diumenge, 31 de març del 2013

El rescat de Xipre: segona entrega


Estudiants xipriotes protesten. Abc.es
Després de molts dies, de decisions polítiques més que discutibles, d’un corralito que encara continua i de molts canvis de rumb, ja està estipulat el preu que Xipre haurà de pagar a canvi del rescat de 10.000 milions de la UE. Finalment els dipòsits de menys de 100.000 euros no es tocaran, però els dipòsits superiors a aquesta quantitat es gravaran amb un impost del 37,5%. Aquests diners immobilitzats es convertiran en accions que aniran a parar directament al banc. Tot i això, diverses fonts afirmen que aquesta quantitat podria augmentar, ja que un 22,5% de la quantitat restant serà congelada durant 90 dies i depenent de la recapitalització del banc, serà convertida també en accions o retornada als seus dipositants.

Dels dos bancs xipriotes més afectats per la crisi, el Laiki Bank i el Banc de Xipre, el primer desapareixerà i integrarà els dipòsits inferiors a 100.000 euros al Banc de Xipre, que al seu torn haurà de realitzar unes retallades brutals. Una comissió d’investigació formada per tres jutges estudiarà a partir de dimarts el funcionament dels bancs entre 2006 i principis de 2013, un funcionament marcat pels excessos i les inversions estrangeres. Posaran especial atenció a la presumpta sortida massiva de capital els dies previs a la primera reunió de les autoritats xipriotes amb l’Eurogrup. El diari xipriota Jaravgui afirma que familiars del president Anastasiadis van realitzar una transferència d’uns 21 milions d’euros des del Banc Popular (Laiki) a dues entitats financeres a Londres només tres dies abans del primer acord de l’Eurogrup. A més a més, segons fonts del Financial Times, almenys tres persones van intentar marxar de l’illa amb 200.000 durant els dies previs a les reunions.
El president Anastasiadis amb la premsa. El País.com
El president va anunciar ahir un paquet de mesures per a la recuperació econòmica. L’estrany de la qüestió és que, contràriament al que espera la majoria de la població després de veure els models d’Epanya, Grècia o Itàlia, aquest pla no es basa en receptes d’austeritat, sinó en atraure capital estranger, en bonificar fiscalment les empreses que reinverteixin els seus beneficis al país o en mesures per combatre l’atur juvenil, que el passat desembre era del 28,4 segons l’Eurostat. Unes notícies que no fan més que desequilibrar una unió i una Europa cada cop més dividida i marcada pel que semblen decisions preses “sobre la marxa”. El rescat d’un país que suposa el 0,2% del PIB de la eurozona i el 0,3% de la seva població està fent trontollar (un altre cop) els fonaments de la Unió Europea.

dimarts, 26 de març del 2013

Bank of Spain: recession will go on while jobless will increase

According to the last gazette of the Bank of Spain, the economy will continue to worsen in 2013. It’s just the opposite to what the Spanish Minister of Economy said a few days ago, and very different from the estimations made by the government in the 2013 budget.

Estimations doesn't predict good helth for the economy in two years. // www.expansion.com

In 2013, the economy will shrink about 1.5%, unemployment will increase more than 3% (and will arrive to 27%; even higher than Greece) and consumption will go on shrinking. But these are not the only estimations the Bank predicts, salaries will continue falling down and there will be very less investment than 2012, because the jobless and the climate of distrust.

Only in 2014 the Bank of Spain dares to predict a very little growth (around 0.6%). However, it doesn’t mean more employment nor less budget cuts. 



dilluns, 25 de març del 2013

Política econòmica: Keynesianisme

En la conjuntura de crisi actual, els economistes que són partidaris del keynesianisme  estan prenent cada cop més protagonisme en la vida pública. Això es deu a que les propostes que es deriven de les tesis que plantegen són vistes per a molts com una possibilitat eficaç de fer front a la crisi.


Què són les polítiques econòmiques?

La política econòmica és el conjunt d’accions que els governs duen a terme en l’àmbit econòmic. La fixació de taxes d’interès, el pressupost del govern, el mercat de treball, entre d’altres, són algunes de les àrees en les quals intervé el govern a través de la política econòmica. No obstant això, les polítiques que apliquen els governs estan influenciades per les institucions internacionals com per exemple el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i, també en gran mesura, per la ideologia dels partits que governen en un determinat moment.


Política Econòmica Keynesiana impulsada pel govern de Zapatero

Espanya compta amb quasi 100 banquers imputats per escàndols financers


Amb la crisi financera s’ha posat punt i final a una època de boom econòmic. Actualment, 88 banquers que en aquell moment estaven al capdamunt de les principals entitats estan imputats per diversos escàndols financers. Entre aquests hi ha  sortides de borsa fallides, pensions milionàries, apropiació indeguda i crèdits i inversions irregulars. Un total de 9 entitats financeres estant essent investigades actualment. Es tracta de Bankia, CAM, NCG Banco, Caja Madrid, Caixa Penedès, CCM, Banca Cívica, Caja Navarra i Banco de Valencia. Totes aquestes investigacions s’han posat en marxa al llarg dels últims mesos i tot apunta que la llista podria augmentar properament.

La llista d’ imputats, que quasi arriba al centenar, inclou noms tan coneguts com el de Rodrigo Rato, ex vicepresident del Govern d’Aznar, exdirector gerent de l’FMI i expresident de Bankia. La següent fotografia mostra els noms dels banquers i les entitats imputades. Bankia és l’entitat amb més persones imputades, tot i que Banca Cívica o el Banco de Valencia la segueixen d’aprop. Entre els noms més coneguts també hi ha José Luis Olivas, expresident de la Generalitat Valenciana i de Bancaja, Ángel Acebes, exministre d’Interior durant el Govern d’Aznar i exconseller del Banc Financer i d’Estalvis, i Miguel Belsa, expresident de Caixa Madrid. 

La llista de les entitats i les persones físiques imputades

diumenge, 24 de març del 2013

El consum col·laboratiu es fa lloc a l’economia més propera


Propostes com Social Car o MovoMovo acosten la ciutadania a obtenir un rendiment positiu del seu vehicle i a aquells que no en tenen a disposar-ne d’un en aquelles ocasions en què el necessitin. Les vacances i els desplaçaments al lloc de feina, principals motius per acollir-se a aquests serveis de compartició de vehicles. Les institucions intenten fomentar la idea de la compartició amb la posada en marxa d’infraestructures com el polèmic carril VAO entre Barcelona i el Vallès Occidental.

Arriba la Setmana Santa i en moltes famílies sorgeix la problemàtica de la mobilitat a l’hora de fer els viatges d’aquestes dates o bé per començar a organitzar les sortides per a l’estiu. Però en l’actual context de crisi econòmica les escapades comencen a ser difícils de sufragar per a moltes famílies. Una pregunta que es formula en moltes llars arrel d’aquesta situació és “com podem moure’ns de manera barata i sense recórrer a vehicles d’empresa?” El consum col·laboratiu vol ser la resposta a aquesta pregunta. Gràcies a un canvi de mentalitat, accentuat també per la crisi imperant, els darrers anys està augmentant una manera de consumir diferent. Es coneix com el consum col·laboratiu, i es basa en el fet de compartir, intercanviar o treure rendiment de les coses que tenim. A la xarxa es poden trobar diverses opcions que donen sortida a aquesta nova tipologia de consum.

Social Car, exemple d'empresa que treballa amb la compartició de vehicles entre particulars. Font: Economia Ciutadana

dissabte, 23 de març del 2013

Els combustibles continuen baixant sota sospita per l'efecte dilluns

La Setmana Santa comença amb una petita baixada pel que fa als preus dels carburants. Segons el seguiment de preus que duu a terme el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, els preus ronden els 1,4 euros per litre a Madrid i Barcelona.

A més, segons les últimes dades publicades per la Comissió Europea, el preu del litre de gasolina se situava aquest dilluns en 1,443 euros de mitjana a tot l'estat, un 0,7% menys que la setmana anterior i un 4,3% menys que a principis de mes. Pel que fa al gasoil, es va referir un preu de 1,37 euros, inferior al de la setmana passada en un 0,5% i al de començaments de març en un 3,1%.

Sembla que repostar no farà tant de mal aquesta Setmana Santa. Font: stock.xchng.

dijous, 21 de març del 2013

La polèmica del 'shale gas' arriba a Catalunya


La seva extracció del subsòl català mitjançant la tècnica del 'fracking' ja ha suscitat les primeres crítiques



El shale gas ha passat, en qüestió de mesos, de ser l’energia que havia de revolucionar el mapa geopolític mundial a ser el centre d’atenció d’ecologistes, economistes i polítics d’arreu del planeta. Les controvèrsies que estan sorgint avui sobre el seu impacte ambiental han introduït un nou vocable en els titulars de diaris catalans, espanyols i internacionals: el fracking. I, de fet, els periodistes més creatius ja han començat a utilitzar aquests dos termes per idear jocs de paraules en anglès tan originals i significatius com “Shale gas, fracking awesome”, “Frack to the future” o “Fracking great”. Mentre uns asseguren que la fractura hidràulica, el fracking, és segura i sostenible, d’altres, per contra, lluiten per demostrar que els seus efectes són irreversibles. La guerra està servida (i sembla que va per llarg).


dimecres, 20 de març del 2013

Les participacions preferents i els seus riscos

Les participacions preferents (PPR), també conegudes com a valors preferencials o accions preferencials, són un valor financer sense venciment (són perpètues) de més alt rang que les accions comunes i amb uns termes negociats entre la corporació i l’inversionista.

En què consisteixen?

Aquestes participacions estan emeses per una societat que concedeix al seu titular certs drets preferencials respecte d’altres títols de propietat, com ara prioritat de cobrament per davant dels accionistes en cas de fallida de la societat emissora, però no concedeixen participació en el seu capital ni dret a vot. Es tracta d’un instrument complex i de risc elevat que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit. La rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida.

Representació satírica de les PPR / Font: vayapaisdepandereta.blogspot.com

dimarts, 19 de març del 2013

Les rendes empresarials per sobre les salarials

Les rendes de les empreses superen per primer cop a la història les rendes salarials

Per primer cop en molts anys, les rendes de les empreses pesen més en el Producte Interior Brut espanyol que les rendes salarials. En el trimestre final de 2012 es va produir un relleu ja anunciat: les rendes salarials es van quedar amb el 44,24% del valor afegit generat per l’economia espanyola, mentre que els excedents bruts d’explotació – que inclouen els beneficis empresarials, però també les rendes dels treballadors autònoms, el diner estalviat per les companyies per invertir o els interessos generats pel capital- arribaven al 46,16%. Els impostos sobre la producció, amb una quota del 9,6%, completen aquesta distribució del PIB.


Repartiment de la riquesa / Font: www.elpais.com

dilluns, 18 de març del 2013

El corralito

La passada nit del divendres al dissabte es va saber que els socis de la Unió Europea havien arribat a un acord per tal de rescatar Xipre. Aquesta decisió va fer que durant el matí del dissabte centenars de persones fessin cua davant els bancs. La premsa feia ressò del rescat de Xile i es deia que el “corralito” havia arribat a l’eurozona. En què consisteix exactament el corralito? Hi ha precedents d’altres situacions semblants?
Imatge extreta de: http://periodicotribuna.com.ar/11431-el-corralito-k.html

diumenge, 17 de març del 2013

Aena cobrarà un euro per utilitzar els carrets dels aeroports

L’empresa pública Aena, encarregada de la gestió de la gran majoria dels aeroports civils espanyols, començarà a cobrar un euro als usuaris dels carrets porta-equipatges de set aeroports espanyols. Seran el de Madrid-Barajas, Barcelona-El Prat, Málaga, Palma de Mallorca, Gran Canària, Tenerife Sud i Alacant. Es mantindrà la gratuïtat dels carrets de les sales d’embarcament.

Carrets portaequipatges.

“Corralito” a Europa: el rescat de Xipre

El passat dissabte dia 16 els ministres d’Economia de la zona euro van acordar un rescat de 10.000 milions d’euros per al petit país de Xipre. A canvi d’aquesta ajuda, el govern de Nicòsia ha hagut d’acceptar un impost extraordinari del 9’9 % sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un dipòsit del 6,75% pels de menys. Això significa que els ciutadans que tinguin dipòsits de més de 100.000 euros al banc hauran de pagar un 9’9% de comissió per contribuir al rescat, i els que tinguin dipòsits que no arribin a aquesta quantitat hauran de pagar un 6’75% de la suma total. A més a més, l’impost de societats pujarà d’un 10% a un 12,5%.

Xipriotes fent cua als caixers dissabte. Abc.es

La fuga de cervells, un forat negre per l’economia espanyola


Entre 2011 i 2012, 117.500 espanyols han abandonat el país buscant noves oportunitats laborals


Es calcula que, actualment, hi ha prop de 86 milions de treballadors immigrats al món. La fuga de cervells és un fenomen del qual està de moda parlar. Al 2007, quan es parlava Migració Altament Capacitada (fuga de cervells) es feia referència als milers de treballadors qualificats que marxaven dels països pobres o en vies de desenvolupament a la recerca d’un futur més pròsper als països del Nord. 



Representació satírica del fenomen

dissabte, 16 de març del 2013

Pisos de lloguer a 1 euro al Pallars Sobirà

Habitatges de lloguer equipats amb totes les necessitats i a punt per a entrar-hi a viure pagant un lloguer simbòlic d’un euro al mes. Per poder-hi accedir els membres de la família s'han de trobar a l'atur i han de tenir un fill amb alguna malaltia crònica o de les considerades rares. El lloguer simbòlic per les famílies sense recursos serà d'1 euro al mes durant els primers sis mesos, i 75 euros a partir del setè mes. La iniciativa solidària, posada en marxa des de la Fundació de la Bruixa d'Or, busca implicar altres propietaris amb pisos buits a fer el mateix.

Pisos de lloguer equipats amb totes les necessitats i a punt per a entrar-hi a viure pagant un lloguer simbòlic d’un euro cada mes. Aquesta és la carta de presentació del nou projecte solidari llançat pel propietari de l’administració de loteria La Bruixa d’Or de Sort, Xavier Gabriel. El conegut responsable d’una de les administracions més importants del país i d’Espanya ha posat en marxa aquest darrer mes el que pretén ser una iniciativa per a ajudar les persones més necessitades en aquests temps oferint-los allò que la majoria de ciutadans veuen com a més essencial: un lloc on viure.

Els habitatges de l'oferta solidària, situats a Rialp (Pallars Sobirà)

divendres, 15 de març del 2013

Post-Chávez Venezuela, what has changed?

Since Hugo Chávez arrived to the presidency of Venezuela in 1999, lots of things have changed in the country

Lots of media have been talking about Hugo Chávez this week. After the President’s of Venezuela death, a great division between supporters and detractors of Chávez policies arose. Has he been a good President? Or has he been a very bad leader?

Hugo Chávez has been very controversial worldwide.
When we have this kind of controversy, the best thing we can do is look at the data. What do data say?

Great decrease of poverty
Maybe the most important number about Chávez era is the great decrease of poverty. Since 2003 (after the constitutional change), poverty threshold has been reduced to half. In 2003, 62% of Venezuelans lived on the edge of poverty, but in 2012 this number reduced to 32%, according to World Bank Data. Moreover, Venezuela also fought against inequality, and it has nowadays the lowest income inequality rate in South America.

Europa considera que la llei de desnonaments espanyola és abusiva



La llei de desnonaments espanyola és contrària a la legislació europea de protecció dels consumidors. Així ho ha dictaminat aquesta setmana el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al·legant que la normativa espanyola és contrària al Dret de la Unió, ja que impedeix al jutge aturar un desnonament tot i ser competent per declarar abusiva una clàusula de contracte de préstec hipotecari. Això significa que Espanya vulnera la llei ja que no permet que els jutges suspenguin un cas de desnonament en cas de considerar que un contracte hipotecari deixa al consumidor en una situació indefensa davant les entitats financeres.

La sentència arriba després que un ciutadà que fou desnonat interposés una demanda contra CatalunyaCaixa. El mateix ciutadà reivindicava l’anulació d’una de les clàusules del préstec hipotecari i el procediment d’execució hipotecària. Ara, el Tribunal de Justícia de la UE considera que la legislació espanyola no garanteix als ciutadans “una protecció suficient davant les clàusules abusives de les hipoteques”.

Una reivindicació en contra dels desnonaments

Fins ara, el jutge no podia aturar un desnonament preventivament. La normativa espanyola contempla que si el jutge troba a posteriori que la hipoteca té una clàusula abusiva i acaba donant la raó a la família desnonada, l’única solució és la indemnització. Per això, el Tribunal de Justícia de la UE critica que si es demostra que l’hipoteca tenia clàusules abusives l’única solució sigui la indemnització. La sentència afirma que aquesta indemnització és incompleta i insuficient i lamenta que el mecanisme de protecció dels consumidors previst per la normativa espanyola – que consisteix en el pagament d’una indemnització per danys i perjudicis – no permeti evitar la pèrdua definitiva de la vivenda.

dijous, 14 de març del 2013

Apostar per la consciència social des de la banca


Les entitats ètiques es presenten com una alternativa in crescendo als bancs tradicionals en un moment de crisi



Entre els anys seixanta i setanta naixia als Estats Units un nou concepte de banca. Darrerament aquesta nova concepció ha pres força a Catalunya a mesura que la desconfiança i l’enuig envers els bancs tradicionals també ha anat augmentant. És el que es coneix com a banca ètica. I no, no es tracta de cap oxímoron, tot i que una i altra qüestió puguin semblar, en un principi, contradictòries. El territori català ja compte amb quatre entitats de banca ètica i amb aproximadament cinquanta projectes que aposten per aquest finançament més solidari, just i social. El panorama internacional és encara més ampli i en ambdós casos es presenta com una alternativa eficient a la crisi financera actual.

La banca ètica, una alternativa creixent / Font: www.hogarutil.com

dimecres, 13 de març del 2013

En què consisteix la Borsa de Barcelona?

La Borsa de Barcelona, situada al Passeig de Gràcia, és una de les quatre borses que podem trobar a l’Estat Espanyol. En primer lloc es va crear la Borsa de Madrid, seguida per la de Bilbao, la de Barcelona i la de València. El mercat espanyol és l’únic que té quatre borses, i totes elles es troben connectades, però la Borsa de Barcelona té una sèrie de particularitats (índexs) que la diferencien de les seves germanes.


Exterior de la Borsa de Barcelona


dimarts, 12 de març del 2013

En números vermells

Els mals resultats de les immobiliàries bancàries es disparen

Les principals immobiliàries dels bancs augmenten les seves pèrdues en el 2012. Els resultats negatius d’aquestes filials s’han multiplicat per més de dos en aquest últim any degut als ajustos de valor, el que ha provocat pèrdues de més de 6.200 milions d’euros. En un any, La Caixa, Santander, BBVA, Banc Popular i Banc Sabadell han passat de tenir uns actius immobiliaris problemàtics de 72.000 milions a acumular 113.200 milions, un 57% més. 

Principals bancs espanyols
Aquesta situació ha estat induïda per diversos factors. Entre ells, el més destacat és l’absorció d’entitats amb problemes que han provocat l’augment dels actius d’aquests bancs. En aquest sentit, destaquen les absorcions de Caixabank, que va integrar l’any passat Banca Cívica; el Banc Popular, que va absorbir el Pastor i el Banc Sabadell i BBVA, que es van adjudicar la alacantina CAM i Unnim. Aquestes entitats sumaven uns 30.000 milions d’euros en actius problemàtics al final de l’any 2011 que han passat a formar part del balanç dels grans grups.

dilluns, 11 de març del 2013

Una Europa universitària: quant costa estudiar una carrera fora de les nostres fronteres?


Estudiar un grau universitari a l’estranger. Però, a on? A quin país? A quina universitat? Aquestes preguntes són comunes a molts estudiants que no coneixen els avantatges de pertànyer a la Unió Europea. Nascuda amb la voluntat d’establir un lligam econòmic, polític i social; marxar a un altre país d’Europa és una via pels estudiants universitaris del nostre país que han vist encarides les matrícules. L’estat de Baviera, a Alemanya, ha estat l’última regió europea en  sumar-se a la gratuïtat dels estudis. Una tendència contrària a la de l’Estat Espanyol, on el cost de les matrícules universitàries ha augmentat en un 66% en alguns casos aquest curs i on les beques d’ajuda s’han reduït. El present article vol dibuixar el panorama general d’una Europa universitària plena d’oportunitats.

Què són els bancs?


Avui en dia, tenint en compte la conjuntura de crisi econòmica, és freqüent que es busquin culpables de la situació que estem vivint i alhora patint. Moltes vegades s’ha culpat les entitats financeres de ser les detonants de tot aquest daltabaix econòmic. Els elevats sous dels directius bancaris, els banc tòxics i la nacionalització d’algunes entitats financeres són alguns dels temes que es tracten als diaris en l’apartat d’economia. Però què són exactament els bancs? D'on obtenen beneficis? Quan parlen de bancs tòxics, a què es refereixen? La banca ètica, que molts veuen com l’alternativa, en què consisteix?

Què són els bancs?
El diccionari defineix la paraula banc com l’establiment de crèdit que fa el comerç del diner, negocia tota mena de valors i rep dipòsits de diner. Els bancs són les empreses financeres encarregades de recaptar recursos en forma de dipòsits i de prestar diners. Per altra banda, la banca o sistema bancari  és el conjunt d’institucions que ofereixen el servei de banc.


diumenge, 10 de març del 2013

Les marques blanques: una alternativa creixent

En temps de crisi, en què el poder adquisitiu del ciutadà es veu generalment reduït, cada cop és més habitual intentar decidir-se, en el moment de la compra, per allò més econòmic o que sembla una bona opció en la relació entre qualitat i preu. És per això que les marques blanques, o de distribuïdor, s'han erigit com una bona alternativa a la tradicional marca de confiança i ja suposen més d'un 36% de les compres en productes bàsics per a la llar.

Què és una marca blanca?

Les marques blanques o de distribuïdor són aquelles que pertanyen a una cadena de distribució (supermercats i hipermercats, generalment) i sota el nom de les quals es venen productes de diversos fabricants que el poden estar produint, alhora, amb un altre nom comercial. D'aquesta manera el fabricant garanteix la presència del seu producte i el principal avantatge de la marca de distribuïdor, el preu reduït, s'aconsegueix estalviant en costos de promoció i publicitat. Per exemple, alguns embotits i les pizzes de la marca blanca Hacendado, propietat de Mercadona, les fabrica Casa Tarradellas, que a més té la seva pròpia marca comercial.

Les marques blanques són propietat de les cadenes de distribució.

Somnis particulars, productes multitudinaris



El micromecenatge creix, permet finançar projectes petits i contribuir a l’expansió de la cultura


“La música, a hores d’ara, és una inversió de futur”, assegura Carles Camós amb els ulls plens d’il·lusió. Aquest teclista d’Acousters, un grup jove, de només any i mig de vida, denota una ambició incansable. Com créixer? Com tirar endavant un producte musical? “El poder de les discogràfiques fa que als projectes minoritaris els costi més obrir-se camí si no tenen els canals de promoció que aquestes empreses ofereixen”, explica en Carles, que conjuntament amb els altres quatre components del grup – la Marta Pérez, en David Abad, l’Albert Ramos i en Gerard Parés – gravarà el seu primer disc, un recull de dotze cançons de música pop folk amb pinzellades d’altres estils.

divendres, 8 de març del 2013

Spanish registered jobless exceeds 5 million people


Unemployment goes on growing everywhere as hiring falls


According to the Spanish Social Security (SS), there are 5,040,222 people out of work. More than 100,000 of them registered last February and it caused the reach of the border of 5 million unemployed for the first time ever. It should be kept in mind the fact that the SS datum always signs fewer rates of jobless than the official EPA (which proofs almost 6 million people out of work).


Workers waiting outside a Social Security office.

In February, the worst results are from agriculture and tertiary sector (the second one with 2/3 of the unemployed). It can be surprising that the building industry jobless doesn’t grow as other sectors do, but it could be explained because it was the first sector to fall after the outbreak of real state bubble, and it had abruptly fallen months ago. Nowadays there are 800.000 workers of that industry registered in SS as out of work.

La Unió Europea aposta per limitar les primes dels banquers


La Unió Europea ha decidit limitar les primes dels banquers. Això significa que la remuneració variable d’aquests no podrà superar l’equivalent al salari fix. Només en cas que els accionistes del banc ho autoritzessin, les bonificacions podrien arribar al doble del salari fix.

La decisió s’ha pres per àmplia majoria entre els Ministres d’Economia dels vint-i-set durant la reunió de ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) i s’espera que la limitació de les primes entri en vigor el 2014. Aquesta seria la restricció més severa imposada per la Unió Europea sobre els salaris dels banquers des de l’ inici de la crisi financera l’any 2008.  

Luis de Guindos és el minstre d'Economia espanyol

Un dels objectius de la decisió és donar un nou protagonisme als accionistes dels bancs. Només aquests tindran la capacitat de decidir si el banquer pot cobrar un salari variable que representi el doble del salari fix. Per aconseguir-ho caldria el suport d’un 66% dels accionistes.  

En el seu blog, Amparo Polo explicava fàcilment el cas: si un banquer cobra 100.000 euros a l’any de salari fix, la seva bonificació no podrà ser superior als 200.000, de manera que el salari total quedarà en 300.000 euros.

dijous, 7 de març del 2013

L’economia més social i propera al ciutadà ja disposa d’altaveu propi

Divulgar i ser clars sempre des d’una perspectiva social i ciutadana són els objectius de la nova revista Alternativas Económicas, publicació que neix en format paper i periodicitat mensual i que aquest març ha tret el seu primer número a quioscs i llibreries mitjançant el capital dels seus mateixos treballadors i col·laboradors.

Un grup de persones que creuen en la possibilitat d’explicar l’economia des d’una perspectiva social. D’aquesta manera ha definit Andreu Missé la nova revista de temàtica econòmica que han vist aparèixer les prestatgeries de les llibreries i quioscs del nostre país aquest mes de març. Missé és el director d’Alternativas Económicas, la nova publicació de caire econòmic que acaba de néixer i que ho ha fet amb uns objectius i uns ideals ben clars. El primer desafiament que es marquen és trencar amb la barrera idiomàtica existent entre periodistes econòmics i el públic lector de diaris generalistes. “Molt sovint tenim la percepció de que la gent no ens entén quan parlem d’economia, i si algú ens ha d’entendre és qui ens ha de comprar el producte, que són els ciutadans”. Per això, Missé ha explicat que basaran la seva feina en la claredat i en la divulgació per a explicar-se mantenint però sempre el rigor periodístic “que mai s’hauria de perdre”.


L'acte de presentació de la revista Alternativas Económicas, aquest vespre a les Cotxeres de Sants

Més emprenedors en un país desfavorable a la creativitat


Negocis de nova creació s'atreveixen a néixer com a solució a la crisi de l'economia espanyola



Emprenedor és aquell qui posa en marxa un activitat empresarial i és capaç de resoldre reptes i afrontar accions atzaroses. I jove és qui es troba en plena joventut, que té poca edat. Amb tot, què suposa ser un emprenedor jove a Espanya? La definició no es troba en els diccionaris, però l’actualitat va plena de notícies que ens expliquen la situació actual dels qui s’atreveixen a fer ús de la seva creativitat i començar una empresa des de zero. No ho tenen fàcil. Espanya passa per temps complicats i l’emprenedoria apareix com una bona solució a l’alta taxa d’atur.


El número d’emprenedors es dispara

Una nova cultura emprenedora està naixent a Espanya empesa per la necessitat de buscar alternatives a un sector laboral que fa temps que fluixeja. Per cada empresa que tanca, se n’obren unes altres quatre i aquesta estadística resulta una dada per a l’optimisme. Les xifres de BusinessInFact especifiquen que entre el gener i el novembre de l’any passat varen aparèixer 80.000 empreses de nova creació, mentre que varen ser 20.000 les que es van veure obligades a tancar. I això suposa un 6% més d’emprenedors a Espanya, però un 15% més d’empreses tancades respecte l’any 2011.

La figura de l'emprenedor espanyol: home, adult i de renda alta /
Font: www.readyforventures.com

dimecres, 6 de març del 2013

Com puc reclamar en cas de grans retards, cancel·lacions o overbooking en un vol?

Degut a les tarifes low-cost d’algunes companyies aèries, cada cop més gent escull l’avió com a mitjà de transport de mitja i llarga distància, ja sigui per treball o per plaer. El que molta gent desconeix és com pot reclamar en cas de trobar-se en una situació en què el passatger no pugui embarcar al vol ja sigui perquè aquest ha estat cancel·lat, tingui un gran retard o hi hagi una situació d’overbooking.

Cada estat membre de la Unió Europea designa un organisme responsable de la supervisió del compliment del Reglament (CE) 261/2004 pel que fa als vols procedents dels aeroports situats al seu territori i als vols procedents d’un altre país i amb destinació a aquests aeroports. A Espanya, l’organisme responsable és l'Agència Estatal de Seguretat Aèria

En aquest Reglament  s'estableix que els passatgers han de poder reclamar davant els Estats Membres l’incompliment de la companyia aèria per les obligacions establertes per denegació d’embarcament ja sigui per overbooking, grans retards o cancel·lacions.

Vols cancel·lats degut a la vaga d'Iberia

dimarts, 5 de març del 2013

La major vaga de la història d’Iberia

Continuen les reivindicacions en contra del pla de reestructuració de l'aerolínia

A Iberia se li envà la situació de les mans. El pla de reestructuració de la aerolínia espanyola ha donat peu a una vaga de treballadors que va iniciar-se el dilluns 18 de febrer i que ahir començava la seva segona jornada de reivindicacions. Els prop de 20.000 empleats de la companyia mostren el seu desacord envers els 3.800 acomiadaments previstos i les baixades de sou pertinents.

La companyia aèria pateix una de les crisis més importants de la seva història

Des d’un bon inici, la companyia aèria va posar èmfasi en insistir en que els dies d’aturades empitjorarien la situació i va fer una crida als col·lectius per desconvocar la vaga al considerar que aquesta només perjudica als seus clients, la seva reputació i els mateixos empleats. Però aquestes paraules no van ser escoltades per les milers de persones que veuen com es contempla la possibilitat d’un ERE que acabaria amb el 19% de la plantilla. 

Renfe estén a tot Catalunya la devolució del bitllet en cas de retards

Des d’aquesta setmana tot aquell qui viatgi en alguna de les línies de Rodalies de Catalunya i pateixi un retard superior als 15 minuts podrà recuperar el valor del bitllet. Així ho ha acordat Renfe, que amb la decisió estendrà al conjunt de línies ferroviàries que opera al país aquesta opció especialment necessària en un context econòmic com l’actual. La prova: només l’any passat es van entregar 287.000 devolucions sol·licitades pels viatgers de les àrees de Barcelona i Girona (zones on ja funcionava el sistema de devolució) que van patir algun retard en el servei que ofereix la companyia ferroviària espanyola.

dilluns, 4 de març del 2013

New devices shine at Mobile World Congress


Less novelties, but better gadgets at affordable prices to engage new markets


Everyone knows the MWC is the best place to show the latest technology. It’s the correct place for brands to get new costumers and for SMEs to go straight ahead to their success. And so, that’s what companies did during the four-day congress in Barcelona. Samsung, Vodafone or Ericsson showed up their new cutting-edge products in order to prove they still develop the pioneering technology, although neither Apple, Blackberry, Microsoft nor Android took part of the world’s most important mobile meeting.

The 2013 MWC attended an edition market by innovation. The more modern devices are, the littler and quicker they become. However, what big companies broadly displayed were more improvements than new releases. The reason is they really wanted to embrace a bigger and diverse market. To do so, then, operators presented best prices for novelties as well as more usability and durability.

Outside of MWC

El paquetazo rojo: circumstàncies i conseqüències de la devaluació a Veneçuela


El paquetazo rojo comença a fer de les seves a Veneçuela. No fa ni un mes que el govern veneçolà va anunciar un paquet de mesures econòmiques que són conegudes entre la població com a paquetazo rojo o sangriento. Per què aquest nom? “Porque todo es escaso, no hay oferta, no hay trabajo”, afirma un ciutadà a El Noticiero Digital, el primer portal i fòrum de notícies del país. L’ambient està molt caldejat. El dia 13 de febrer va entrar en vigor l’última devaluació de la moneda, del bolívar veneçolà. I diem última perquè és la cinquena devaluació que es produeix en una dècada en aquest país. La moneda local, el bolívar, perd valor davant del dòlar, amb el qual està fixat. És a dir, cada cop que es devalua el bolívar la moneda perd valor real, és més feble. Per veure-ho clar, el 2010 2,5 bolívars equivalien a un dòlar. El tipus de canvi passà a ser de 4,3 bolívars per cada dòlar el 2011 (llavors es necessitaven gairebé el doble de bolívars que l’any anterior per adquirir un dòlar). L’última devaluació ha significat un 46,7% de depreciació de la moneda: ara un dòlar equival a 6,3 bolívars.Una mesura que tindrà conseqüències directes sobre la població.
Manifestació a Caracas. El Heraldo
Cal analitzar una sèrie de característiques úniques de l’economia veneçolana per situar-nos i poder entendre quines conseqüències tindrà aquesta mesura.

Tipus de canvi fix
La taxa o tipus de canvi és el valor d’una moneda estrangera expressada en unitats de moneda nacional. En el cas de Veneçuela, el tipus de canvi actual és de 6,3 bolívars per cada dòlar. Però Veneçuela es troba en una situació curiosa. Té un tipus de canvi fix. Què vol dir això? Que el valor de la moneda el marca el Banc Central o el Govern i es manté estable. No canvia. Un dòlar equivaldrà a 6,3 bolívars exactes fins que el govern decideixi tornar a elevar la xifra. És una situació poc freqüent actualment, on el tipus de canvi que impera al món és el tipus de canvi variable, en el qual el valor de les divises canvia constantment segons el joc de l'oferta i la demanda. Com a exemple gràfic, un euro equivalia a 1,3304 dòlars el passat dia 25. Dos dies més tard, un euro valia 1,3097 dòlars. L’ajustament és instantani i pot variar cada segon. La majoria dels països van adoptar aquest tipus de canvi, el flexible, perquè té una sèrie d’avantatges clars, com per exemple l’ajustament que es produeix sense la intervenció de cap poder. És per això que actualment s’alcen moltes veus contra el tipus de canvi fix a Veneçuela.


Què vol dir que el Regne Unit ha perdut la triple A?

Moody’s, una de les agències de qualificació de riscos més importants a nivell mundial,  ha rebaixat la qualificació AAA al Regne Unit i li ha atorgat la Doble A1. Arran d’aquesta decisió, el “selecte club de la triple A”, que aglutina aquells països que obtenen la màxima qualificació per part de les tres majors agències del món, queda encara més reduït. A hores d’ara, aquest club està integrat per Alemanya, Holanda, Finlàndia, Luxemburg, suècia, Noruega, Dinamarca, Suïssa, Canadà, Singapur i Austràlia. No obstant això, al llarg d’aquests darrers anys són uns quants els països que n’han quedat fora: Espanya (2009), Estats Units (2011) i Àustria i França (2012).


Què són les agències de qualificació de riscos?
Agències de qualificació de riscos, agències de ràting, agències de classificació de crèdits i agències de qualificació són tot de sinònims que fan referència a aquelles empreses que s’encarreguen de qualificar uns determinats productes o actius, els quals pertanyen a empreses, estats o governs regionals, per encàrrec d’un client.
Les notes o qualificacions que atorguen aquestes agències valoren el risc d’impagament i el detriment de la solvència de l’emissor. Per tal de valorar el risc fan servir uns models economètrics que mesuren el potencial econòmic del subjecte que analitzen. Les qualificacions són importants perquè informen de si la inversió en un determinat producte financer (bons o accions) és arriscada o no. Aquesta informació interessa els inversors perquè els orienta de la possibilitat que hi ha que cobrin els interessos o bé que recuperin els diners invertits un cop hagi vençut el producte.
Existeixen 74 agències de ràting arreu del món, però aquest mercat està controlat per tres empreses de Nova York que dominen més del  90% del mercat. Aquestes empreses són: Standard & Poor’s, Moody’s- Moody’s Investors Service i Fitch- Fitch Ratings. És per això que es pot considerar que es tracta d’un mercat d’oligopoli.


diumenge, 3 de març del 2013

L'atur juvenil supera el 55% a Espanya i arriba al 23,6% a la UE

L’atur entre els menors de 25 anys ha crescut durant l’últim any i ja afecta 5,7 milions de joves a la Unió Europea, segons dades del mes de gener publicades per l’Eurostat. Pel que fa a Espanya, la taxa d’atur juvenil assoleix el 55,5%, xifra que suposa un augment de més de cinc punts en un any (50,2% el gener de 2012).

Només Grècia, amb un 59,4% (segons les dades del novembre de 2012, les últimes disponibles) la supera. El tercer país amb major atur juvenil és Itàlia, amb un 38,7%, molt lluny encara dels altres dos. Tot i això, el fet que Portugal només estigui una dècima per sota del valor d'Itàlia evidencia que són els joves dels països del sud d'Europa (països coneguts amb el nom de PIGS) els que més estan patint la crisi econòmica.

Els tres països de la UE amb menys atur juvenil, la mitjana de la UE i l'Eurozona i els tres amb la taxa més elevada
(les dades de Grècia són de novembre del 2012, les més actuals). Elaboració pròpia amb dades de l'Eurostat.

MWC: un trampolí per l'emprenedoria catalana


Les empreses locals assoleixen contactes internacionals per ampliar les seves fronteres


El Mobile World Congress és, sens dubte, l’aparador de les grans marques i de les innovacions més pioneres. Ara bé, el recinte de la Fira de Barcelona té espai, també, per les empreses catalanes que s’obren camí en un sector emergent que no deixa de guanyar adeptes. Fins a 84 empreses espanyoles hi han participat, 57 de les quals eren catalanes. Quatre dies que els han servit per guanyar contactes, per conèixer les dinàmiques del sector, però sobretot per traçar el camí que han de seguir a partir d’ara.

Catalonia’. Aquest era el nom de l’estand on s’han instal·lat 48 d’aquestes empreses catalanes per llançar-se a un dels mercats més competitius del moment. La Generalitat de Catalunya ha actuat, en aquest cas, com a catalitzador i intermediari per tal d’asssegurar la presència d’aquests nous col·lectius al congrés més important de telefonia mòbil del món, així com de 9 projectes internacionals més, liderats per firmes catalanes, i que s’han situat a l’App Planet.

L'estand 'Catalonia', per obrir el món a les empreses catalanes

La importància d’un congrès de rècords


La Fira suposa un impacte molt positiu per a l’economia catalana



El Mobile World Congress d’enguany passarà a la història per ser l’edició que, fins ara, més rècords ha batut, començant per l’assistència de públic i acabant pel nombre de mitjans de comunicació acreditats. Les dades oficials de l’organització situen al voltant de 72.000 les persones que van poder gaudir d’aquest congrés, considerat el més important de la telefonia mòbil del món, a finals del mes de febrer passat. De fet, les xifres superen el rècord aconseguit l’any passat i també l’assistència que esperaven els mateixos organitzadors, la GSM Association.

L'edició del MWC 2013 bat rècords