Moody’s, una de les agències
de qualificació de riscos més importants a nivell mundial, ha rebaixat la qualificació AAA al Regne Unit
i li ha atorgat la Doble A1. Arran d’aquesta decisió, el “selecte club de la
triple A”, que aglutina aquells països que obtenen la màxima qualificació per
part de les tres majors agències del món, queda encara més reduït. A hores
d’ara, aquest club està integrat per Alemanya, Holanda, Finlàndia, Luxemburg,
suècia, Noruega, Dinamarca, Suïssa, Canadà, Singapur i Austràlia. No obstant
això, al llarg d’aquests darrers anys són uns quants els països que n’han
quedat fora: Espanya (2009), Estats Units (2011) i Àustria i França (2012).
Què són les agències de qualificació de riscos?
Agències de qualificació de
riscos, agències de ràting, agències de classificació de crèdits i agències de
qualificació són tot de sinònims que fan referència a aquelles empreses que
s’encarreguen de qualificar uns determinats productes o actius, els quals
pertanyen a empreses, estats o governs regionals, per encàrrec d’un client.
Les notes o qualificacions
que atorguen aquestes agències valoren el risc d’impagament i el detriment de
la solvència de l’emissor. Per tal de valorar el risc fan servir uns models
economètrics que mesuren el potencial econòmic del subjecte que analitzen. Les
qualificacions són importants perquè informen de si la inversió en un
determinat producte financer (bons o accions) és arriscada o no. Aquesta
informació interessa els inversors perquè els orienta de la possibilitat que hi
ha que cobrin els interessos o bé que recuperin els diners invertits un cop
hagi vençut el producte.
Existeixen 74 agències de ràting
arreu del món, però aquest mercat està controlat per tres empreses de Nova York
que dominen més del 90% del mercat.
Aquestes empreses són: Standard & Poor’s, Moody’s- Moody’s Investors
Service i Fitch- Fitch Ratings. És per això que es pot considerar que es tracta
d’un mercat d’oligopoli.
A qui interessen aquestes qualificacions?
Les valoracions del risc
dels crèdits són utilitzades pels inversors, els emissors, els bancs
d’inversió, els intermediaris i els governs. De cara als inversors, el treball
que realitzen les agències de qualificació, els permet disposar d’un ampli
ventall d’alternatives on invertir amb un risc relatiu. És per això, que quan
un govern, banc o empresa vol emetre
deute o bé sol·licitar finançament encarrega a una agencia que l’avaluï. El
resultat provinent d’aquesta avaluació serveix als possibles inversors i
prestataris com a orientació per a marcar el tipus d’interès al qual
concedirien el finançament.
Cada una de les agències de ràting
de risc disposa d’un sistema de qualificació concret. No obstant això, aquests
guarden una considerable semblança entre ells. Designen la qualificació
mitjançant lletres: AAA, B, CC. Aquells bons que estan per sota BBB són
coneguts col·loquialment com a bons escombraries. A la taula que trobareu a
continuació hi ha una relació de les diferents qualificacions.
Categoria d'inversió
• AAA : la millor qualitat. Un deutor té una capacitat
extremadament forta per complir els seus compromisos financers.
• AA : forquilla alta
• A : qualificació superior - però que la seva qualitat pot
estar influenciada per la situació econòmica
• BBB : nota mitjana, satisfactòria. Un deutor té la
capacitat adequada per complir els seus compromisos financers. No obstant això,
condicions econòmiques adverses o canvis conjunturals més probable que
condueixi a una capacitat afeblida del deutor per complir els seus compromisos
financers.
Categoria especulativa
• BB : forquilla alta - elements especulatius
• B : nota especulativa mitjana - la situació financera pot
variar
• CCC : vulnerable
• CC : obligació molt especulativa d'alt risc
• C : molt vulnerable
• D : suspensió de pagaments, s’estima que la major part o la
totalitat de les obligacions restaran impagades
• NR : no qualificada (not rated)
Per què tenen descrèdit darrerament aquestes
agències?
El principi de la crisi
econòmica del 2008 no va ser previst per cap d’aquestes agències i, és per
això, que han perdut molt de prestigi. Un clar exemple pot ben ser el de Lehman
Brothers, que tenia una bona qualificació just abans de fer fallida. L’agència S&P, per exemple, ha estat desacreditada per haver atorgat la
categoria major AAA a grans porcions dels paquets d’hipoteques escombraries i
per haver donat la màxima qualificació als bancs islandesos en moments crítics
durant la crisi financera d’Islàndia els anys 2008 i 2009. Alguns organismes
europeus han demanat a aquestes agències “que actuïn responsablement i amb
rigor, sobretot en moments difícils com els actuals”. Sovint s’acusa aquestes agències de ser massa
properes a la direcció de les seves empreses clients.
Aquestes agències disposen
de molt de poder. La base d’aquest rau tant en la funció de supervisió estatal
i supraestatal que els ha estat atribuïda per governs i institucions polítiques
nacionals i internacionals, com en la seva estructura de propietaris capaç
d'assegurar les complicitats polítiques necessàries d'aquests organismes. Teòricament
són els vigilants objectius i independents del mercat. Per aconseguir el seu
objectiu disposen d'un alt repertori de pràctiques com poden ser les qualificacions
indicatives o les qualificacions no sol • licitades.
A causa d’aquesta barreja
d’interessos poc clara, des de l’Eurocambra s’aposta per una regulació més
estricta de les agències de ràting amb la finalitat de garantir la seva
independència. Una de les seves propostes consisteix en la creació d’una
agència de qualificació europea, independent i transparent, que garanteixi la
diversitat en la informació i proporcioni unes qualificacions d’acord amb les
especificitats de les polítiques comunitàries.
La crisi de l’euro del 2010
ja va fer que alguns dirigents europeus i grups alternatius manifestessin la
necessitat de crear almenys una agencia europea de qualificació de risc per tal
de contrarestar el predomini de les agències dels Estats Units, les quals poden
respondre a interessos contraris a l’euro i favorables al dòlar dels Estats
Units i la lliura esterlina britànica. Alemanya va mostrar interès per liderar
l’agència de ràting europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada