El paquetazo
rojo comença a fer de les seves a Veneçuela. No fa ni un mes que el govern
veneçolà va anunciar un paquet de mesures econòmiques que són conegudes entre
la població com a paquetazo rojo o sangriento. Per què aquest nom? “Porque
todo es escaso, no hay oferta, no hay trabajo”, afirma un ciutadà a El
Noticiero Digital, el primer portal i fòrum de notícies del país. L’ambient
està molt caldejat. El dia 13 de febrer va entrar en vigor l’última devaluació
de la moneda, del bolívar veneçolà. I diem última perquè és la cinquena
devaluació que es produeix en una dècada en aquest país. La moneda local, el
bolívar, perd valor davant del dòlar, amb el qual està fixat. És a dir, cada
cop que es devalua el bolívar la moneda perd valor real, és més feble. Per
veure-ho clar, el 2010 2,5 bolívars equivalien a un dòlar. El tipus de canvi
passà a ser de 4,3 bolívars per cada dòlar el 2011 (llavors es necessitaven
gairebé el doble de bolívars que l’any anterior per adquirir un dòlar).
L’última devaluació ha significat un 46,7% de depreciació de la moneda: ara un
dòlar equival a 6,3 bolívars.Una mesura que tindrà conseqüències directes sobre
la població.
Manifestació a Caracas. El Heraldo |
Cal analitzar una sèrie de característiques
úniques de l’economia veneçolana per situar-nos i poder entendre quines
conseqüències tindrà aquesta mesura.
Tipus de canvi fix
La taxa o tipus de canvi és el valor
d’una moneda estrangera expressada en unitats
de moneda nacional. En el cas de Veneçuela, el tipus de canvi actual és de 6,3
bolívars per cada dòlar. Però Veneçuela es troba en una situació curiosa. Té
un tipus de canvi fix. Què vol dir això? Que el valor de la moneda el marca el Banc
Central o el Govern i es manté estable. No canvia. Un dòlar equivaldrà a 6,3
bolívars exactes fins que el govern decideixi tornar a elevar la xifra. És una situació
poc freqüent actualment, on el tipus de canvi que impera al món és el tipus de
canvi variable, en el qual el valor de les divises canvia constantment segons
el joc de l'oferta i la demanda. Com a exemple gràfic, un euro equivalia a
1,3304 dòlars el passat dia 25. Dos dies més tard, un euro valia 1,3097 dòlars.
L’ajustament és instantani i pot variar cada segon. La majoria dels països van
adoptar aquest tipus de canvi, el flexible, perquè té una sèrie d’avantatges
clars, com per exemple l’ajustament que es produeix sense la intervenció de cap
poder. És per això que actualment s’alcen moltes veus contra el tipus de canvi
fix a Veneçuela.
País altament importador
Veneçuela és el cinquè país exportador de petroli
del món i gaudeix d’importants fonts de recursos naturals i minerals. Tot i
això, té una alta dependència importadora;
necessita comprar a l’exterior molts dels productes que consumeix. Només
en l’últim any, i segons xifres oficials, un 40% d’aliments els comprà a
l’estranger. La relació entre aquesta situació i la devaluació actual és clara.
Amb una moneda més dèbil, les importacions resulten molt més cares per als
veneçolans, que perden diners. A més a més, això va lligat a una situació
d’escassetat. El governador de Lara, un dels estats en què es divideix
Veneçuela, va assegurar que “la devaluación del bolívar ha generado un terrible
desabastecimiento que tiene los productos de la cesta básica a precios
desorbitantes”. Productes tan necessaris com aliments bàsics o el paper
higiènic s’han vist encarits. La majoria de l’arròs l’importen de la República Dominicana, el pollastre del Brasil
i la carn de l’Argentina. Només el 2012 Veneçuela gastà 52.000 milions de
dòlars en importacions.
Tendències inflacionistes
Capriles, el líder de l'oposició. El Nacional |
Com a agreujant de la situació, el país ha
presentat des del 1986 una inflació (augment dels preus dels béns i serveis
respecte a la moneda) que no baixa dels dos dígits. És a dir, que el creixement
dels preus s’ha produit en xifres molt altes. El 2012, per exemple, la inflació
va ser del 22%. La principal conseqüència de la inflació és la pèrdua de valor
real dels diners, perquè cada unitat de moneda arriba per comprar menys productes.
La inestabilitat política del país, dirigit per
Maduro davant la malaltia del dirigent Chávez i la força de l'oposició capitanejada
per Capriles, el perdedor de les últimes eleccions presidencials, no augura un
panorama gaire esperançador per l’economia Veneçolana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada