En temps de crisi, altruisme

Un situació econòmica crítica fa florir la solidaritat en pro de les persones més necessitades

La crisi ens fa més solidaris o, si més no, provoca que els col·lectius humanitaris reuneixin forces per ajudar a un percentatge de població més ampli. L’objectiu d’aquesta solidaritat, a més, també té tendència a canviar i a posar el seu focus de les seves accions sobre la pobresa que afecta els ciutadans d’aquí. La necessitat del Tercer Sector creix. El compromís dels contribuents, famosos o no, i de mitjans de comunicació, també.

Cáritas, una organització que treballa per eradicar la pobresa //
comerciojustoelsurco.blogspot.com

Més solidaritat

L’anomenat Tercer Sector és, en temps de crisi, una eina social indispensable. És l’espai de relacions socioeconòmiques conformat per un conjunt d’entitats o organitzacions sense ànim de lucre i no governamentals. Totes elles formen part de l’economia social -englobant el cooperativisme, les entitats d’acció social i les de cooperació i desenvolupament. Ara bé, què fan aquests col·lectius? Reallitzen un conjunt d’activitats voluntàries que sorgint de l’esfera privada de la ciutadania tenen una projecció directa en l’esfera pública.

Entre els noms que conformen el Tercer Sector n’hi ha un que destaca per damunt de la resta, des de l’inici de la crisi econòmica, el 2008: Càritas. A la Unió Europea hi ha més de tres milions de persones que viuen al carrer i fins a quinze milions malviuen en cases sense les mínimes condicions. L’organització Càritas, vinculada a l’Església, dóna cobertura a tot un seguit de persones que arran d’aquesta crisi, han perdut la feina i han vist com el seu poder adquisitiu disminuïa de forma espectacular. Tant és així, que Càritas ha reiterat, en diverses ocasions, que no pot atendre totes les demandes de gent que necessita realitzar els àpats necessaris cada dia o que necessiten altres recursos.

X Solidària

Amb aquesta voluntat d’ajudar, deu milions de contribuents van marcar la casella ‘finalitats socials’ a la Declaracio de la Renta del 2012. Unes xifres que suposen un augment de 300.000 persones respecte el 2011. Aquestes dades, proporcionades per l’ONG d’Acció Social i la Coordinadora de l’ONG Desenvolupament, demostren que malgrat la crisi, els ciutadans es tornen més solidaris. En aquest sentit, el president de la plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato, va assegurar que “el rècord de recaptació per a finalitats socials demostra que a més crisi i més separació entre rics i pobres, la ciutadania espanyola és més solidària”.

Els més de 270 milions d’euros recaptats gràcies a la solidaritat de 9’8 milions de persones que van decidir destinar el 0’7% dels seus impostos el 2012 a finalitats socials ajudaran a gaireve sis milions de persones en risc d’exclusió social, mitjançant el desenvolupament de 1.103 programes reallitzats per ONG’s.

Famosos solidaris

Segons l'organització Dosomething.org Taylor Swift i Miley Cyrus són les dues artistes joves més compromeses amb la causa social. Taylor s'ha posat al primer lloc de les donacions ja que ha donat 4 milions de dòlars (més de 3 milions d'euros) al museu "Country Hall of fame". I la llista d’artistes no acaba aquí perquè altres noms coneguts del panorama musical mundial com Justin Bieber o Alejandro Sanz, entre molts altres.

I el mateix succeeix amb les accions realitzades des del Futbol Club Barcelona. A finals del 2011, per exemple, el Barça, conjuntament amb QSI i Qatar Foundation van col·laborar a recaptar 1,15 milions de dòlars per beneficència. L’acte va consistir en una subhasta de diversos articles donats per la QF, QSI i el FC Barcelona que incloïen quatre entrades VIP (amb transport i allotjament inclosos) per al partit Barça - Reial Madrid al Camp Nou d'aquesta temporada, a més d'una visita privada al Museu del Club, una samarreta signada i una de les pilotes de l'enfrontament, que va ser lliurat després del partit. Durant l'acte es van recaptar un total de 13 milions de dòlars, que seran utilitzats en projectes d'educació i desenvolupament de ROTA per tota Àsia.

El contrapunt

A finals del mes de maig de l’any passat, la Televisió de Catalunya va organitzar una edició especial de La Marató, dedicada a la recaptació de diners per als ciutadans catalans més desafavorits econòmicament. La Marató per la pobresa va aconseguir recol·lectar un total final de 4.514.076 euros per finançar 40 projectes socials duts a terme per 75 entitats diferents destinades, una suma de diners que ajudaran al Tercer Sector, que treballa en els àmbits de la inserció social i laboral, l’habitatge, l’assistència i la infància. La Fundació de La Marató va defensar la rapidesa amb la qual es va fer la selecció de projectes per “la voluntat de servir de mesura de xoc a una situació d’emergència social”, cosa, però, que no va impedir que “el procés es fes amb absoluta rigorositat”.

'Que ningú es quedi fora de joc',
lema de La Marató per la pobresa // xarxanet.org

Just a l’altra banda se situaren iniciatives com #sobrencadires, que no veieren amb bons ulls la campanya solidària de TV3, per considerar-la “falsa” i “cínica”. Membres del SIPS, l’MPS, la PAHC, la CUP i la comunitat amazigh de Sabadell denunciaven en un contraespot que “la pobresa té responsables” i que “si recaptéssim els diners de l’evasió fiscal dels més rics,

obtindríem 900 vegades els ingressos recaptats en una marató de TV3”. El grup d’esquerra alternativa de Sabadell va concentrar aquestes mostres de rebuig en un vídeo que van penjar al YouTube. D’aquesta manera, davant de l’anunci publicitari de La Marató on es mostrava, mitjançant una metàfora amb el joc de les cadires, com “una de cada cinc persones està en risc de quedar-se fora de joc”, el vídeo de #sobrencadires explicaven la superficialitat de la campanya de TV3.

“La pobresa és intrínseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d’alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats”. Així es justificava aquesta iniciativa. Pot semblar, per tant, que La Marató és simplement una petita ajuda, concretada només en aportacions econòmiques i en esforç de sensibilització ciutadana, i no pas en l’aprofundiment en les causes de les desigualtats socials. La pobresa és conseqüència d’una mala gestió política i econòmica tant del govern autonòmic com del govern estatal. Apareix com una hipocresia, per tant, que entitats financeres com La Caixa o la mateixa Generalitat es trobessin darrere del patrocini de la campanya de TV3, quan protagonitzen desnonaments i retallades socials.

Sigui com sigui, la televisió pública de Catalunya va mostrar un cop més el seu compromís social i la seva empatia amb les persones més necessitades, en aquesta ocasió, en una situació econòmica difícil. Els recursos aconseguits van quedar ben repartits en el territori català i els beneficiaris d’aquests donatius han sigut persones drogodependents, bancs d’aliments, infants, joves i gent gran, persones en risc d’exclusió social, persones sense llar, entre d’altres.

Mireia Biel i Alba Mora

Tweet