En què consisteixen?
Aquestes participacions estan emeses per una
societat que concedeix al seu titular certs drets preferencials respecte d’altres
títols de propietat, com ara prioritat de cobrament per davant dels accionistes
en cas de fallida de la societat emissora, però no concedeixen participació en
el seu capital ni dret a vot. Es tracta d’un instrument complex i de risc
elevat que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit.
La rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida.
Representació satírica de les PPR / Font: vayapaisdepandereta.blogspot.com |
Les participacions preferents presenten similituds
i diferències tant amb la renda fixa com amb la variable. A efectes comptables es
consideren valors representatius del capital social de l’emissor, que atorguen
als seus titulars uns drets diferents de les accions ordinàries (ja que no
tenen drets polítics, tret de casos excepcionals, ni dret de subscripció preferent).
Perquè suposen un problema?
Diversos economistes opinen que les participacions
preferents són un producte que no hauria de ser per a particulars, ja que són
emissions que no tenen definit un termini de venciment, la seva rendibilitat depèn
dels resultats i el producte no es pot vendre perquè en aquest moment no hi ha
compradors. A més, molts van comprar-ne pensant que era un dipòsit amb rendibilitat
fixa.
El principal problema és que les caixes i bancs
concedeixen aquestes participacions preferents al·legant una major rendibilitat
però sense informar sobre la perpetuïtat d’aquestes. S’han donat diversos casos
en que les entitats bancàries han proposat als seus clients d’invertir en
aquestes accions amb l’argument d’una la major rendibilitat, per la qual cosa
el client, sense informar-se ni ser informat l’ha acceptat. Però mesos més
tard, si el client decideix desfer la seva
inversió es troba amb que no ho pot fer fins, per exemple, l’any 3000 (degut a
la clàusula legal de perpetuïtat) o té la opció de vendre la seva participació
al mercat de renda fixa, on cotitzen un 60% per sota del seu valor de compra.
Les participacions preferents han estat emeses
sobre tot per Caixes d’Estalvis des del 2009. El desconeixement dels inversors
sobre les condicions de la seva contractació així com la impossibilitat de
rescat del diner invertit ha portat a diversos observadors econòmics a
considerar aquesta pràctica una vertadera estafa encoberta perpetrada per les
entitats financeres, donant lloc a nombroses protestes davant la falta de
protecció legal dels ciutadans. Actualment hi ha prop de 300.000 particulars
atrapats amb preferents d’aquest tipus.
Protesta per les preferents de Bankia / Font: diariodeavisos.com |
Perquè la banca proposa canviar
les preferents?
L’enduriment dels requisits exigits a les entitats
per l’Autoritat Bancària Europea (EBA) ha impulsat a bancs i caixes a proposar
el canvi de les preferents per accions ordinàries i altres instruments que
computen com a capital. El BBVA i el Banco Santander varen proposar, per
exemple, el canvi de les preferents per bons convertibles en accions a finals
del 2011.
L’EBA exigirà tenir un ‘matalàs de capital’ (core
capital) mínim del 8% a partir d’aquest 2013. És a dir, que la suma d’accions i
fons disponibles en l’acte tinguin una equivalència al 8% del conjunt dels
actius amb risc d’impagament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada