Les marques blanques: una alternativa creixent

En temps de crisi, en què el poder adquisitiu del ciutadà es veu generalment reduït, cada cop és més habitual intentar decidir-se, en el moment de la compra, per allò més econòmic o que sembla una bona opció en la relació entre qualitat i preu. És per això que les marques blanques, o de distribuïdor, s'han erigit com una bona alternativa a la tradicional marca de confiança i ja suposen més d'un 36% de les compres en productes bàsics per a la llar.

Què és una marca blanca?

Les marques blanques o de distribuïdor són aquelles que pertanyen a una cadena de distribució (supermercats i hipermercats, generalment) i sota el nom de les quals es venen productes de diversos fabricants que el poden estar produint, alhora, amb un altre nom comercial. D'aquesta manera el fabricant garanteix la presència del seu producte i el principal avantatge de la marca de distribuïdor, el preu reduït, s'aconsegueix estalviant en costos de promoció i publicitat. Per exemple, alguns embotits i les pizzes de la marca blanca Hacendado, propietat de Mercadona, les fabrica Casa Tarradellas, que a més té la seva pròpia marca comercial.

Les marques blanques són propietat de les cadenes de distribució.

Cada cop més rellevants

Mercadona no és l'única gran superfície amb marques blanques: Carrefour, Lidl, Eroski, Dia, Alcampo o Aldi són altres cadenes de supermercats que també compten amb una alternativa pròpia als productes tradicionals. Algunes, com Mercadona, fins i tot potencien la presència de la marca pròpia per davant de la resta.

Segons un estudi de la consultora Nielsen, en un moment en què puja la despesa en productes bàsics mentre el volum de vendes disminueix per primer cop en dècades (és a dir, es gasta més perquè els preus han pujat, no perquè els compradors adquireixin més productes), les marques blanques continuen creixent a Espanya i han assolit més del 36% de la quota de mercat en productes bàsics per a la llar. L'estudi, que ofereix dades de 2012, destaca que aquesta xifra suposa un augment de l'1,5% respecte de l'any anterior.

A més de créixer en tots els sectors, el consum de marques de distribuïdor arriba a més del 50% en drogueria i neteja i supera el 40% en alimentació i refrigerats i congelats. Això sí, en perfumeria i higiene i en begudes el consumidor desconfia més d'aquestes marques, que suposen una de cada cinc compres en aquests sectors.

La qualitat no és cara?

Que les marques blanques són, generalment, més barates que les seves competidores és una afirmació que es comprova simplement anant al supermercat més proper: mentre que els paquets de cereals de marques de fabricants se situen prop dels 3 euros, els equivalents d'Hacendado no passen dels 1,50, de manera que suposen un estalvi, com a mínim, del 50%. Un pack de 6 batuts de xocolata individuals de Cacaolat costen 2,65 euros, i Mercadona ofereix el pack de 6 de la marca pròpia a poc més d'un euro. Un pack de 20 compreses super amb ales Evax són 3,50 euros (rebaixat, això sí, dels 3,95 que costava originalment) i 28 compreses Deliplus de les mateixes característiques costen 2,30. Tot i aquests exemples, segons l'OCU (Organización de Consumidores y Usuarios) si es busca la qualitat en determinats productes es pot estalviar també comprant marques de fabricants, com en el cas dels ous, els dolços de Nadal sense sucre, la perca o els ibèrics.

Els cereals són un dels productes on la diferència de preu observada és major.

Segons les anàlisis de l'OCU, 6 de cada 10 aliments considerats de major qualitat són de marques de fabricants, una proporció que no resulta gaire desequilibrada. Això sí, tot depèn del sector: mentre que entre els iogurts, els ous o el fuet la millor qualitat es troba a les marques de fabricants, en tonyina en oli vegetal i en gelats de terrina les marques blanques destaquen per sobre de les altres.

A més, segons l'OCU la relació qualitat-preu no sempre és millor en el cas de les marques de distribuïdor, i també depèn del tipus de producte: en resum, ambdues opcions estan equilibrades.

Polèmica amb els fabricants

La presència de marques de distribuïdor ha provocat malestar entre els fabricants tradicionals, i algunes han arribat a afirmar amb orgull que no fabriquen per altres marques com una estratègia per destacar el valor afegit que suposa el seu nom. A més, un estudi realitzat per la consultora econòmica Brattle per a Promarca, un lobby empresarial espanyol que engloba gran part dels fabricants líders en alimentació, begudes, drogueria i perfumeria, afirma que el marge de benefici que els supermercats apliquen a la marca de fabricant és discriminatori. Segons l'estudi, si tinguessin el mateix marge que els productes de distribuidor els seus preus podrien descendir fins un 20%.

Més informació

A internet es poden trobar diversos recursos que poden ajudar a identificar la procedència de les marques blanques o la seva qualitat i preu. És el cas, per exemple, del Blog de las Marcas Blancas, amb informació de tot tipus sobre multitud de productes, o el wikispace Marcas Blancas, un projecte col·laboratiu per establir els fabricants dels productes de distribuïdor (tot i que no és oficial, s'intenta que les dades siguin fiables a través de la comprovació al web de l'AESAN).

Tweet