L'Estat del Benestar

El passat dijous molts diaris comentaven que el 81% dels espanyols prefereix l’estat del benestar malgrat haver de pagar uns impostos elevats. Per quin motiu en una situació de crisi la gent prefereix pagar impostos elevats? Quines garanties els atorga l’estat del benestar? En què consisteix exactament aquest model d’estat? Tots els països que gaudeixen d’aquest sistema l’apliquen de la mateixa manera?

Tweet

El 81% dels espanyols prefereix mantenir l’Estat del Benestar tot i els elevats impostos

L’estudi "Values and Wordlviews", de la Fundació BBVA, afirma que el 81% dels espanyols aposta per mantenir l’Estat del Benestar amb un ampli sistema de seguretat social tot i que això suposi pagar impostos més alts. La dada és superior que la mitjana europea, situada al 66,2%.

En l’estudi, realitzat a 15.000 ciutadans de 10 països europeus – on no s’inclouen Portugal, Grècia i Irlanda-, s’informa que set de cada deu espanyols se senten “molt afectats o bastant afectats” per la crisi econòmica. De fet, el 70% dels espanyols enquestats considera que la crisi és “molt greu” i pràcticament el 95% en culpa els bancs i els polítics, mentre que el 75% situa com a principal responsable les empreses del sector de la construcció.

L’atur es considera, de lluny, el major problema nacional. Les dades registrades per el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) d’aquest mes de març indiquen que l’atur ha disminuït en 4979 persones gràcies a la Setmana Santa. No obstant això, continua havent-hi 5.035.243 persones sense feina a Espanya. És per aquest motiu que, segons l’estudi, dos terços de la població espanyola considera que aquest és el major problema de l’Estat i un 69% demana l’ increment de la despesa pública en l’atur.

                            L'atur es considera el major problema nacional, segons l'estudi "Values and Worldviews"

Tweet

Espanya compta amb quasi 100 banquers imputats per escàndols financers

Amb la crisi financera s’ha posat punt i final a una època de boom econòmic. Actualment, 88 banquers que en aquell moment estaven al capdamunt de les principals entitats estan imputats per diversos escàndols financers. Entre aquests hi ha  sortides de borsa fallides, pensions milionàries, apropiació indeguda i crèdits i inversions irregulars. Un total de 9 entitats financeres estant essent investigades actualment. Es tracta de Bankia, CAM, NCG Banco, Caja Madrid, Caixa Penedès, CCM, Banca Cívica, Caja Navarra i Banco de Valencia. Totes aquestes investigacions s’han posat en marxa al llarg dels últims mesos i tot apunta que la llista podria augmentar properament.

La llista d’ imputats, que quasi arriba al centenar, inclou noms tan coneguts com el de Rodrigo Rato, ex vicepresident del Govern d’Aznar, exdirector gerent de l’FMI i expresident de Bankia. La següent fotografia mostra els noms dels banquers i les entitats imputades. Bankia és l’entitat amb més persones imputades, tot i que Banca Cívica o el Banco de Valencia la segueixen d’aprop. Entre els noms més coneguts també hi ha José Luis Olivas, expresident de la Generalitat Valenciana i de Bancaja, Ángel Acebes, exministre d’Interior durant el Govern d’Aznar i exconseller del Banc Financer i d’Estalvis, i Miguel Belsa, expresident de Caixa Madrid. 

La llista de les entitats i les persones físiques imputades

Tweet

El corralito

La passada nit del divendres al dissabte es va saber que els socis de la Unió Europea havien arribat a un acord per tal de rescatar Xipre. Aquesta decisió va fer que durant el matí del dissabte centenars de persones fessin cua davant els bancs. La premsa feia ressò del rescat de Xile i es deia que el “corralito” havia arribat a l’eurozona. En què consisteix exactament el corralito? Hi ha precedents d’altres situacions semblants?

Imatge extreta de: http://periodicotribuna.com.ar/11431-el-corralito-k.html

Tweet

Europa considera que la llei de desnonaments espanyola és abusiva

La llei de desnonaments espanyola és contrària a la legislació europea de protecció dels consumidors. Així ho ha dictaminat aquesta setmana el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al·legant que la normativa espanyola és contrària al Dret de la Unió, ja que impedeix al jutge aturar un desnonament tot i ser competent per declarar abusiva una clàusula de contracte de préstec hipotecari. Això significa que Espanya vulnera la llei ja que no permet que els jutges suspenguin un cas de desnonament en cas de considerar que un contracte hipotecari deixa al consumidor en una situació indefensa davant les entitats financeres.

La sentència arriba després que un ciutadà que fou desnonat interposés una demanda contra CatalunyaCaixa. El mateix ciutadà reivindicava l’anulació d’una de les clàusules del préstec hipotecari i el procediment d’execució hipotecària. Ara, el Tribunal de Justícia de la UE considera que la legislació espanyola no garanteix als ciutadans “una protecció suficient davant les clàusules abusives de les hipoteques”.

Una reivindicació en contra dels desnonaments

Fins ara, el jutge no podia aturar un desnonament preventivament. La normativa espanyola contempla que si el jutge troba a posteriori que la hipoteca té una clàusula abusiva i acaba donant la raó a la família desnonada, l’única solució és la indemnització. Per això, el Tribunal de Justícia de la UE critica que si es demostra que l’hipoteca tenia clàusules abusives l’única solució sigui la indemnització. La sentència afirma que aquesta indemnització és incompleta i insuficient i lamenta que el mecanisme de protecció dels consumidors previst per la normativa espanyola – que consisteix en el pagament d’una indemnització per danys i perjudicis – no permeti evitar la pèrdua definitiva de la vivenda.

Tweet

Una Europa universitària: quant costa estudiar una carrera fora de les nostres fronteres?

Estudiar un grau universitari a l’estranger. Però, a on? A quin país? A quina universitat? Aquestes preguntes són comunes a molts estudiants que no coneixen els avantatges de pertànyer a la Unió Europea. Nascuda amb la voluntat d’establir un lligam econòmic, polític i social; marxar a un altre país d’Europa és una via pels estudiants universitaris del nostre país que han vist encarides les matrícules. L’estat de Baviera, a Alemanya, ha estat l’última regió europea en  sumar-se a la gratuïtat dels estudis. Una tendència contrària a la de l’Estat Espanyol, on el cost de les matrícules universitàries ha augmentat en un 66% en alguns casos aquest curs i on les beques d’ajuda s’han reduït. El present article vol dibuixar el panorama general d’una Europa universitària plena d’oportunitats.

Tweet

La Unió Europea aposta per limitar les primes dels banquers

La Unió Europea ha decidit limitar les primes dels banquers. Això significa que la remuneració variable d’aquests no podrà superar l’equivalent al salari fix. Només en cas que els accionistes del banc ho autoritzessin, les bonificacions podrien arribar al doble del salari fix.

La decisió s’ha pres per àmplia majoria entre els Ministres d’Economia dels vint-i-set durant la reunió de ministres d’Economia i Finances de la Unió Europea (Ecofin) i s’espera que la limitació de les primes entri en vigor el 2014. Aquesta seria la restricció més severa imposada per la Unió Europea sobre els salaris dels banquers des de l’ inici de la crisi financera l’any 2008.  

Luis de Guindos és el minstre d'Economia espanyol

Un dels objectius de la decisió és donar un nou protagonisme als accionistes dels bancs. Només aquests tindran la capacitat de decidir si el banquer pot cobrar un salari variable que representi el doble del salari fix. Per aconseguir-ho caldria el suport d’un 66% dels accionistes.  

En el seu blog, Amparo Polo explicava fàcilment el cas: si un banquer cobra 100.000 euros a l’any de salari fix, la seva bonificació no podrà ser superior als 200.000, de manera que el salari total quedarà en 300.000 euros.

Tweet

Com puc reclamar en cas de grans retards, cancel·lacions o overbooking en un vol?

Degut a les tarifes low-cost d’algunes companyies aèries, cada cop més gent escull l’avió com a mitjà de transport de mitja i llarga distància, ja sigui per treball o per plaer. El que molta gent desconeix és com pot reclamar en cas de trobar-se en una situació en què el passatger no pugui embarcar al vol ja sigui perquè aquest ha estat cancel·lat, tingui un gran retard o hi hagi una situació d’overbooking.

Cada estat membre de la Unió Europea designa un organisme responsable de la supervisió del compliment del Reglament (CE) 261/2004 pel que fa als vols procedents dels aeroports situats al seu territori i als vols procedents d’un altre país i amb destinació a aquests aeroports. A Espanya, l’organisme responsable és l'Agència Estatal de Seguretat Aèria. 

En aquest Reglament  s'estableix que els passatgers han de poder reclamar davant els Estats Membres l’incompliment de la companyia aèria per les obligacions establertes per denegació d’embarcament ja sigui per overbooking, grans retards o cancel·lacions.

Vols cancel·lats degut a la vaga d'Iberia

Tweet

L'atur juvenil supera el 55% a Espanya i arriba al 23,6% a la UE

L’atur entre els menors de 25 anys ha crescut durant l’últim any i ja afecta 5,7 milions de joves a la Unió Europea, segons dades del mes de gener publicades per l’Eurostat. Pel que fa a Espanya, la taxa d’atur juvenil assoleix el 55,5%, xifra que suposa un augment de més de cinc punts en un any (50,2% el gener de 2012).

Només Grècia, amb un 59,4% (segons les dades del novembre de 2012, les últimes disponibles) la supera. El tercer país amb major atur juvenil és Itàlia, amb un 38,7%, molt lluny encara dels altres dos. Tot i això, el fet que Portugal només estigui una dècima per sota del valor d'Itàlia evidencia que són els joves dels països del sud d'Europa (països coneguts amb el nom de PIGS) els que més estan patint la crisi econòmica.

Els tres països de la UE amb menys atur juvenil, la mitjana de la UE i l'Eurozona i els tres amb la taxa més elevada
(les dades de Grècia són de novembre del 2012, les més actuals). Elaboració pròpia amb dades de l'Eurostat.

Tweet

Europa, pendent d'Itàlia

Les eleccions italianes han dibuixat un panorama ingovernable. Més enllà de les seves fronteres, els comicis d’Itàlia afecten també a l’estabilitat europea. L’escrutini del dilluns va fer evident un dels temors més grans de la comunitat europea: la ingovernabilitat de la seva tercera economia. El centreesquerra Pier Luigi Bersani es va imposar en nombre de vots, però Silvio Berlusconi va aconseguir més escons al Senat, mentre que Beppe Grillo, del Movimento 5 Stelle, va irrompre amb força com a segon partit en solitari més votat. Itàlia ha vist així la seva oportunitat per revindicar-se en contra de les polítiques d’austeritat aplicades pel tecnòcrata Mario Monti, qui ha vist com el seu partit –Scelta Civica - s’enfonsava a les urnes (només va aconseguir un 9’16% del vots).

Font: www.eleconomista.com

Les borses europees se’n ressentien al dia següent; la borsa de Milà, per exemple, va caure un 4’8% i va arrossegar la resta de parquets europeus. La prima de risc italiana, per la seva banda, es va elevar a 345 punts, mentre que l’espanyola s’enfilava fins als 394 punts.

Tweet

Spanish economy accelerates shrinkage

Last trimester was the worst for the Spanish economy. According to Instituto Nacional de Estadística (INE) previsions, Spain’s Gross Domestic Product (GDP) shrank 1.4% in 2012. It means that the economy has been worsening since 2011. But not only Spain is getting worse, the entire European Union (EU) has been contracting since 2011 last trimester.

Spain, the Euro countries (UEM-17) and the entire EU (UE-27) are falling down again.

The main point that explains the Spanish economic decline is that salaries fell around 8.5%. It caused a great drop in the national consumption. To add insult to injury, prices went on rising over 2.7% a year. People don’t have enough money to buy things; articles are more expensive; they stop buying.

Tweet