 |
| Imatge extreta de: http://periodicotribuna.com.ar/11431-el-corralito-k.html |
Què és un
“corralito”?
El corralito és la restricció de la lliure
disposició de diners en efectiu de terminis fixos, comptes corrents i caixes
d’estalvi imposades pel govern, és a dir, que els titulars dels comptes
corrents no poden disposar de tots els seus diners en la mesura que vulguin.
L’objectiu d’aquestes restriccions és evitar la sortida de diners del sistema
bancari ja que en situacions de crisi econòmica perllongada, molts usuaris
opten per treure els seus diners del banc i, conseqüentment, el nombre de
dipòsits bancaris cau.
El mot corralito
va ser utilitzat per primera vegada
pel periodista econòmic argentí Antonio Laje. A Argentina un corralito és el
que aquí es coneix com el parc dels nadons, que és com un llitet encoixinat amb
baranes o bé una xarxa a tot volt que serveix perquè els més petits puguin
descansar o jugar de manera segura sense risc de caure o fer-se mal. Amb
aquesta comparació, Laje es volia referir al fet que el govern havia limitat la
llibertat dels usuaris del sistema bancari per a sortir-ne.
En el cas de Xipre s’ha inclòs un impost que
repercuteix directament en els comptes bancaris residents a l’illa. Aquesta
nova taxa tan sols es pagarà una vegada i serà del 12,5% en aquells casos que
el compte contingui més de 100.000 euros i del 3% en els casos en què no
s’arribi a la quantitat esmentada. Als titulars dels comptes això els afecta de
la següent manera: arran del nou impost se’ls confisca una certa quantitat de
diners, els quals són bescanviats per accions de l’entitat financera on tenien
el dipòsit. Segons les autoritats xipriotes l’accés als dipòsits només romandrà
bloquejat fins que s’hagi recaptat aquest nou impost, que és el peatge que
Xipre ha de pagar a Europa i el FMI a canvi del préstec rebut per evitar que el
país faci fallida.
Hi ha
precedents de situacions semblants?
L’expressió corralito va ser emprada per primera vegada a
Argentina el desembre de l’any 2001. El govern de Fernando de la Rua va
imposar la restricció i es va mantenir durant pràcticament un any. Quan es va
aplicar a Argentina creien que aquesta mesura seria positiva i permetria
incrementar l’ús dels mitjans de pagament electrònic i provocaria la
bancarització de la població. No obstant això, el que es va aconseguir va ser
ofegar tot el moviment econòmic i paralitzar el comerç i el crèdit. Arran
d’aquestes conseqüències es van trencar les cadenes de pagament i es va
asfixiar l’economia que permet la subsistència quotidiana de bona part de la
població, la qual cosa va fer incrementar la tensió social i va afavorir que la
gent sortís al carrer buscant culpables. El 2 de desembre de 2002 es va
anunciar oficialment l’alliberament dels dipòsits retinguts, la fi del corralito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada