Creix el nombre
d’estudiants on-line mentre es presenta el repte d’atorgar titulacions perquè
els cursos guanyin prestigi
Els cursos massius a
Internet, els MOOC, estan transformant l’educació superior. Així, a mesura que
va creixent el nombre d’inscrits, a les universitats i a les entitats privades
que els ofereixen, se’ls presenta el repte de considerar-los cursos oficials
pels quals atorgar un títol.
Què són?
Massive Online Open
Courses (MOOC). Aquestes són les inicials dels MOOC, els cursos massius
d’educació superior que estan envaint la xarxa. Són, en bona mesura, una alerta
que convida a transformar l’educació superior. Més enllà del concepte
d’educació oberta i el connectivisme, eixos sobre els quals es regeixen aquests
cursos, els MOOC han reobert el debat de l’educació superior i el paper de les
universitats. I és que precisament són aquests organismes els que poden
gestionar l’oferta de cursos d’aquesta tipologia, que es caracteritzen per tres
factors
- No tenen límit en les matriculacions, de manera que en un moment determinat, poden haver-hi milions de persones a l’aula virtual
- Poden ser seguits de forma on-line, fet que globalitza el coneixement i el fa accessible per qualsevol persona i des de qualsevol lloc
- Són oberts i gratuïts amb materials accessibles sense haver de pagar
Des del començament
del 2012, van saltar a l’esfera pública dos noms que tenen intenció de
revolucionar les fórmules d’ensenyament tradicionals. Coursera i EDX són dues
plataformes de formació online d’alt nivell que actualment ja compten amb
centenars de cursos digitals gratuïts que es poden estudiar des de qualsevol
punt del món. A més a més, estan impulsades per les millors universitats
nord-americanes com Harvard. El seu lema és que aquests programes es posen a
disposició de tots els públics: for
anyone, anywhere, anytime.
Com s’estructuren?
Atès l'auge que han experimentat aquest tipus de cursos en els darrers, van aparèixer iniciatives privades que, amb la col·laboració de professors de les universitats més prestigioses dels Estats Units, es van convertir en grans èxits com són els casos de Udacity i Coursera. El cas de Sebastian Thrun va ser un dels més mediàtics i això va contribuir a una major expansió del nombre d'iniciatives i seguidors dels MOOC. En aquest cas, Edx, la segona gran plataforma per MOOC de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va confirmar “la importància de la tendència dels cursos massius per reforçar la sensació que és un moviment que està cridat a canviar l'educació, ja que les millors universitats del món s'han unit a ell”.
El cas espanyol
A Espanya, a més de poder seguir els cursos de les instal·lacions de Harvard, també han sorgit diverses plataformes que cada dia tenen més importància: UNED COMA, plataforma posada en funcionament per la Universitat d'Educació a Distància (UNED) amb la col·laboració de Telefónica. UniMOOC: compta amb el patrocini d'institucions com la UOC, l'EOI, la UIMP, la Universitat de Múrcia i la Universitat d'Alacant i d'importants empreses com Google, Banc Santander i Orbyt.
Transformació
Diversos experts, però, en limiten l’efectivitat pel fet que no proporcionen un títol oficial reconegut. Sí bé és cert que pagant algunes taxes es poden gestionar els tràmits per obtenir una titulació, aquestes no solen ser oficials. No només perquè el projecte encara no està prou consolidat, sinó perquè alguns experts consideren que no poden homologar-se als estudis que proporcionen les universitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada