Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica a la Universitat
Ramon Llull, ens presenta El crash del 2010. Escrita a principis del
2009, l’obra atrau de manera ràpida al lector amb la seva introducció o, quelcom encara més breu, amb la seva sinopsi editorial, present en la contraportada. L'atractiu rau en el fet que es tracta d'una obra escrita ara fa quatre anys que ha aconseguit preveure amb antelació molts dels fets relacionats amb la crisi que s'han anat succeint en els darrers mesos i anys: l'assoliment de determinades cotes d'atur, la caiguda de la borsa, la pèrdua del nivell salarial en diversos sectors... I a allò que ja ha passat s'hi afegeixen ítems que Niño Becerra preveu que passin també, més tard o més d'hora. Un text que de vegades ens fa pensar, malgrat les distàncies, en les previsions de Nostradamus.
L'obra s'inicia explicant que s’ha arribat a una crisi històrica que coincideix amb el final del cicle econòmic actual (allò que l’economista Kondratieff va estructurar en períodes de 250 anys). El cicle que acaba en aquest cas és el del capitalisme que es va posar en marxa al voltant del 1810 substituint al model mercantilista. Malgrat aquest final de cicle, però, Niño no s’atreveix a citar que el capitalisme haurà d’extingir-se donant pas a un nou model totalment diferenciat. Temor de ser tractat com un nou reformat al marxisme?
L'obra s'inicia explicant que s’ha arribat a una crisi històrica que coincideix amb el final del cicle econòmic actual (allò que l’economista Kondratieff va estructurar en períodes de 250 anys). El cicle que acaba en aquest cas és el del capitalisme que es va posar en marxa al voltant del 1810 substituint al model mercantilista. Malgrat aquest final de cicle, però, Niño no s’atreveix a citar que el capitalisme haurà d’extingir-se donant pas a un nou model totalment diferenciat. Temor de ser tractat com un nou reformat al marxisme?
