“La música, a hores
d’ara, és una inversió de futur”, assegura Carles Camós amb els ulls plens
d’il·lusió. Aquest teclista d’Acousters,
un grup jove, de només any i mig de vida, denota una ambició incansable. Com
créixer? Com tirar endavant un producte musical? “El poder de les
discogràfiques fa que als projectes minoritaris els costi més obrir-se camí si
no tenen els canals de promoció que aquestes empreses ofereixen”, explica en
Carles, que conjuntament amb els altres quatre components del grup – la Marta
Pérez, en David Abad, l’Albert Ramos i en Gerard Parés – gravarà el seu primer
disc, un recull de dotze cançons de música pop folk amb pinzellades d’altres
estils.
Joan, Adrià i Jonàs Sala. Són pare i fills, respectivament:
tres noms que van unir els seus camins professionals quan la seva vocació
s’havia separat ja feia anys. Són un biòleg, un historiador de l’art i un físic
que van decidir embarcar-se en el viatge de crear l’empresa Verkami. El juliol del 2010 van importar el ‘crowdfunding’
nord-americà a Espanya, un mètode de finançament basat en les microaportacions.
Joan Sala recorda el naixement del negoci: “No hem inventat res, només vam
agafar la idea de Kickstarter als
Estats Units”. La plataforma nord-americana permet autogestionar projectes
culturals a través de petites donacions econòmiques. “Ens agradava tant pel
consumidor com per l’artista”, diu Sala, que afegeix que “creiem que és una
manera diferent de contribuir a la cultura perquè es tracta de donar suport a
algú per fer realitat la seva producció i el que aporta diners acaba formant
part del mateix projecte.”
És així com micromecenatge
i cultura, o, en aquest cas, Verkami i Acousters, es van donar la mà per fer
realitat el seu somni. “Sí, és un mètode de finançament que poca gent coneix,
però que et dóna la possibilitat de créixer a poc a poc. Per petita que sigui
l’aportació, a nosaltres ja ens ajuda”, remarca en Carles. Es tracta, doncs,
d’un cercle viciós, d’un teva-meva que manté contentes les dues parts. Al que
dóna i al que rep.
 |
| Així funciona el micromecenatge |
Verkami és una plataforma de ‘crowdfunding’ destinada a tots
aquells artistes que volen tirar endavant un projecte. Tanmateix, l’empresa té
una particularitat i és que només accepta propostes relacionades amb l’àmbit
cultural. Sala ho justifica dient que “és on creiem que nosaltres funciona. No
només vas a buscar finançament, és una altra forma d’oferir i de consumir
cultura”. A més a més, els seus fundadors imposen una altra condició: que el
projecte sigui creatiu. I per creativa, la forma de finançament que proposen.
Els artistes aposten per la seva idea i Verkami
l’accepta. A partir d’aquí comença una cursa a contrarellotge que dura fins a
quaranta dies. En aquest termini, el projecte ha de recaptar el 100% del
pressupost demanat mitjançant microaportacions fetes pels mecenes, és a dir,
persones que donen diners perquè la idea d’aquests creadors tiri endavant. En
cas que no s’aconsegueixi, el mecenes rep de nou la xifra de diners invertida. Sala
reitera que és un procés novedós que “canvia l’ordre en què es fan les coses.
En comptes d’esperar per comprar un producte, el mecenes anticipa els diners a
l’artista perquè pugui produir-lo alhora que se li diposita la confiança en allò
que està realitzant”.
Mecenatge,
un concepte històric
El mecenatge, en la seva forma més pura, va aparèixer en el
període del Renaixement. Els artistes d’aquella època no rebien un pagament
econòmic immediat, però sí que se’ls donava menjar i un sostre per part del mecenes,
cosa que convertia la relació en idíl·lica i fraternal. Com a forma
d’agraïment, l’artista premiava el seu mestre fent-lo aparèixer en la seva obra
d’art.
En l’actualitat, també podem observar aquest vincle entre
financer i artista. El sistema econòmic permet afegir-se i interessar-se per un
projecte artístic. El seguiment d’aquestes idees dóna l’opció a participar-hi,
de manera que una persona aliena, el mecenes, podrà realitzar la seva aportació
per ajudar l’artista a tirar endavant la seva proposta. A canvi, en funció dels
diners invertits, el mecenes rep una recompensa, que pot anar des d’aparèixer
als títols de crèdit d’una pel·lícula, fins a aconseguir un concert privat.
Ara bé, Acousters sabia que la seva base social
seria l’ingredient màgic per aconseguir el seu propòsit. En Carles afirma que
“demanàvem ajuda per reforçar i el que realment ens va sobtar va ser la
quantitat de gent que va apostar a cegues per nosaltres. Molta gent que no
coneixem de res ha posat els seus 5 i 10 euros. Tot això, per nosaltres, és
or”.
 |
| Els integrants del grup Acousters |
En Jordi Verdaguer és amic del grup i ha anat seguint el
projecte d’Acousters a través de les
xarxes socials, fins que un dia va topar amb la proposta del micromecenatge.
“Crec que és la manera que els músics puguin créixer i apostar per la seva
feina”, assegura en Jordi. A més a més, argumenta que “eren amics meus i sabia
que tenien il·lusió, de manera que vaig decidir ajudar-los, donar-los una
empenta”. Aquestes donacions, com diu en Carles, són com un tresor, encara que
els diamants apareixen en petites quantitats i de la mà de persones com en
Jaume Colillas, que es defineix com un melòman dels discos i que en compra
tants com pot: “Jo he fet una petita aportació que exponencialment sé que els
ajuda molt. Igualment, la recompensa d’aquesta acció és molt gran en comparació
al que s’ha invertit”. A banda de rebre les seves respectives recompenses, tant
en Jordi com en Jaume han pogut seguir el procés de gravació dia a dia, entrant
en un territori fins avui desconegut pel públic. La cultura a l’abast de tothom
i amb un plus afegit pels mecenes, el de gaudir col·laborant en crear-la. Una
creació, la d’aquesta formació, que veurà la llum a finals de febrer, quan el
disc surti a la venta i el 13 d’abril es presenti en un concert a la Casa de la
Cultura de Girona.
Donar,
rebre i de retruc, promocionar cultura
Tanmateix, un altre
dels factors que farà créixer aquest model de finançament és la proximitat amb
què se segueix l’evolució dels treballs finançats. Músics, com els Acousters, han respòs mitjançant les
xarxes socials a tots aquells que els segueixen i a qualsevol que s’hagi
convertit en mecenes. Però no només això, sinó que, mentre alguns apareixeran
als agraïments del disc, d’altres han tingut l’oportunitat d’anar a l’estudi de
gravació i els més afortunats – que han aportat 250 euros – rebran un concert
privat. En Carles creu en aquest mètode, no només per l’ajuda que suposa per
ells, sinó també perquè “hi ha gent que té ganes d’invertir en cultura i
confiar en nosaltres també fa que sigui aquesta mateixa gent la que decideixi quins
grups poden ser al panorama musical actual”. Aquesta afirmació és categòrica,
però no és en va, ja que explica que “ gent que fa bona música n’hi ha
moltíssima, el que passa és que acaben despuntant aquells que han tingut més
sort i més recursos. En canvi, d’aquesta manera, és la mateixa gent la que ens
ajudarà a créixer. Potser serà la manera que al mercat hi hagi més varietat.”
Transparència total
 |
| Esquema de funcionament |
Una de les
característiques més destacables del micromecenatge és, segons Lluís Bonet, professor
del Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, que “el finançament col·laboratiu realitzat a través de plataformes virtuals
especialitzades afegeix a les virtuts del petit mecenatge de proximitat tres
factors substancials: multiplica la visibilitat, amplia l’impacte territorial i
fa molt més transparent el conjunt del procés, perquè explica els objectius de
la proposta, del model de gestió i el perquè es faran servir aquests diners”. Igual
que apuntava Sala, codirector de Verkami,
Bonet afirma que la base social és important, però que “cal tenir en compte que
una operació d’aquestes característiques requereix d’una intensa i ben
planificada campanya de comunicació que mantingui a l’expectativa de l’èxit les
xarxes de relació dels promotors de la iniciativa”.
Des de la música per la cultura
Els Acousters han fet realitat el seu somni
i editaran el seu primer treball. En l’edició, el grup ha comptat amb la
participació de formacions com la del cantautor Cesk Freixas, que fa uns quants
anys ja va utilitzar Verkami per
publicar el seu quart treball. L’intercanvi amb el públic i la transparència
del procés és el que més motiva aquests músics i artistes que volen vendre un
producte, encara que ja estiguin més consagrats en el panorama actual. No
sempre s’endinsen en el mercat del ‘crowdfunding’ per promocionar-se, sinó
també per arribar més directament a l’audiència.
 |
| El cantant Cesk Freixas |
Avui en dia, la
música omple gran part de la vida de molta gent. Aquella lletra que ens fa
reflexionar o aquella melodia que ens posa de bon humor són ingredients
culturals: “Les cançons ens permeten treballar la cultura. I el ‘crowdfunding’
ens permet treballar-la amb més coherència, tocant de peus a terra, i amb ple
contacte amb el públic”, explica en Cesk. Va demanar 7.500
euros, quantitat que va aconseguir recollir amb només cinc dies. Al final del
termini n’havia recaptat 10.847, una xifra possible gràcies a l’aportació de 500
persones.
Des de Verkami
expliquen que el nombre de projectes finançats a través del micromecenatge augmenta,
tanmateix, encara no eclipsa altres opcions tradicionals com les subvenciones o
els crèdits que donen les entitats financeres. I això és el que, precisament,
en Cesk denuncia: “L'abús de poder que ha fet la indústria
discogràfica en relació a l'edició de treballs discogràfics ha provocat que el
sector musical visqui una crisi gegant, que ja va aparèixer molt abans que la
crisi econòmica actual. Aquest abús va provocar una especulació en els preus de
venda dels discos, amb infinitat d'intermediaris que volien quedar-se una part
del pastís amb beneficis massa elevats.”
La cultura té molta
vida per endavant. La partitura de la història l’escriuen els mateixos músics que,
cada vegada més, decideixen apostar per l’autogestió. El naixement de les noves
tecnologies permet recórrer nous camins. Uns camins que uneixen artistes i
públic i que apropen l’obra i el consumidor. Conèixer ens fa créixer i si la
cultura ha de diferenciar les societats d’un món interconnectat i cada vegada
més uniforme, opcions com la del micromecenatge poden suposar una alternativa a
tenir en compte en el mercat musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada