La seva extracció del subsòl català mitjançant la tècnica del 'fracking' ja ha suscitat les primeres crítiques
El shale gas ha passat, en qüestió de mesos, de ser l’energia que
havia de revolucionar el mapa geopolític mundial a ser el centre d’atenció d’ecologistes,
economistes i polítics d’arreu del planeta. Les controvèrsies que estan sorgint
avui sobre el seu impacte ambiental han introduït un nou vocable en els
titulars de diaris catalans, espanyols i internacionals: el fracking. I, de fet, els periodistes més
creatius ja han començat a utilitzar aquests dos termes per idear jocs de
paraules en anglès tan originals i significatius com “Shale gas, fracking awesome”, “Frack
to the future” o “Fracking great”.
Mentre uns asseguren que la fractura hidràulica, el fracking, és segura i sostenible, d’altres, per contra, lluiten per
demostrar que els seus efectes són irreversibles. La guerra està servida (i
sembla que va per llarg).
El gas d’esquist i la fractura hidràulica: de què estem parlant?
El gas d’esquist,
majoritàriament conegut amb el terme anglès shale
gas, és un tipus de gas natural que es troba atrapat en els porus de roques
del subsòl riques en matèria orgànica i de molt baixa permeabilitat. Això fa
necessari que, per extreure’l, s’hagi de trencar aquesta roca i que calgui
injectar a pressió una barreja d’aigua i sorra a la qual se li afegeix una
petita porció d’additius. La tècnica que ho fa possible és la fractura
hidràulica o fracking que, tot i que
va realitzar-se per primera vegada a finals dels anys quaranta, es considera
força nova, ja que el seu ús no va començar a estendre’s fins la dècada dels
vuitanta.
L'extracció del shale gas / Font: The Telegraph |
Aquest gas no convencional
compta amb una plataforma internacional sobre la seva explotació i el seu
desenvolupament. Shale Gas España és la seva
versió a l’Estat espanyol, formada per quatre empreses (BNK España-Trofagás,
Heyco Energy Group, Montero Energy Corporation, SHESA), i se suma a les
investigacions sobre el potencial del shale
gas realitzades per altres països europeus com el Regne Unit o Suècia. La
plataforma s’autoimposa l’objectiu de “posar a disposició de ciutadans,
associacions o centres universitaris informació sobre el gas no convencional
per a respondre a les qüestions que es puguin plantejar des d’un punt de vista
econòmic, legal, científic o mediambiental”. Així és com ells es defineixen
però realment aquest grup de pressió polític, social i mediàtic va formar-se
per crear una imatge favorable de la fractura hidràulica i com a resposta a
estudis nord-americans que evidenciaven els seus problemes de contaminació.
La polèmica s’ha vist
magnificada per la gran diversitat de lleis aplicades als països europeus
referides a aquesta qüestió. La Unió Europea no té competències sobre la
política energètica dels seus estats membres, de manera que cadascun aplica
aquella que li és més convenient a les seves estratègies i als seus interessos
interns. Tanmateix, el novembre passat, el Parlament Europeu va donar llum
verda a l’explotació d’aquest gas mitjançant la tècnica del fracking, però va destacar sobretot la
necessitat que es dugui a terme de manera sostenible tant pel medi ambient com
per l’economia de la Comunitat Europea. L’aprovació de les dues propostes no
legislatives per part de l’Eurocàmera significava, per primera vegada, un
vist-i-plau oficial a l’exploració de recursos autòctons del gas no
convencional, però també suposava que els Parlaments dels països europeus
haguessin de començar a preocupar-se per les qüestions industrials i ambientals
relacionades amb el gas d’esquist i la fractura hidràulica.
Shale Gas España va rebre
amb entusiasme el resultat d’aquestes propostes del Parlament, com també ha
acollit favorablement la recent decisió del Consell de Ministres i s’hi ha referit
com a “oportunitat històrica”. El mes de febrer passat, el Congrés dels
Diputats va refusar la moció presentada per Izquierda Plural per prohibir l’ús
del fracking, de manera que va deixar
una porta oberta a la tan polèmica tècnica. La setmana passada, emperò, es va anunciar
un projecte de llei que fixaria una Avaluació d’Impacte Ambiental a tots
aquells projectes d’extracció d’hidrocarburs que usin la fractura hidràulica.
La regulació de la tècnica començaria a ser efectiva en aquelles Comunitats
Autònomes on ja operen les empreses que formen Shale Gas España: Astúries, Cantàbria,
Castella i Lleó i el País Basc.
Els projectes de la filial
de l’empresa BKN Petroleum a Espanya compten, en total, amb una inversió
superior als 127 milions d’euros i operen a Cantàbria, Castella i Lleó i el
País Basc. L’empresa ja té adjudicats tres permisos d’investigació, però està a
l’espera de la concessió de nou més, els mateixos que ha sol·licitat la
societat pública SHESA per perforar pous exploratoris, inversió que ascendiria
a 50 milions d’euros. D’altra banda, Heyco Energy Group i Montero EnergyCorporation també lluiten per aconseguir més llicències a Espanya i tirar
endavant tots els seus projectes que, en el cas de la darrera, suposarien la
inversió en investigació d’uns 300 milions d’euros.
El shale gas a Catalunya
Mentrestant, a Catalunya, la voluntat de les primeres petrolieres d’extraure
hidrocarburs al nostre subsòl ja va començar a mostrar-se a finals de l’any
passat. En concret, les comarques de Girona, de Ponent i de la Catalunya
Central van aparèixer com al centre d’interès per realitzar aquestes prospeccions
en shale gas, però les mobilitzacions
en contra no varen tardar en arribar. Avui, més de setanta ajuntaments catalans
s’han declarat oficialment ‘municipis lliures de fracking’ al considerar que la seva pràctica comporta un dany
irreparable al medi natural que ens envolta. La Plataforma Aturem el Fracking
(PAF) és el resultat de la unió entre diferents entitats catalanes contràries
no només a les prospeccions en hidrocarburs sinó també a les concessions d’investigació,
ja que considera que el dany al subsòl pot fer-se també durant el procés d’investigació.
La polèmica dels efectes nocius de la fractura hidràulica és també un tema
que inquieta el Parlament de Catalunya, on la majoria de les forces de l’oposició
han mostrat el seu preocupació per les conseqüències del fracking i en demanen la seva prohibició i la denegació de totes
aquelles sol·licituds d’investigació que puguin incloure la realització d’aquesta
tècnica. D’altra banda, s’han creat dues comissions per estudiar la pràctica de
la fractura hidràulica. La primera va ser impulsada per la Generalitat i té com
a objectiu l’elaboració d’un informe sobre les conseqüències del fracking, a presentar en un termini de
tres mesos. A més, amb l’excepció de convergents i populars, el Parlament ha
aprovat la creació d’una segona comissió que estudiï els riscos de les
prospeccions en territori català.
“Una cosa són els permisos d’investigació, els quals pretenen conèixer
quins recursos hi ha al subsòl o bé identificar estructures geològiques aptes
per emmagatzemar hidrocarbur, i una altra són els d’explotació, ja sigui amb fracking o amb altres tècniques, que
aquests no depenen de la Generalitat sinó que són competència exclusiva de l’Estat”.
Són paraules d’un portaveu del Departament d’Empresa de la Generalitat al
darrer exemplar de la revista Presència.
Així es defensa el govern català dels tres permisos que ja ha concedit per a la
investigació en hidrocarburs. Les concessions són a l’empresa Enegás, que des
del 2004 duu a terme una recerca a Reus; a l’empresa Gas Natural, que tira
endavant el projecte Les Pinasses a la comarca del Bages; i a l’empresa Teredo Oils, que actua a Ripoll però que ha anunciat que aquest estiu començarà a fer
prospeccions a Riudaura, a la Garrotxa.
Tanmateix, Mariano Marzo, catedràtic a la Facultat de Geologia de la
Universitat de Barcelona, assegura que les probabilitats de trobar shale gas en territori català són nul·les.
Marzo sustenta aquesta testi amb el fet que Catalunya no reuneix les condicions
geològiques necessàries per a la seva extracció. A més, el geòleg va explicar
en una entrevista que la localització de jaciments de gas no convencional “alleugeriria
la nostra dependència exterior i suposaria un estalvi important de diners”.
També es va atrevir a manifestar que el debat a Catalunya no s’està encarant
bé, ja que “no ens podem conformar amb un subministrament abundant i
relativament competitiu però mediambientalment brut” i “tampoc no resulta
recomanable aspirar a un subministrament net, a costa de descuidar la seguretat
de l’abastament energètic i els costos”.
“Bueno, bonito y barato”
“Espanya ha d’apostar pel shale gas
i les energies renovables per un futur baix en carboni”. Així de contundent es
manifesta la plataforma Shale Gas España, que recorre a l’Agència Internacionalde l’Energia (AIE) per justificar les accions de les quatre empreses que la
formen. L’informe anual de l’AIE, el World
Energy Outlook 2012, va ser presentat el novembre de l’any passat i en ell
s’hi destaca el potencial del gas no convencional com a combustible que ha de
facilitar la transició energètica cap a un futur dominat pel gas natural i les
energies renovables. A més, la institució internacional afirma que “la
generació d’electricitat a partir del shale
gas emet entre un 41% i un 49% menys de gasos d’efecte hivernacle”,
comparat amb el carbó.
El subsòl / Font: Shale Gas España |
Segons dades facilitades per Shale Gas España, l’Estat tenia, l’any 2011,
un dèficit comercial en concepte d’exportacions-importacions de productes
energètics de 40.000 milions d’euros (un 4% del PIB), degut al fet que gairebé
tot el consum espanyol d’hidrocarburs prové de l’exterior. En aquesta direcció,
la portaveu de la plataforma, Mónica V. Cristina, assegura que la
reindustrialització de l’economia espanyola ha de passar pel total desenvolupament
de recursos com el shale gas per tal
de fer-ho possible. A més, Cristina considera que “els alts costos de l’energia
tenen un gran impacte sobre la competitivitat de les empreses espanyoles”.
Uns mesos enrere, la mateixa portaveu es manifestava de la següent manera: “L’exploració
dels recursos de gas no convencional a través de la fractura hidràulica es pot
realitzar de manera segura y sostenible, tant pel medi ambient com per a les
persones”. La representant de Shale Gas España també va insistir que “el més
important és que, contràriament a allò que es dóna per fet, durant tot aquest
temps no s’ha produït cap cas de contaminació d’aigües subterrànies” i va
defensar que el gas no convencional té potencial “per a convertir-se en una
important font de riquesa per a Espanya”.
Per a alguns, el shale gas es
presenta com a una revolució del mercat energètic, ja que els avanços
tecnològics dels darrers anys han disminuït els costos de la fractura
hidràulica, han facilitat l’explotació econòmica de reserves que fins aleshores
no eren recuperables i han permès el subministrament de nivells més elevats de
gas per al consum. Als Estats Units, hi ha qui aplaudeix el fracking per considerar-lo una tècnica
que proporciona una nova font d’energia barata, de confiança i que ha de
portar-los a la independència energètica. Per arribar-hi, però, necessiten el
suport polític.
Impacte mediambiental: història d’una controvèrsia
El shale gas, asseguren els seus
defensors, és menys nociu pel medi ambient que el petroli o el carboni. Davant
d’això, els ecologistes recorden que l’impacte geològic del fracking, la tècnica que s’usa per a la
seva extracció, i la possibilitat de provocar terratrèmols segueixen sent una
realitat. Mentre que la Comissió Europea entén que el gas natural és el
combustible fòssil més net, Julio Barea, responsable de la campanya energètica
de l’organització Greenpeace, es refereix al desenvolupament del shale gas com a “despropòsit” i ho
justifica a partir de l’atribució de tres conseqüències ambientals: els efectes
contaminants de la fractura hidràulica, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle
i la necessitat de milions de litres d’aigua.
L'"stop al fracking" d'alguns parlametaris europeus / Font: Fractura hidráulica NO |
En la mateixa línia de Barea se situa Chesús Yuste, diputat de Chunta Aragonesista,
que va denunciar l’obscurantisme amb el qual es duu a terme la concessió de
permisos. Yuste també va advertir, a principis d’aquest any, que l’alteració
del subsòl pot originar sismes i que el fracking
pot arribar a causar importants danys per a la salut de les persones i per al
medi ambient. La fundació WWF també ha dit la seva en relació a aquesta
polèmica i ha recordat que “només perquè aquest gas estigui disponible, no vol
dir, en absolut, que l’hàgim d’usar”, ja que “hi ha alternatives molt millors i
més sostenibles”. “La idea que el gas és la solució al canvi climàtic és un
mite”, assegura Jenny Banks, membre del Departament de Polítiques d’Energia i
Canvi Climàtic de la fundació. Banks considera, a més, que “el pensament
governamental d’aquests moments és, aparentment, que hem de gastar fins l’última
gota de combustible fòssil del sòl” i defineix com a “ridícul” que es vulgui
fer compatible amb abordar el tema del canvi climàtic.
Així, els opositors a l’explotació de gas no convencional sustenten les
seves crítiques al voltant de sis punts polèmics: possibles fugues de productes
contaminants, emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, gran
quantitat d’aigua usada amb el fracking,
desencadenament de petits terratrèmols, contaminació dels aqüífers pels
additius tòxics i cancerígens emprats i risc d’explosió en cas de fallar la
seguretat de la plataforma.
Una panoràmica internacional
En mig de la polèmica entre el medi ambient i la independència energètica,
apareix el debat sobre el futur del shale
gas. Tot això ve gràcies a la descoberta que dècades enrere va fer el
petrolier nord-americà George Mitchell: un mètode per extraure gas i petroli no
convencional. Els Estats Units, d’aquesta manera, va trobar una nova font per
al seu consum tant intern com extern, que els ajudaria a passar de ser un dels
grans compradors d’energia del món a ser un exportador més.
A Mèxic, l’empresa petroliera Pemex contemplava a mitjan de l’any passat
una forta inversió durant els tres anys següents per impulsar la indústria del
gas no convencional i per crear laboratoris d’investigació en aquest camp.
També a l’Amèrica Llatina, Xile apareix com el tercer país sud-americà amb les
majors reserves de shale gas, per
darrere d’Argentina i Brasil. Les empreses internacionals d’hidrocarburs
Geopark i Methanex volen desenvolupar els seus projectes en terres xilenes, ja
que el subsòl compta amb característiques molt bones per a la seva perforació.
La Xina, d’altra banda, va iniciar-se en aquest món de l’explotació en
hidrocarburs fa relativament poc temps, però ja s’ha trobat amb els primers
problemes. La majoria de les reserves de gas es troben en una zona on l’aigua
apareix com una mancança crònica i, com s’ha anat enunciant al llarg de l’article,
la perforació del pou en necessita una quantitat molt elevada. El govern xinès
s’ha mostrat disposat a explotar en aquelles zones on l’aigua no sigui cap
problema, però s’ha trobat amb la resistència dels camperols que hi habiten.
Quin és el futur del shale gas i
l’extracció per fractura hidràulica és una incògnita que caldrà esperar temps
per resoldre. La guerra acaba de començar. I, tot i que de moment sembla que l’estan
guanyant els defensors del fracking,
el cert és que hi segueixen havent encara molts països que, des dels seus respectius
governs, estant duent a terme una política favorable als ecologistes i a les
entitats que estan lluitant a favor del medi ambient.
Panoràmica europea del debat sobre el shale gas / Font: The Economist |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada