El consum col·laboratiu es fa lloc a l’economia més propera

Propostes com Social Car o MovoMovo acosten la ciutadania a obtenir un rendiment positiu del seu vehicle i a aquells que no en tenen a disposar-ne d’un en aquelles ocasions en què el necessitin. Les vacances i els desplaçaments al lloc de feina, principals motius per acollir-se a aquests serveis de compartició de vehicles. Les institucions intenten fomentar la idea de la compartició amb la posada en marxa d’infraestructures com el polèmic carril VAO entre Barcelona i el Vallès Occidental.

Arriba la Setmana Santa i en moltes famílies sorgeix la problemàtica de la mobilitat a l’hora de fer els viatges d’aquestes dates o bé per començar a organitzar les sortides per a l’estiu. Però en l’actual context de crisi econòmica les escapades comencen a ser difícils de sufragar per a moltes famílies. Una pregunta que es formula en moltes llars arrel d’aquesta situació és “com podem moure’ns de manera barata i sense recórrer a vehicles d’empresa?” El consum col·laboratiu vol ser la resposta a aquesta pregunta. Gràcies a un canvi de mentalitat, accentuat també per la crisi imperant, els darrers anys està augmentant una manera de consumir diferent. Es coneix com el consum col·laboratiu, i es basa en el fet de compartir, intercanviar o treure rendiment de les coses que tenim. A la xarxa es poden trobar diverses opcions que donen sortida a aquesta nova tipologia de consum.

Social Car, exemple d'empresa que treballa amb la compartició de vehicles entre particulars. Font: Economia Ciutadana

En aquest cas parlem de treure rendiment econòmic del teu cotxe sense utilitzar-lo. Aquesta és la fita que es marca Social Car, que aquesta primavera celebra el seu segon aniversari de vida. L’empresa va néixer el 2011 amb l’objectiu d’impulsar el lloguer de vehicles de particulars entre particulars. Són molts aquells que no disposen de vehicle propi pel cada cop més elevat cost que suposa però això no ha de significar un impediment per a poder disposar-ne d’un a un preu baix per unes dates en concret. Aquest és l’objectiu i carta de presentació de l’empresa creada per Mar Alarcón ara fa dos estius.

Avantatges per a totes les parts

L’empresa va més enllà de les empreses de lloguer de cotxes, ja que promou que siguin els mateixos ciutadans els que posin a disposició de tercers el seu vehicle en aquelles dates en què no el necessitin. L’avantatge és doble, i és que beneficia tant al propietari com al llogater. D’una banda, aquell que posa a disposició el seu vehicle ho fa establint una tarifa d’ús per hores o dies que sol moure’s a l’entorn dels tres a cinc euros, obtenint així un rèdit econòmic impossible d’obtenir en cas de tenir el cotxe tancat al garatge. De l’altra, el segon benefici és per aquell que decideix llogar el vehicle, que pot disposar d’aquest a un cost molt baix, sovint força inferior i per tant més assequible que aquell que ofereixen les empreses de lloguer de vehicles.

La clau per entendre el funcionament de Social Car es basa en què aquesta actua com a asseguradora del vehicle, permetent que els cotxes que els particulars posin a disposició d’altres usuaris puguin ser portats per qualsevol conductor que vulgui llogar-los. I és que la legalitat actual només permet que un cotxe sigui portat per un altra persona que no sigui titular del vehicle en cas que sumi, com a mínim, els mateixos anys d’experiència i d’assegurança que el titular. Amb Social Car no cal que es compleixi aquest requisit i la compartició es pot realitzar també en casos on aquest fet no es compleixi. Serà qüestió que propietari del vehicle i possible llogater es posin d’acord, sempre amb la mediació de l’empresa. De moment Social Car ja ha aconseguit que prop de dos milers de particulars posin el seu vehicle a disposició.

Mar Alarcón, impulsora de l'empresa Social Car. Font: eleconomista.es

Aquest no és l’únic cas de consum col·laboratiu en l’àmbit de la mobilitat. Ara fa un any es va posar en marxa MovoMovo, una empresa valenciana que pretén realitzar el mateix procés de compartició de vehicles i contacte entre particulars però sense una xarxa tan treballada. En el cas d’aquesta companyia valenciana, les seves tasques es sintetitzen en la posada en marxa de la plataforma web per establir el contacte però no es realitzen altres funcions com la creació de l’assegurança pròpia sinó que és competència dels dos particulars de posar-se en contacte i decidir com duran a terme la seva relació de compartició i sinèrgies pel que fa a la mobilitat.

Més mesures per fomentar l’ús compartit

Coincidint amb l’auge del consum col·laboratiu i de la compartició, ara fa mig any, el 29 d’octubre passat, es va posar en marxa el carril VAO (per a Vehicles d’Alta Ocupació) a l’autopista C-58 entre Barcelona i la localitat de Ripollet, al Vallès Occidental. Des de llavors tot vehicle amb tres ocupants o més podia circular per aquest tram estalviant-se durant les hores punta el tram més conflictiu quant a retencions: el Nus de la Trinitat. Degut a la baixa demanda del carril aquest mes de març el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha aprovat que aquells vehicles amb dos ocupants també puguin circular pel carril VAO. Fins ara aquest carril permetia la circulació d’autobusos i de vehicles que comptessin amb tres ocupants o més. La mesura, sumada a les iniciatives presentades anteriorment, cerca fomentar el consum col·laboratiu compartint un mateix vehicle i aconseguint així poder aconseguir un estalvi de temps. I és que el temps, juntament amb els diners (cost del vehicle), són les variables que més miren els ciutadans a l'hora de decantar-se pel transport privat en contraposició amb aquell públic.

El carril VAO inaugurat el passat mes d'octubre, a l'alçada del Nus de la Trinitat. Font: Quim Puig, El Punt Avui

Un context difícil

Diversos estudis assenyalen que a dia d’avui el manteniment d’un vehicle privat tipus (cotxe de gamma mitjana amb una vida útil d’uns 10 anys) ascendeix als prop de 6.000 euros per any. Només algunes dades per a reflectir aquest cost: un vehicle consumeix 7 litres de benzina per cada 100 quilòmetres. Si tenim en compte que el preu del carburant se situa entorn d’1 euro amb 45 cèntims això fa que es consumeixin uns 10 cèntims d’euro per cada quilòmetre recorregut. A aquesta xifra hem de sumar-hi altres despeses com els impostos i assegurances (que s’eleven a més de 500 euros anuals) i les revisions i reparacions del vehicle a més del pagament, ja que ens trobem a Catalunya, dels peatges presents en moltes de les vies ràpides per a automòbils del país. Un cost, el de mantenir un vehicle propi, que esdevé insostenible per a molts ciutadans a dia d’avui a tenor dels continus augments de l’IPC i dels impostos que graven matèries com els combustibles per a vehicles rodats.  

Així doncs, iniciatives com les de Social Car o NovoNovo permeten a part de la ciutadania de mantenir un vehicle propi alhora que, tenint-lo en les llistes d’aquestes empreses, ofereixen un vehicle a ple rendiment i bon funcionament per a aquells altres usuaris del vehicle privat que no disposen d’un de propi però que el poden necessitar en algunes ocasions. Consum col·laboratiu en temps de crisi.

Tweet