Entre 2011 i 2012,
117.500 espanyols han abandonat el país buscant noves oportunitats laborals
Es calcula que,
actualment, hi ha prop de 86 milions de treballadors immigrats al món. La fuga
de cervells és un fenomen del qual està de moda parlar. Al 2007, quan es
parlava Migració Altament Capacitada (fuga de cervells) es feia referència als
milers de treballadors qualificats que marxaven dels països pobres o en vies de
desenvolupament a la recerca d’un futur més pròsper als països del Nord.
 |
| Representació satírica del fenomen |
Uns 20.000 africans, segons dades de l’OIT, emigraven cada any per intentar combatre les baixes expectatives laborals que els seus països els podien oferir. Aquest fet, però, no feia més que engreixar les diferències entre els dos mons: el Nord i el Sud. Les regions pobres i en vies de desenvolupament veien com el seu futur emprenia rutes cap al Nord, frenant per complet el seu desenvolupament i conduint-los a la pobresa eterna.
Del Nord cap al Nord
La fuga de cervells
és un fenomen històric, però l’esclat de la crisi ha afegit nous recorreguts en
el mapa. Si fins el 2008 la majoria dels immigrants
qualificats provenien de l’Amèrica Llatina o Àfrica, avui els països del
Mediterrani s’adhereixen al drama i veuen com les elevades xifres d’atur provoquen
una emigració massiva.
El passat 2011, les dades de l’INE sobre migracions revelaven que eren
més els que marxaven que els que arribaven. És a dir, que el saldo migratori
era negatiu per primera vegada en dues dècades l’any 2011. Pel que fa al 2012,
més de mig milió de persones van abandonar l’estat espanyol, fent que, per
primer cop des de 1981, Espanya perdés població. Entre aquestes 500.000
persones hi ha immigrants que van venir abans de la crisi i espanyols que
marxen. Aquests últims són prop de 120.000, una xifra gens menyspreable si en
considerem el seu perfil.
Joves qualificats
L’atur juvenil va
marcar xifres rècord l’any 2012. La darrera Enquesta de Població Activa (EPA)
treu a la llum que un 57,6 per cent de joves estan desocupats, és a dir, que
930.200 menors de 25 anys no tenen feina. És cert que n’hi ha molts que formen
part del col·lectiu anomenat ‘ni-ni’, tanmateix, molts d’altres són joves amb
titulacions universitàries altament qualificats. Uns joves que sense
expectatives de futur es veuen obligats a abandonar el país i buscar un futur
sòlid que Espanya no pot oferir-los.
La majoria d’ells són
investigadors, enginyers, científics, arquitectes i personal sanitari, tot i
que el cert és que la fuga de cervells és ja un fenomen transversal que afecta
tots els sectors de l’economia. Tots ells tenen una formació al darrere amb la
qual se’ls havia promès poder entrar al mercat laboral.
Davant d’aquesta
situació, molts marxen a regions europees menys afectades per la crisi o a països
on, fins i tot, se’ls reclama. Per això, la llista dels destins es va
diversificant a mida que avança la crisi. Alemanya, el Regne Unit, França i
Suïssa s’emporten un percentatge elevat de joves qualificats, però els Estats
Units també són una bona oportunitat. Una sèrie de països a la qual s’han
afegit, darrerament, Argentina, Brasil, Xina i els Emirats Àrabs.
Un futur incert
Els mitjans de
comunicació s’han omplert, des del 2010, de notícies, reportatges, taules
rodones i testimonis que han reflexionat al voltant d’aquest èxode. Què els fa
marxar? Què hi troben, als altres països? La Migració d’Altament Capacitada es
deu, principalment, a raons polítiques i estratègiques que han originat una
realitat social decebedora i incerta per a la majoria de joves que finalitzen
els estudis.
 |
| Causes que provoquen la fuga de cervells |
En primer lloc,
l’atur juvenil espanyol, que frega el 60 per cent, desanima els joves a
inserir-se al món laboral. Aquesta situació, sumada a la de crisi econòmica
generalitzada els genera poques expectatives pel seu futur professional,
malgrat tenir una alta formació acadèmica. Aquestes dues raons els impulsen a
marxar a països com Alemanya, on la demanda de científics i investigadors, per
exemple, és elevada.
Això porta a
qüestionar-se un altre aspecte. Si aquests joves científics han rebut una
educació superior excel·lent, per què el seu propi país no els proporciona
sectors d’ocupació vinculats a la professió? La crisi econòmica té, de nou, la
resposta.
Retallades
En segon lloc, el
dèficit públic espanyol representa el 84 per cent del seu PIB, fet que afecta
directament al plantejament dels pressupostos anuals i a les partides
destinades a educació, sanitat... i Recerca, Desenvolupament i Innovació
(R+D+I) L’elevat endeutament, al costat de l’augment de l’atur, a la conseqüent
davallada del consum i al tancament de moltes empreses, provoca que els ingressos
de l’estat disminueixin escandalosament, donant peu a les ja coneudes
retallades. Entre el 2009 i el 2012, el pressupost destinat a R+DI+I s’ha
reduït un 30 per cent, el que suposa una caiguda dels recursos en recerca i
investigació que impossibiliten engegar nous projectes.
Per últim, cal
destacar també la disminució de les barreres formatives. El tractat de
Maastricht va establir la lliure circulació de persones dins la Unió Europea.
Això s’ha convertit, també, en la lliure circulació de coneixement i de
cervells. Sense anar més lluny, les beques Erasmus no fan més que afavorir els
fluxos d’estudiants, igual que ho fan altres ajudes destinades a màsters i
postgraus. Per tant, l’èxode s’inicia, a vegades, fins i tot abans de voler
entrar al mercat laboral.
 |
| Conseqüències de la fuga de cervells |
Molts experts
consideren que la fuga de cervells és un fenomen positiu sempre que aquest
coneixement retorni al país d’origen i contribueixi al desenvolupament
de projectes d’investigació o emprenedoria que ajudin l’economia. És clar,
però, que la tornada al país d’origen no sempre es compleix. I això comporta
una sèrie d’efectes socials i econòmics d’abast considerable.
El pagament
d’impostos i la construcció d’un estat del benestar fan que l’educació superior
pugui ser, també, pública. Això significa que l’estat realitza un gran esforç
per tal que els joves rebin una formació que els converteixi en professionals
qualificats. Si aquests joves, un cop finalitzats els estudis, emigren, la
inversió que s’ha dut a terme no es veu recompensada.
En conseqüència, el
percentatge de graduats que entren al mercat laboral és molt més baix que en
altres països europeus. I això, evidentment, resta competitivitat a aquell
territori que perd futurs investigadors, científics, metges, infermeres o
enginyers, entre altres. Per tant, la manca de competitivitat pot generar, a
llarg termini, un envelliment i empobriment
progressiu de la població i un retard del país en general, sempre en
relació als països que es beneficien de la fuga de cervells.
L’OIM avisa
L’Organització
Internacional per les Migracions (OIM), davant d’aquest fenomen en creixement,
ja ha avisat, alertat i aconsellat l’estat espanyol. Així, ha reclamat a
Espanya que “dissenyi una política transversal amb estratègies nacionals de
competitivitat, desenvolupament, educació, ocupació, inversió i investigació”
ja que, segons han assegurat “el país no es pot permetre el risc de continuar
molt més temps sense tenir una idea articulada de com afrontar el flux continu
de sortida de professionals”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada