La llei de desnonaments espanyola és
contrària a la legislació europea de protecció dels consumidors. Així ho ha
dictaminat aquesta setmana el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al·legant
que la normativa espanyola és contrària al Dret de la Unió, ja que impedeix al
jutge aturar un desnonament tot i ser competent per declarar abusiva una
clàusula de contracte de préstec hipotecari. Això significa que Espanya vulnera
la llei ja que no permet que els jutges suspenguin un cas de desnonament en cas
de considerar que un contracte hipotecari deixa al consumidor en una situació
indefensa davant les entitats financeres.
La sentència arriba després que un
ciutadà que fou desnonat interposés una demanda contra CatalunyaCaixa. El
mateix ciutadà reivindicava l’anulació d’una de les clàusules del préstec
hipotecari i el procediment d’execució hipotecària. Ara, el Tribunal de
Justícia de la UE considera que la legislació espanyola no garanteix als
ciutadans “una protecció suficient davant les clàusules abusives de les
hipoteques”.
 |
| Una reivindicació en contra dels desnonaments |
Fins ara, el jutge no podia aturar un
desnonament preventivament. La normativa espanyola contempla que si el jutge troba
a posteriori que la hipoteca té una clàusula abusiva i acaba donant la raó a la
família desnonada, l’única solució és la indemnització. Per això, el Tribunal
de Justícia de la UE critica que si es demostra que l’hipoteca tenia clàusules
abusives l’única solució sigui la indemnització. La sentència afirma que
aquesta indemnització és incompleta i insuficient i lamenta que el mecanisme de
protecció dels consumidors previst per la normativa espanyola – que consisteix
en el pagament d’una indemnització per danys i perjudicis – no permeti evitar
la pèrdua definitiva de la vivenda.
La ciutadania en
contra els desnonaments
La sentència del Tribunal de Justícia
de la UE arriba quan el Congrés dels Diputats té sobre la taula dos textos
sobre desnonaments. Per una banda, hi ha el projecte de llei per reforçar la
protecció als deutors hipotecaris (tràmit iniciat el passat novembre) i per l’altra,
la iniciativa popular sobre dació en pagament, paralització de desnonament i
lloguer social. Aquesta iniciativa legislativa ha estat acceptada pel Congrés,
després de recollir 1,5 milions de firmes.
La temàtica dels desnonaments ha estat
una de les més comentades últimament, després de les diferents actuacions de la
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (amb el discurs d’Ada Colau al Congrés) o
els repetits suïcidis de diverses persones just abans de ser desnonades. Molts
afectats per la hipoteca s’han manifestat davant les seus de diferents entitats
bancàries els últims dies. De fet, molts d’ells han arribat a tancar-se dins
dels recintes de les entitats.
 |
| Ada Colau és la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca |
Les
reaccions
El ministre espanyol de Justícia,
Alberto Ruiz Gallardón, ja ha assegurat que corregirà la llei de desnonaments
per tal d’adaptar-la a la de la Unió Europea. “Nosaltres assumim el compromís
que tots els aspectes que s’hagin declarat contraris a la legislació europea
siguin corregits”, assegurava Gallardón. El Ministeri de Justícia estudiarà ara
amb profunditat la sentència, per tal d’adaptar la normativa espanyola a la
legislació europea.
Per la seva part, el president del Govern
espanyol, Mariano Rajoy, també ha assegurat que Espanya complirà amb la
sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Rajoy ha afegit
que el Govern ja està treballant en la sentència i ha recordat que la llei
espanyola sobre desnonaments ja feia molts anys que estava vigent. Ha afegit
que “aprofitant que ara hi ha una tramitació real del decret llei sobre
desnonaments al Congrés per millorar la situació, procurarem adequar-lo a allò que
ens demana Europa”.
El portaveu del PP al Congrés, Alfonso
Alonso, també va aprofitar per advertir que la sentència europea no qüestiona
el sistema d’execució hipotecària en el seu conjunt, sinó que insta a
millorar-ne alguns aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada