L’aparició d’aquestes aplicacions sumada a l’increment dels punts d’accés
gratuït a Internet permet un gran estalvi en les factures de molts ciutadans
La factura de la llum, la del gas, la de l’internet, la de l’aigua, la
calefacció, la del telèfon... La llista de despeses en una llar sempre ha
tingut, a banda del cost de la propietat (ja sigui lloguer o hipoteca),
altres elements corresponents als serveis que tots emprem. En temps de crisi
com l’actual, les famílies comencen a filar prim en les despeses i algunes fins
i tot prescindeixen de serveis com la calefacció i l’aire condicionat en no poder-los assumir. Però la
tecnologia ens ofereix una possibilitat d’estalviar en una de les factures evitant,
fins i tot, haver de pagar el conjunt d’aquesta. Ens referim a la factura telefònica. Les noves tecnologies ens han portat una novetat com és poder canalitzar
les comunicacions a través d’Internet. Comunicacions que tan poden ser per via
de missatgeria escrita, com les tradicionals trucades telefòniques de veu i
arribant a les comunicacions en format de videoconferència.
Tots aquests mètodes de comunicació eren, fins fa un parell d’anys, pràcticament exclusius de les empreses de telefonia, que oferien aquests serveis amb un cost que a Catalunya i a Espanya sempre ha estat en xifres força elevades, per sobre de la majoria de països del vell continent. Així, segons els informes emesos els darrers anys, el cost mensual mitjà (per consum) de la factura telefònica voreja, a Catalunya i a Espanya, els 43 dòlars (prop de 35 euros). Comparativament, el mateix consum als països del nord d’Europa té un cost inferior als 20 dòlars, en predominar en aquests estats unes tarifes i preus més competitius. Segons l’OCDE la forquilla de tarifes es troba entre els 11 i els 53 dòlars al mes, segons el país on s’estigui operant. La mitjana local, que com hem dit voreja els 43 dòlars, és gairebé només superada pels EUA.
La via d’estalvi
Vistes les xifres, es pot arribar a convenir que, sens dubte, la factura
del telèfon mòbil és la que, en temps de crisi, té més números de ser
“retallada”. I així ha estat en bona part de la ciutadania, que s’ha començat a
moure cercant maneres alternatives de racionalitzar el cost del telèfon o, fins
i tot, eliminar-lo. Com hem citat abans, les noves tecnologies han permès a
bona part dels ciutadans fer realitat aquest estalvi. Així, ja sigui des dels
nous telèfons mòbils o a través dels ordinadors de sobretaula o portàtils, cada
cop trobem més aplicacions i programes que permeten establir comunicació amb
aquelles persones amb qui vulguem parlar, compartir imatges, textos i infinitat
de recursos.
La característica principal d’aquestes eines és que envien totes les dades
a través de la xarxa Internet deixant de banda els operadors mòbils que
gestionen la xarxa telefònica tradicional. Aquest element permet que les
comunicacions a través d’Internet requereixin només comptar amb una connexió a
la xarxa de xarxes.
Alguns exemples
Si comencem per la telefonia mòbil, la major part d’eines que permeten
aquesta comunicació sense el cost telefònic tradicional, trobarem una desena
d’aplicacions esteses de manera destacada en els coneguts com a smartphones (aquells telèfons que han estat expressament dissenyats per a poder allotjar els
programaris que permeten aquesta comunicació). Actualment, les aplicacions que
disposen de més usuaris al nostre país són WhatsApp, Line i Facebook. Les dues
primeres, aplicacions que permeten la missatgeria instantània per via de text i
que en el cas de Line s’estén també a les trucades de veu. Finalment, la
tercera de les aplicacions és més veterana i prové dels ordinadors: el gegant
Facebook que en el cas dels mòbil també és emprat molt sovint per a enviar
missatges textuals a través del seu apartat de missatgeria, el servei Messenger. I és
que el 60% dels 1.000 milions d’usuaris de Facebook s’hi connecten des del
mòbil almenys un cop al mes.
Pel que fa als ordinadors, les aplicacions més utilitzades són Skype i el
mateix Facebook. Mentre que el segon és utilitzat de manera força similar entre
els usuaris que hi accedeixen a través de l’smartphone i aquells que ho
fan des de l’ordinador; el primer és un programa que a dia d’avui és usat
majoritàriament a través de l’ordinador. Skype és un programa de
Windows que permet la missatgeria textual, les trucades de veu i les
conferències de vídeo en directe, cosa que requereix més capacitat tal com
disposen els ordinadors de sobretaula per damunt dels telèfons. De moment, és
clar.
N’hem destacat només les principals però n’hi ha d’altres que també
mereixen menció: Viber, WeChat, Linphone, el servei de missatgeria de Twitter... Aplicacions, totes elles, que
permeten la comunicació interpersonal a distància sense haver de passar pel
filtre de les companyies telefòniques, almenys quant a la factura establerta a l’hora de
realitzar les trucades i enviar els missatges. Veurem, però, que és possible
l’estalvi total del cost de la factura.
Xarxes Wi-Fi
Hem parlat de l’estalvi que suposa deixar enrere la factura telefònica
mercès a la comunicació a través dels programes que utilitzen Internet per a
funcionar. Emperò, existeix encara un cost que els usuaris han de pagar a fi
efecte de poder comunicar-se per la xarxa: el cost de la factura d’Internet.
Malgrat això, en els darrers dos anys, la que podríem considerar la major barrera
per al lliure accés a la comunicació gratuïta, s’ha anat difuminant. I és que
l’alternativa a pagar la factura d’Internet és tan simple com l’ús de xarxes
públiques que suporten econòmicament i logística les administracions i algunes empreses privades. En el cas de Catalunya en els
darrers dos anys s’han estès especialment les conegudes com a xarxes de Wi-Fi (sense cables) públiques. La major part de biblioteques així com també zones
turístiques i, en molts municipis, també espais públics com places, escoles i
passeigs disposen ja d’una xarxa que permet la connexió a Internet de manera
lliure i gratuïta.
En els darrers cinc anys han proliferat les zones Wi-Fi als espais públics de Catalunya. Foto: Aj. Ribes de Freser |
És el cas, per exemple, de municipis com el de Ribes de Freser (Ripollès),
que des de fa més d’una dècada compta amb punts per a la connexió a Internet
lliure i gratuïta on es disposa d’ordinadors per a poder accedir a la xarxa per a aquells col·lectius que ho necessitin (els anomenats Punts TeleVall de la Vall de Ribes) i que ara fa prop de 5 anys
van iniciar la implantació del Wi-Fi als espais públics de la vila, que en el
cas d’aquesta ciutat de prop de 2.000 habitants del Ripollès es va realitzar en zones
com el passeig del riu Freser, el centre històric i a equipaments com ara la
piscina municipal, el pavelló poliesportiu o l’Ajuntament.
Així doncs, el binomi d’aplicacions gratuïtes desenvolupades per empreses
privades i la inversió en permetre l’accés a Internet a tota la ciutadania per
part de les administracions públiques permeten l’estalvi complet en factures
com la telefònica. Un aspecte per a reflexionar els bons usos i treballs que (de
tant en tant) també es realitzen des de les administracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada