En números vermells

Els mals resultats de les immobiliàries bancàries es disparen

Les principals immobiliàries dels bancs augmenten les seves pèrdues en el 2012. Els resultats negatius d’aquestes filials s’han multiplicat per més de dos en aquest últim any degut als ajustos de valor, el que ha provocat pèrdues de més de 6.200 milions d’euros. En un any, La Caixa, Santander, BBVA, Banc Popular i Banc Sabadell han passat de tenir uns actius immobiliaris problemàtics de 72.000 milions a acumular 113.200 milions, un 57% més. 

Principals bancs espanyols

Aquesta situació ha estat induïda per diversos factors. Entre ells, el més destacat és l’absorció d’entitats amb problemes que han provocat l’augment dels actius d’aquests bancs. En aquest sentit, destaquen les absorcions de Caixabank, que va integrar l’any passat Banca Cívica; el Banc Popular, que va absorbir el Pastor i el Banc Sabadell i BBVA, que es van adjudicar la alacantina CAM i Unnim. Aquestes entitats sumaven uns 30.000 milions d’euros en actius problemàtics al final de l’any 2011 que han passat a formar part del balanç dels grans grups.

D’altra banda, el volum de provisions per ajustar el valor dels pisos i el sòl a les dotacions exigides per Lluís de Guindos també han afectat de manera important i incisiva en aquestes pèrdues. De Guindos reclama una cobertura mitjana de, al menys, el 45%. El marge pels terrenys és del 80%, per les vivendes en construcció del 65% i el dels pisos acabats del 35%.

Per últim, un altre dels factors que ha influït en els resultats negatius és la venda per sota dels ajustos de valoració. En el sector es calcula que les entitats van accelerar la desinversió de immobles amb una política comercial agressiva que comportava preus amb descomptes addicionals a les provisions exigides.

La situació de les entitats

Dels cinc grans grups només el Santander ha aconseguit reduir aquest volum. El banc d’Emilio Botín va tenir un bon any en vendes d’immobles durant el 2012, amb 33.500 operacions. Gràcies a això, el grup va poder reduir per primer cop l’import dels immobles adjudicats en el seu balanç. Entre immobles, crèdits i participacions en immobiliàries, l’exposició total del Santander és, aproximadament, de 25.000 milions bruts amb provisions d’uns 12.000 milions. Per tant, el risc total restant és de 13.000 milions, gairebé la meitat que l’any anterior. Tot i així, la intenció de Botín és aconseguir deixar-ho a zero en un marge de dos anys.

Pel contrari, el Banc Popular és qui té encara una major exposició immobiliària relativa. L’absorció del Pastor va augmentar molt el seu risc, però també va veure’s afectat pel deteriorament de la cartera i l’entrada d’immobles. Malgrat que declara una morositat de promotors molt és baixa que els altres quatre bancs, el Popular té 20.525 milions en actius problemàtics amb una cobertura específica de 8.500 milions.

Crèdit problemàtic sense cobrir

Per la seva banda, La Caixa s’ha vist greument afectada per l’absorció de Banca Cívica. Aquesta acció ha augmentat en gran mesura el volum d’actius tòxics però, paral·lelament, ha permès al grup deixa pendent per aquest any una part de les provisions exigides pels decrets del Govern. Els seus actius problemàtics es situen al voltant dels 29.000 milions, amb una cobertura de 12.5000 milions. A més, La Caixa compta amb 12.000 milions de crèdit sa amb una cobertura de 2.248 milions. En total, una exposició de 41.000 milions amb unes provisions d’uns 15.000.

En el BBVA, la compra d’Unnim ha fet que creixen els actius adjudicats, el que ha provocat que la seva exposició immobiliari també augmenti. Per primer cop, l’exposició del BBVA supera a la del Santander, situant-se 3.000 milions per sobre quan fa un tan sols un any era de 10.000 milions inferior. Les provisions del grup són, aproximadament, de 12.000 milions sobre un risc total de uns 28.000 milions.

El cas més peculiar és el del Banc Sabadell. La compra de la CAM ha fet que es dispari el seu risc immobiliari, però l’EPA que cobreix aquest risc el deixa en una situació comparativament desfogada.

Caiguda del valor en borsa

Evolució de les companyies en borsa

Aquesta situació afecta també al valor borsari  de les principals immobiliàries. Des de l’inici de la crisi aquest s’ha reduït en un 87,8%, el que suposa passar de valer 14.300 milions a tenir un valor de tan sols 2.756 milions. Les sis grans immobiliàries han triplicat els seus números vermells fins als 3.300 milions d’euros. Tan sols Renta Corporación consolida el seu retorn a beneficis i ha reduït el seu deute en un 18%. La immobiliària aconsegueix números positius per segon any consecutiu amb un benefici net de 3,6 milions d’euros, el que suposa un total de 0,3 milions més que en el 2011.

Però, tot i així, atenent als màxims històrics totes experimenten una important davallada. Tot i els bons resultats, Renta Corporación ha viscut una baixada del 95% i un preu en borsa de 18 milions. La major retallada, però, la pateix Reyal Urbis, que ha perdut en borsa un 98,6% del seu valor, i ha passat a valer 36 milions d’euros enfront als 2.753 milions de 2008, abans de la fallida del gegant financer Lehman Brothers. Colonial ha caigut un 93% en borsa, amb una capitalització borsària de 206 milions d’euros que es contraposen als mes de 3.000 de 2008.

Només Quabit va millorar el seu balanç i va aconseguir reduir el seu resultat negatiu un 20% fins als 76,7 milions. A borsa ha caigut des de màxims històrics un 89,6% passant dels 606 milions de 2008 als 36 milions del 2012. Realia pateix una pèrdua del valor borsari del 88,9% i el seu valor en borsa ha caigut fins als 200 milions, molt lluny dels 1.800 d’anys anteriors. L’última a unir-se a la llista ha estat Metrovacesa. Immersa en una OPA d’exclusió sol·licitada pels seus bancs, ha tingut una davallada del 60,7%.

Tweet