Els MOOC, la transformació de l’educació superior

Creix el nombre d’estudiants on-line mentre es presenta el repte d’atorgar titulacions perquè els cursos guanyin prestigi

Els cursos massius a Internet, els MOOC, estan transformant l’educació superior. Així, a mesura que va creixent el nombre d’inscrits, a les universitats i a les entitats privades que els ofereixen, se’ls presenta el repte de considerar-los cursos oficials pels quals atorgar un títol.

Què són?

Massive Online Open Courses (MOOC). Aquestes són les inicials dels MOOC, els cursos massius d’educació superior que estan envaint la xarxa. Són, en bona mesura, una alerta que convida a transformar l’educació superior. Més enllà del concepte d’educació oberta i el connectivisme, eixos sobre els quals es regeixen aquests cursos, els MOOC han reobert el debat de l’educació superior i el paper de les universitats. I és que precisament són aquests organismes els que poden gestionar l’oferta de cursos d’aquesta tipologia, que es caracteritzen per tres factors

•       No tenen límit en les matriculacions, de manera que en un moment determinat, poden haver-hi milions de persones a l’aula virtual
• Poden ser seguits de forma on-line, fet que globalitza el coneixement i el fa accessible per qualsevol persona i des de qualsevol lloc
• Són oberts i gratuïts amb materials accessibles sense haver de pagar

Des del començament del 2012, van saltar a l’esfera pública dos noms que tenen intenció de revolucionar les fórmules d’ensenyament tradicionals. Coursera i EDX són dues plataformes de formació online d’alt nivell que actualment ja compten amb centenars de cursos digitals gratuïts que es poden estudiar des de qualsevol punt del món. A més a més, estan impulsades per les millors universitats nord-americanes com Harvard. El seu lema és que aquests programes es posen a disposició de tots els públics: for anyone, anywhere, anytime. 

Tweet

La fuga de cervells, un forat negre per l’economia espanyola

Entre 2011 i 2012, 117.500 espanyols han abandonat el país buscant noves oportunitats laborals

Es calcula que, actualment, hi ha prop de 86 milions de treballadors immigrats al món. La fuga de cervells és un fenomen del qual està de moda parlar. Al 2007, quan es parlava Migració Altament Capacitada (fuga de cervells) es feia referència als milers de treballadors qualificats que marxaven dels països pobres o en vies de desenvolupament a la recerca d’un futur més pròsper als països del Nord. 

Representació satírica del fenomen

Tweet

Una Europa universitària: quant costa estudiar una carrera fora de les nostres fronteres?

Estudiar un grau universitari a l’estranger. Però, a on? A quin país? A quina universitat? Aquestes preguntes són comunes a molts estudiants que no coneixen els avantatges de pertànyer a la Unió Europea. Nascuda amb la voluntat d’establir un lligam econòmic, polític i social; marxar a un altre país d’Europa és una via pels estudiants universitaris del nostre país que han vist encarides les matrícules. L’estat de Baviera, a Alemanya, ha estat l’última regió europea en  sumar-se a la gratuïtat dels estudis. Una tendència contrària a la de l’Estat Espanyol, on el cost de les matrícules universitàries ha augmentat en un 66% en alguns casos aquest curs i on les beques d’ajuda s’han reduït. El present article vol dibuixar el panorama general d’una Europa universitària plena d’oportunitats.

Tweet