregulació. Així doncs, els incentius van acabar magnificant fins a límits insospitats el problema de la bombolla.
 |
| Valor del preu de l'habitatge als EUA segons l'índex de S&P/Case-Shiller. Font: World Property Channel |
Així doncs, qui va ser el culpable de la crisi? Cassidy ens ensenya que tots hi van contribuir, en major o menor mesura. Amb un sistema enrevessat i enganyós (alguns, com Alan Greenspan, president de la Reserva Federal durant gairebé vint anys, dirien complex, perfeccionat i suficientment segur com per evitar desastres financers) els senyals de preus de Hayek, segons els quals el valor de mercat d'un producte o servei reflecteix el coneixement que se'n té, estaven totalment fora de control. Actius tòxics i paquets formats per hipoteques subprime que no valien gens o que tenien un alt risc de convertir-se en veritables problemes per a aquells que els posseïen o asseguraven no deixaven de pujar i pujar. Al mateix temps, els prestataris d'hipoteques compraven racionalment a tipus baixos, creient que el preu de l'habitatge seguiria pujant i pujant ad infinitum.
La solució: més regulació i vigilància
Por qué fallan los mercados no es limita només a oferir un repàs històric de l'estudi de l'economia i a descriure amb precisió en què van consistir les bombolles, els seus precedents i la contribució al desastre de cadascun dels seus actors. Com és lògic, Cassidy té una opinió referent a tot el que ha anat comentant, que deixa entreveure ja durant tota la tercera part del llibre, i dedica la conclusió, entre altres coses, a proposar una nova manera d'organitzar el sistema.
 |
| PIB nominal dels EUA, beneficis financers i beneficis no financers. Els beneficis financers han remuntat espectacularment després de la davallada de 2008, mentre que la resta no. Font: Gordon T Long. |
Des de les entitats no bancàries que en la pràctica van actuar com a intermediaris financers, els bancs que es van endeutar massa i altres corporacions que operen al mercat de finances, fins als agents hipotecaris que oferien a les famílies préstecs que ell denomina depredadors i els sol·licitants d'hipoteques que mentien sobre la seva solvència, l'autor aposta decididament per una vigilància i enduriment de les lleis molt major dels que han dut a terme la Reserva Federal i els successius governs del país durant les últimes dècades.
Cassidy interpreta que es pot arribar a un nivell de regulació que millori el mercat, fent-lo més segur davant les crisis i sense arribar a asfixiar l'esperit emprenedor. O sense establir un sistema socialista, una paraula que sembla causar paüra entre molts sectors de la política i l'empresa nord-americanes, i segurament entre milions de ciutadans (als quals han educat en aquest sentit, d'altra banda). Superant aquesta por inicial, que contraposa llibertat i regulació estatal, es podria millorar el sistema i obtenir un benefici per a tots sense necessitat d'atacar els venerats drets de l'individu.
El contagi del caos
Por qué fallan los mercados apropa la teoria econòmica i un cas de gran complexitat com és la bombolla creditícia nord-americana amb sorprenent facilitat, si bé el lector no habituat pot arribar a perdre's entre sigles i productes financers de diversa índole. En ocasions pot ser necessari llegir el mateix paràgraf diverses vegades abans de captar el que l'autor vol dir i poder relacionar-ho amb conceptes anteriors. Precisament interpreto que aquesta dificultat de comprensió que en ocasions es presenta és un reflex del nivell de complicació dels mercats d'hipoteques subprime i de finances, que van assolir tals nivells de foscor i caos que els actius poc clars i les operacions en l'ombra sens dubte van augmentar les conseqüències de la inevitable explosió.
Cassidy interpreta que es pot arribar a un nivell de regulació que millori el mercat, fent-lo més segur davant les crisis i sense arribar a asfixiar l'esperit emprenedor. O sense establir un sistema socialista, una paraula que sembla causar paüra entre molts sectors de la política i l'empresa nord-americanes, i segurament entre milions de ciutadans (als quals han educat en aquest sentit, d'altra banda). Superant aquesta por inicial, que contraposa llibertat i regulació estatal, es podria millorar el sistema i obtenir un benefici per a tots sense necessitat d'atacar els venerats drets de l'individu.
El contagi del caos
Por qué fallan los mercados apropa la teoria econòmica i un cas de gran complexitat com és la bombolla creditícia nord-americana amb sorprenent facilitat, si bé el lector no habituat pot arribar a perdre's entre sigles i productes financers de diversa índole. En ocasions pot ser necessari llegir el mateix paràgraf diverses vegades abans de captar el que l'autor vol dir i poder relacionar-ho amb conceptes anteriors. Precisament interpreto que aquesta dificultat de comprensió que en ocasions es presenta és un reflex del nivell de complicació dels mercats d'hipoteques subprime i de finances, que van assolir tals nivells de foscor i caos que els actius poc clars i les operacions en l'ombra sens dubte van augmentar les conseqüències de la inevitable explosió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada