dimecres, 20 de març del 2013

Les participacions preferents i els seus riscos

Les participacions preferents (PPR), també conegudes com a valors preferencials o accions preferencials, són un valor financer sense venciment (són perpètues) de més alt rang que les accions comunes i amb uns termes negociats entre la corporació i l’inversionista.

En què consisteixen?

Aquestes participacions estan emeses per una societat que concedeix al seu titular certs drets preferencials respecte d’altres títols de propietat, com ara prioritat de cobrament per davant dels accionistes en cas de fallida de la societat emissora, però no concedeixen participació en el seu capital ni dret a vot. Es tracta d’un instrument complex i de risc elevat que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit. La rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida.

Representació satírica de les PPR / Font: vayapaisdepandereta.blogspot.com

Les participacions preferents presenten similituds i diferències tant amb la renda fixa com amb la variable. A efectes comptables es consideren valors representatius del capital social de l’emissor, que atorguen als seus titulars uns drets diferents de les accions ordinàries (ja que no tenen drets polítics, tret de casos excepcionals, ni dret de subscripció preferent).

Perquè suposen un problema?

Diversos economistes opinen que les participacions preferents són un producte que no hauria de ser per a particulars, ja que són emissions que no tenen definit un termini de venciment, la seva rendibilitat depèn dels resultats i el producte no es pot vendre perquè en aquest moment no hi ha compradors. A més, molts van comprar-ne pensant que era un dipòsit amb rendibilitat fixa.

El principal problema és que les caixes i bancs concedeixen aquestes participacions preferents al·legant una major rendibilitat però sense informar sobre la perpetuïtat d’aquestes. S’han donat diversos casos en que les entitats bancàries han proposat als seus clients d’invertir en aquestes accions amb l’argument d’una la major rendibilitat, per la qual cosa el client, sense informar-se ni ser informat l’ha acceptat. Però mesos més tard,  si el client decideix desfer la seva inversió es troba amb que no ho pot fer fins, per exemple, l’any 3000 (degut a la clàusula legal de perpetuïtat) o té la opció de vendre la seva participació al mercat de renda fixa, on cotitzen un 60% per sota del seu valor de compra.

Les participacions preferents han estat emeses sobre tot per Caixes d’Estalvis des del 2009. El desconeixement dels inversors sobre les condicions de la seva contractació així com la impossibilitat de rescat del diner invertit ha portat a diversos observadors econòmics a considerar aquesta pràctica una vertadera estafa encoberta perpetrada per les entitats financeres, donant lloc a nombroses protestes davant la falta de protecció legal dels ciutadans. Actualment hi ha prop de 300.000 particulars atrapats amb preferents d’aquest tipus.

Protesta per les preferents de Bankia / Font: diariodeavisos.com

Perquè la banca proposa canviar les preferents?

L’enduriment dels requisits exigits a les entitats per l’Autoritat Bancària Europea (EBA) ha impulsat a bancs i caixes a proposar el canvi de les preferents per accions ordinàries i altres instruments que computen com a capital. El BBVA i el Banco Santander varen proposar, per exemple, el canvi de les preferents per bons convertibles en accions a finals del 2011.

L’EBA exigirà tenir un ‘matalàs de capital’ (core capital) mínim del 8% a partir d’aquest 2013. És a dir, que la suma d’accions i fons disponibles en l’acte tinguin una equivalència al 8% del conjunt dels actius amb risc d’impagament. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada