Avui en dia, tenint en
compte la conjuntura de crisi econòmica, és freqüent que es busquin culpables
de la situació que estem vivint i alhora patint. Moltes vegades s’ha culpat les
entitats financeres de ser les detonants de tot aquest daltabaix econòmic. Els
elevats sous dels directius bancaris, els banc tòxics i la nacionalització d’algunes
entitats financeres són alguns dels temes que es tracten als diaris en l’apartat
d’economia. Però què són exactament els bancs? D'on obtenen beneficis? Quan parlen de
bancs tòxics, a què es refereixen? La banca ètica, que molts veuen com l’alternativa,
en què consisteix?
Què són els bancs?
El diccionari defineix la
paraula banc com l’establiment de
crèdit que fa el comerç del diner, negocia tota mena de valors i rep dipòsits
de diner. Els bancs són les empreses financeres encarregades de recaptar
recursos en forma de dipòsits i de prestar diners. Per altra banda, la banca o sistema bancari és el
conjunt d’institucions que ofereixen el servei de banc.
Les operacions que duen a terme els banc poden ser passives o actives. A
través de les passives obtenen diners de les persones, els quals es
materialitzen a través dels dipòsits i que els aporten uns interessos (de
captació). Són operacions passives els comptes corrents, les llibretes d’estalvi
i els dipòsits a termini fix. Les operacions actives són les que posen els
diners en circulació dins el circuit econòmic i generen nou capital. És quan
els bancs concedeixen préstecs, els quals van acompanyats d’uns interessos (de col·locació)
. El banc duent a terme aquesta activitat obté uns beneficis que són coneguts
com a marge d’intermediació, que és la diferència resultant dels interessos
que cobren dels préstecs cedits i els interessos de captació.
L’activitat dels bancs està
supervisada pels Bancs Centrals, que n’autoritzen el funcionament i exerceixen
una funció de control.
Què és el banc tòxic?
El conegut popularment com
a banc tòxic, (la Sociedad de
Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb)), és una societat anònima que compra a bancs i caixes els seus actius problemàtics
amb ajudes públiques. Aquest tipus de banc està aprovat pel govern. Aquests actius problemàtics sovint estan
lligats a la indústria del maó:
crèdits a promoció immobiliària en situació d’impagament o amb risc de
morositat, sòls que les entitats bancàries s’han hagut de quedar a causa de
l’impagament de les hipoteques, entre d’altres.
La finalitat d’aquest tipus de bancs és millorar la situació
econòmica, ja que si els bancs poguessin alliberar-se de tots els actius tòxics
que tenen, disposarien de liquiditat i podrien invertir en nous crèdits per
a persones solvents. El banc tòxic s’ha
d’encarregar de gestionar i vendre els actius tòxics durant els propers quinze
anys. Les entitats que traspassen actius al banc tòxic, com que han de fer-ho a
un preu inferior al que tenen aquests
actius, en un primer moment assumeixen pèrdues. Malgrat això, com que es
desprenen d’actius problemàtics queden més sanejades.
El banc tòxic compra aquests
actius problemàtics a les entitats financeres amb deute subordinat avalat per
l’estat. Les entitats poden utilitzar aquest deute com a garantia davant el
Banc Central Europeu i això els permet obtenir finançament i liquiditat.
Aquests actius tòxics que ha comprat, a un preu més baix del que tenen en el
mercat, són gestionats per uns equips que s’encarreguen de signar acords amb
promotores i entitats financeres amb la finalitat que s’encarreguin de
donar-los sortida. En alguns casos, són les mateixes entitats que han
traspassat actius tòxics les que s’encarreguen de gestionar-los tot i que
aquests actius ja no constin als seus balanços. Per aquest motiu, el banc tòxic
no ven directament a particulars, sinó que són aquestes promotores i entitats
les que venen els actius.
L’alternativa: la banca ètica
La banca ètica o banca social
és aquell conjunt d’entitats financeres que ofereixen uns serveix sense estar
condicionats pel criteri de rendibilitat-risc. Això vol dir que buscar el màxim
benefici i l’especulació no són factors que condicionen la seva activitat. Per aquest
motiu, sovint es diu que la banca ètica inverteix en economia real, que inclou
tota activitat econòmica no especulativa i fora dels mercats secundaris i té
com a principis essencials la cooperació,
la sostenibilitat, el benefici social i
mediambiental. Els projectes que es financen amb el crèdit de la banca
ètica generen directament béns o serveis. Un altre tret característic d’aquest
tipus de banca és que no concedeixen crèdits per al consum personal. Aquest
tipus de banca destaca per la seva transparència,la
qual es fa palesa amb la gran accessibilitat a la informació sobre els
projectes beneficiaris que està duent a terme, ja que els permet mantenir la
seva credibilitat.
Les activitats que finança la banca ètica són aquelles que cobreixen
serveis necessaris i abandonats per la banca tradicional ja que tenen una baixa
rendibilitat que no els permet obtenir grans quantitats de beneficis. Partint d’aquesta
premissa, els projectes d’armament i de monocultius intensius, entre molts d’altres,
no tenen cabuda en aquest tipus de banca. En canvi, se’n prioritzen d’altres
com el comerç just, l’atenció a col·lectius en risc d’exclusió o l’educació.
Es distingeixen dos grans
tipus de banca ètica:
- Banca ètica: entitats financeres que estan supervisades pel Banc d’Espanya i que tenen un organigrama tradicional, per tant, el dret a vot depèn de la participació en el capital social o la proporció d’actius que es posseeix. Un exemple d’aquest tipus de banca són Triodos Bank o Colonya Caixa Pollença.
- Banca cooperativa o ciutadana: entitats financeres que tenen un sistema de govern assembleari en el qual el vot de tots els usuaris del banc té el mateix valor ja que no es té en compte el capital invertit en la institució. Algunes d’aquestes entitats es constitueixen com a cooperatives de crèdit. En són exemples Oikocredit i Coop-57.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada