El paquetazo rojo: circumstàncies i conseqüències de la devaluació a Veneçuela

El paquetazo rojo comença a fer de les seves a Veneçuela. No fa ni un mes que el govern veneçolà va anunciar un paquet de mesures econòmiques que són conegudes entre la població com a paquetazo rojo o sangriento. Per què aquest nom? “Porque todo es escaso, no hay oferta, no hay trabajo”, afirma un ciutadà a El Noticiero Digital, el primer portal i fòrum de notícies del país. L’ambient està molt caldejat. El dia 13 de febrer va entrar en vigor l’última devaluació de la moneda, del bolívar veneçolà. I diem última perquè és la cinquena devaluació que es produeix en una dècada en aquest país. La moneda local, el bolívar, perd valor davant del dòlar, amb el qual està fixat. És a dir, cada cop que es devalua el bolívar la moneda perd valor real, és més feble. Per veure-ho clar, el 2010 2,5 bolívars equivalien a un dòlar. El tipus de canvi passà a ser de 4,3 bolívars per cada dòlar el 2011 (llavors es necessitaven gairebé el doble de bolívars que l’any anterior per adquirir un dòlar). L’última devaluació ha significat un 46,7% de depreciació de la moneda: ara un dòlar equival a 6,3 bolívars.Una mesura que tindrà conseqüències directes sobre la població.

Manifestació a Caracas. El Heraldo

Cal analitzar una sèrie de característiques úniques de l’economia veneçolana per situar-nos i poder entendre quines conseqüències tindrà aquesta mesura.

Tipus de canvi fix

La taxa o tipus de canvi és el valor d’una moneda estrangera expressada en unitats de moneda nacional. En el cas de Veneçuela, el tipus de canvi actual és de 6,3 bolívars per cada dòlar. Però Veneçuela es troba en una situació curiosa. Té un tipus de canvi fix. Què vol dir això? Que el valor de la moneda el marca el Banc Central o el Govern i es manté estable. No canvia. Un dòlar equivaldrà a 6,3 bolívars exactes fins que el govern decideixi tornar a elevar la xifra. És una situació poc freqüent actualment, on el tipus de canvi que impera al món és el tipus de canvi variable, en el qual el valor de les divises canvia constantment segons el joc de l'oferta i la demanda. Com a exemple gràfic, un euro equivalia a 1,3304 dòlars el passat dia 25. Dos dies més tard, un euro valia 1,3097 dòlars. L’ajustament és instantani i pot variar cada segon. La majoria dels països van adoptar aquest tipus de canvi, el flexible, perquè té una sèrie d’avantatges clars, com per exemple l’ajustament que es produeix sense la intervenció de cap poder. És per això que actualment s’alcen moltes veus contra el tipus de canvi fix a Veneçuela.

País altament importador

Veneçuela és el cinquè país exportador de petroli del món i gaudeix d’importants fonts de recursos naturals i minerals. Tot i això, té una alta dependència importadora;  necessita comprar a l’exterior molts dels productes que consumeix. Només en l’últim any, i segons xifres oficials, un 40% d’aliments els comprà a l’estranger. La relació entre aquesta situació i la devaluació actual és clara. Amb una moneda més dèbil, les importacions resulten molt més cares per als veneçolans, que perden diners. A més a més, això va lligat a una situació d’escassetat. El governador de Lara, un dels estats en què es divideix Veneçuela, va assegurar que “la devaluación del bolívar ha generado un terrible desabastecimiento que tiene los productos de la cesta básica a precios desorbitantes”. Productes tan necessaris com aliments bàsics o el paper higiènic s’han vist encarits. La majoria de l’arròs l’importen de la  República Dominicana, el pollastre del Brasil i la carn de l’Argentina. Només el 2012 Veneçuela gastà 52.000 milions de dòlars en importacions.

Tendències inflacionistes

Capriles, el líder de l'oposició. El Nacional

Com a agreujant de la situació, el país ha presentat des del 1986 una inflació (augment dels preus dels béns i serveis respecte a la moneda) que no baixa dels dos dígits. És a dir, que el creixement dels preus s’ha produit en xifres molt altes. El 2012, per exemple, la inflació va ser del 22%. La principal conseqüència de la inflació és la pèrdua de valor real dels diners, perquè cada unitat de moneda arriba per comprar menys productes.

La inestabilitat política del país, dirigit per Maduro davant la malaltia del dirigent Chávez i la força de l'oposició capitanejada per Capriles, el perdedor de les últimes eleccions presidencials, no augura un panorama gaire esperançador per l’economia Veneçolana.

Tweet