L’estat del benestar és una
proposta política i d’organització social en la qual l’Estat ofereix certes
garanties socials a totes les persones que habiten dins les seves fronteres.
Aquest concepte té els seus orígens després de la Segona Guerra Mundial. No
obstant això, els primers passos cap a la construcció d’aquest sistema es van
fer a Alemanya a finals del segle XIX de la mà del canceller Bismarck. Arrel dels beneficis econòmics que l’economia
imperial d’aleshores aportava als estats, aquests es van poder permetre
garantir unes mínimes prestacions socials. En aquesta fase embrionària ja es
considerava que aquest model d’estat combinava la democràcia, el benestar
social i el capitalisme. L’estat del benestar és un pacte social que
s’estableix entre el govern, la patronal i la societat civil en què es vol
arribar a un repartiment més equitatiu dels beneficis i de la riquesa entre
tota la població. Té com a objectiu evitar el malestar social. Garanteix l'accés a l'ensenyament, a la
sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació.
Van ser moltes les teories que es
van desenvolupar sobre aquest nou model d’organització estatal durant els seus
inicis. Popper, un filòsof autro-britànic, afirmava que l’estat del benestar
aconseguiria acabar amb la pobresa, la desocupació, la malaltia i el dolor, la
crueltat penal, l’esclavitud, la discriminació racial i religiosa, la falta
d’oportunitats ocupacionals i les diferències de classe. A mitjan segle XX,
l’estat del benestar va esdevenir una garantia social per aquells col·lectius
més afeblits del sistema capitalista ja que se’ls garantia l’accés a
l’educació, a la sanitat i a una feina digna amb unes millors condicions
laborals, entre d’altres. Actualment es distingeixen dos grans models d’estat
del benestar: l’americà, dels Estats Units, i l’europeu.
L’estat
del benestar a Europa
A Europa existeixen
diferents models d’estat del benestar. Es distingeixen quatre models:
MODEL NÒRDIC
- En països com Dinamarca, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Suècia i Holanda.
- Presenta el nivell més alt de protecció social
- Es caracteritza per la provisió universal basada en el principi de ciutadania. Això vol dir que existeix un accés generalitzat a les prestacions socials.
- Impulsa moltes polítiques actives amb l’objectiu d’aconseguir una reinserció ràpida al mercat de treball per part dels aturats.
- Elevat nombre de llocs de treball públics.
- Distribució equitativa de la renda a causa de l’elevada afiliació als sindicats, els quals tenen molt de poder.
MODEL CONTINENTAL
- En països com Àustria, Bèlgica, Alemanya i Luxemburg.
- Té forces semblances amb el model nòrdic.
- Destina una important quantitat de diners a les pensions.
- Es basa en el principi d’ajuda i de seguretat social. Aquests subsidis parcialment no estan condicionats per la ocupabilitat. Tenen subsidis per invalidesa.
- Polítiques actives menys importants.
- Els sindicats tenen poder de decisió en les negociacions col·lectives malgrat tenir una afiliació baixa.
MODEL ANGLOSAXÓ
- En països com Irlanda i Gran Bretanya.
- Es caracteritza per tenir poques mesures preventives i una assistència social de tipus “últim recurs”.
- Els subsidis són dirigits a la població en edat laborable i als joves, i en menor mesura cap als pensionistes.
- Accés als subsidis condicionat per la ocupabilitat.
- Important despesa en polítiques actives de promoció de treball, educació i qualificació dels treballadors.
- Els sindicats tenen molt poc poder ja que són països amb una renda molt dispersa i amb molts treballadors que tenen salaris baixos.
MODEL MEDITERRANI
- En països com Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya.
- Llocs on l’estat del benestar s’ha desenvolupat més tard, durant les dècades dels setanta i els vuitanta.
- Es basa en les pensions i en unes despeses d’assistència social molt baixes.
- Accés molt condicionat a les prestacions perquè hi ha una major segmentació de la societat.
- El mercat de treball es caracteritza per una forta protecció del treball i el recurs de la jubilació anticipada com a mesura per millorar el treball.
- Els sindicats tenen importància.
Quin
d’aquests models europeus és més eficaç?
Boeri i Sapir avaluen
els models europeus basant-se en tres criteris: la reducció de la pobresa, la
protecció contra els riscs del mercat de treball i les recompenses per la
participació en el treball. Quant a reducció de la pobresa els models que
obtenen millors resultats són l’anglosaxó i el nòrdic. El model continental és
el menys eficient en aquest aspecte. Pel que fa a la protecció contra els riscs
del mercat de treball, el model continental és el que presenta un nivell més
elevat tant de protecció del treball com de protecció dels subsidis. En les
recompenses per participació en el treball, el model nòrdic i anglosaxó són els
que tenen la taxa d’ocupació més elevada. Es conclou que el model nòrdic és el
més equitatiu i eficient, mentre que el model mediterrani és el menys equitatiu
i eficient. El model continental és equitatiu però no eficient i el model
anglosaxó és eficient però no equitatiu.
Pros
i contres de l’estat del benestar
L’estat del benestar
sempre ha arrossegat polèmica i hi ha col·lectius que en són partidaris i
d’altres que no. Els que es mostren favorables a aquest estat fan servir per
defensar la seva posició alguns dels següents adjectius qualificatius i
expressions: humanitari, democràtic, drets humans, ètic, altruista, religiós,
simbiòtic, social, necessitat política i que evita riscos comuns. En canvi,
aquells que no el veuen amb bons ulls, creuen que és un model individualista,
que acota la llibertat de decisió, conservador, basat en una mentida i creuen
que és un instrument que serveix al govern per dissimular temporalment
l’explotació del sistema capitalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada