dilluns, 3 de juny del 2013

Friedman. Pinochet. Merkel?

Títol: La doctrina del xoc: l’ascens del capitalisme del desastre
Autora: Naomi Klein
Editorial: Empúries (Barcelona, 2007)
Pàgines: 739
Preu: 11,99€ (Casa del Libro)

Els llibres l'han fet una figura internacional
denunciant el neoliberalisme
// clarapsicologia.blogspot.com
L’any 2007 Naomi Klein va publicar una de les obres essencials per entendre el funcionament de la ideologia econòmica imperant: el neoliberalisme. La periodista canadenca pretén  explicar amb el llibre quines són les bases del sistema de liberalització econòmica salvatge i quins propòsits persegueix. I es tracta d’un intent reeixit; la seva exposició detallada i àmpliament documentada recobreix tota l’obra de forma que el lector no té més remei que començar a qüestionar el sistema econòmic i polític que domina Occident des de la dècada dels ‘90.

Ara bé, Klein no s’estrena amb aquest llibre en la crítica contra el sistema neoliberal. El seu primer best-seller, la crítica contra la societat consumista dominada per les grans multinacionals recollida a No Logo (Paidós, 2002) ja la va situar al mapa del moviment antiglobalització. Posteriorment, va recollir tot un seguit de conferències i opinions sobre el mateix tema a Vallas y Ventanas (Paidós, 2002) i amb el documental La toma (2004) va donar una passa endavant i va alinear-se definitivament amb la lluita per una democràcia més directa i la recerca d’altres formes d’explotació de la producció.

Així doncs, amb la darrera obra escrita, La doctrina del xoc, la periodista canadenca no trenca la vinculació amb el pensament altermundista, sinó que es reafirma i aconsegueix una obra que posa al descobert les intencions i objectius del pensament neoliberal que impera actualment tant a Occident com a la major part del món.

Biografia del capitalisme salvatge

Si t’esperes llegir un llibre pamflet o un manifest ideològic no cal que el comencis a llegir. La doctrina del xoc es tracta d’un llibre d’història d’una ideologia econòmica. Per això inicia el relat amb les proves psiquiàtriques que es basaven en la idea d’aplicar xocs per després reconstruir la ment; i de reconstruir la ment a reconstruir la societat i l’economia hi ha només un pas. D’aquí sorgirà la idea d’aplicar “el pal i la pastanaga” en política econòmica. Tot seguit, Naomi Klein indaga en els mecanismes que els EUA van posar en marxa per traslladar la ideologia neoliberal, amb Milton Friedman al capdavant, a tots els racons possibles del planeta.
A partir d’aquí el lector viatjarà arreu del globus, iniciant el recorregut des de l’Amèrica del Sud, passant per Àsia i el Pacífic, i aterrant a l’Amèrica del Nord. L’única llàstima és que el llibre no s’hagués escrit després de l’esclat de la crisi econòmica el 2007 i Klein no hagi pogut explicar com a la Unió Europea, sota el lideratge d’Angela Merkel, s’està aplicant el mateix patró que ja s’havia inventat dècades abans (i que, per cert, el mateix llibre posa de manifest que mai s’ha demostrat d’èxit).

Gràcies a l’explicació exhaustiva de què hi ha al rerefons de les idees del capitalisme salvatge, el lector aprendrà a què responen paraules a les que està tan acostumat com retallades, dèficit, liberalització, desregulació o flexibilització del mercat laboral. Klein no es limita a definir què vol dir cada concepte, sinó que el seu gran èxit rau en argumentar i documentar les arrels econòmiques i ideològiques que hi ha al darrere de cada reforma que s’aplica.

El dictador militar Augusto Pinochet va fer aplicar, a força d'assassinats
i empresonaments, el primer programa purament neoliberal // saladehistoria.com
A més, com la periodista canadenca explica que el mateix patró de decisions polítiques s’ha anat aplicant arreu del món (des de Xile a l’Iraq), desperta la consciència que el moviment neoliberal no és una cosa aliena a les nostres vides, sinó que impera en l’actual ordre social.

Mal fineix qui mal comença


Un cop digerides les més de set-centes pàgines, que cadascú construeixi la seva idea sobre la conveniència o no de seguir el camí neoliberal. Ara bé, on no hi ha dubtes és que Milton Friedman va ser el gran ideòleg del neoliberalisme, Augusto Pinochet, el primer en aplicar-lo, però, és Angela Merkel una deixeble més del neoliberalisme? Per la meva banda, sóc del parer que allò que comença d’una forma tan inhumana i violenta (amb el cop d’estat de Pinochet el 1973) no pot comportar res més que misèria.

Per aquells que no tenen temps, no els atreu la idea de llegir el llibre o volen complementar la lectura, poden veure el documental d'1 hora i 15 minuts que va dirigir Klein sota el mateix títol "La doctrina del xoc". 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada