Treballar
sol a casa ha passat de moda. L’últim crit és compartir espai amb altres
emprenedors i autònoms. I resulta una bona solució en aquests moments de crisi.
El coworking no permet només reduir
despeses, sinó que és alhora el punt de trobada entre idees i professionals. En
definitiva, una immensa font de nous negocis potencials. En territori espanyol,
aquesta iniciativa ja és una realitat força arrelada que disposa de múltiples plataformes
que cada vegada estan patint una major especialització. Així, el coworking es trasllada a àmbits tan
distints com el turisme o el transport, però també es limita a espais enfocats
a les dones o a la creativitat. El proper
maig, entre el 24 i el 25, Barcelona acollirà la segona edició de la Coworking Spain Conference, que comptarà
amb les figures més influents del sector.
Aclarint conceptes
Autònoms, emprenedors i joves empresaris han contribuït al boom del coworking arreu del món, partint de la base que la seva importància en el sector industrial i professional també ha crescut amb l’esclat de la crisi i les seves devastadores conseqüències. Alguns economistes asseguren que el seu paper dins del món empresarial és clau perquè consideren que ells són la força de treball del futur i d’ells depèn l’esdevenir de la indústria. De fet, les estadístiques confirmen que el nombre de valents que es llancen al mercat empresarial sense la protecció d’una empresa ha crescut. Sigui com sigui, es tracta d’un nombre de treballadors que necessita un espai on treballar. A molts els agrada apostar per un lloc que consideren més productiu que el menjador de casa seva. I aquest lloc s’anomena Group Work Sharer (Barcelona) o The Vyner Studio (Londres) o Bat Haus (Nova York).
El coworker espanyol
Media Center, un espai de coworking a Barcelona // www.deskwanted.com |
Aclarint conceptes
Valors com la
col·laboració, la comunitat o la sostenibilitat són el que defineixen el coworking. Hi ha qui ho concep com una
cultura, una manera d’entendre el món laboral. Precisament la ComunidadCoworking espanyola defineix la seva plataforma com aquella que “neix amb l’objectiu
de mostrar tots aquells espais i professionals que s’emparen sota la filosofia coworking”, que “es basa en compartir i
sumar en un mateix entorn professional”. Compartir i sumar, perquè compartir és
créixer.
La idea de treball
col·lectiu és molt antiga, però el que es coneix avui com a coworking no té més de deu anys de vida.
Des que el dissenyador de videojocs americà Bernie DeKoven encunyés aquesta
nova accepció l’any 1999, el terme ha viscut diferents onades de difusió, a
destacar, la de Brad Neuberg, l’enginyer que per primera vegada va crear, una
dècada després, un espai de coworking,
en aquest cas, a San Francisco. La fita del 2009 ja havia sigut enunciada tres
anys abans en el seu blog personal, on encoratjava a tothom a treballar en
espais col·lectius. A partir d’aquí, no ha fet res més que guanyar adeptes.
Hat Factory, el primer espai de treball col·lectiu a San Francisco // The New York Times |
Autònoms, emprenedors i joves empresaris han contribuït al boom del coworking arreu del món, partint de la base que la seva importància en el sector industrial i professional també ha crescut amb l’esclat de la crisi i les seves devastadores conseqüències. Alguns economistes asseguren que el seu paper dins del món empresarial és clau perquè consideren que ells són la força de treball del futur i d’ells depèn l’esdevenir de la indústria. De fet, les estadístiques confirmen que el nombre de valents que es llancen al mercat empresarial sense la protecció d’una empresa ha crescut. Sigui com sigui, es tracta d’un nombre de treballadors que necessita un espai on treballar. A molts els agrada apostar per un lloc que consideren més productiu que el menjador de casa seva. I aquest lloc s’anomena Group Work Sharer (Barcelona) o The Vyner Studio (Londres) o Bat Haus (Nova York).
Avantatges i inconvenients: una radiografia
AVANTATGES
|
INCONVENIENTS
|
Redueix despeses i pot augmentar els beneficis.
|
Hi ha poca privacitat i hi acostuma a haver força
competitivitat.
|
Crea noves xarxes de negocis entre professionals.
|
El soroll és inevitable en un lloc on hi treballa un
grup de persones.
|
Augmenta la productivitat i redueix la sensació de
soledat.
|
Poden sorgir incompatibilitats de caràcter entre coworkers.
|
Encoratja la col·laboració i la solidaritat entre
treballadors.
|
Els coworking
spaces no han arribat a tot arreu.
|
El coworker espanyol
El wiki Coworking compta probablement amb el directori més complert per
buscar espais col·lectius. A partir d’aquesta pàgina web podem localitzar els
llocs que cada ciutat proporciona al treball col·laboratiu, des d’Almati, a Kazakhstan,
fins a Girona o Sevilla. I tantes altres ciutats espanyoles. Però, com són els coworkers i què els ha portat a apostar
per aquesta nova manera d’entendre l’entorn laboral? Segons un estudi realitzat
per Coworking Spain, la raó principal és haver sigut “víctimes de distraccions,
aïllament social i un nivell baix de productivitat”. De fet, les distraccions
són el “factor més decisiu” pels autònoms, tot i que aquests, un 22%, també han
passat a utilitzar l’espai col·lectiu per qüestions econòmiques i reduir
despeses.
L’estudi, anomenat Radiografía del
coworker tipo español, coincideix amb la II Enquesta Anual Mundial sobre Coworking a l’afirmar que la
majoria dels coworkers eren abans
autònoms que treballaven a casa. Això no obstant, tot i que gran part dels
usuaris dels espais de coworking són
autònoms i emprenedors, està naixent la tendència per part de grans empreses,
com Google, que creen els seus propis centres col·laboratius. D’altra banda, el
fenomen ha crescut en popularitat i Coworking Spain defineix l’any 2012 com a “decisiu”.
El seu estudi també recull que els professionals valoren els centres
satisfactòriament, ja que la seva feina resulta més productiva, gràcies al
treball en grup i a l’augment de la xarxa de negocis.
Pel que fa a la tipologia de treballadors dels centres de coworking, els espanyols prefereixen
escollir aquell que compta amb una mitjana de vint membres, un “lloc gairebé
familiar que forma part de la seva rutina diària”. Els coworkers tipus espanyols, a més, són homes de trenta-quatre anys,
amb estudis universitaris i ingressos superiors
a la mitjana.
Vivint compartint
Economia Ciutadana explicava en un article de Nil Sanmartí la versatilitat del
col·laborativisme. El coworking s’ha fet extensiu al consum,
de manera que les vacances i els desplaçaments també es poden fer gràcies a la
col·laboració entre ciutadans. A banda del conegut Bicing de Barcelona,
existeixen serveis de mobilitat compartida com Blablacar, una plataforma online
per compartir vehicle en viatges de llarg recorregut que s’inspira en una
iniciativa originària d’Amèrica del Nord. Una altra opció és Socialcar que,
prenent de referència el sistema de comunicació d’Internet peer to peer, vol promoure el lloguer de cotxes de persona a
persona.
D’altra banda, ha nascut també el turisme col·laboratiu amb projectes com
Helpx o Aribnb. L’un proporciona el contacte entre famílies i aquells que
busquen allotjament a canvi de la realització de tasques domèstiques. L’altre
és la cessió de casa teva com a residència per algun potencial turista. A més d’aquesta
innovació en la manera d’entendre les vacances i els desplaçaments, la xarxa
està plena d’altres iniciatives amb també aquest únic objectiu de fer un consum
col·laboratiu, com l’intercanvi de joguines i roba per nens (Segundamanita) o
el préstec de diners entre particulars (Comunitae).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada