¡Acabad ya con esta crisis! de Paul Krugman

TÍTOL	¡Acabad ya con esta crisis! (“End This Depression Now!”, 2012)
AUTOR	Paul Krugman
TRADUCCIÓ	Cecilia Belza; Gonzalo García
EDITORIAL	Crítica, SL
PÀGINES	272
PUBLICACIÓ	Barcelona, 2012
ISBN	978-84-9892-261-5
PREU	19,00 €

¡Acabad ya con esta crisis! de Paul Krugman /
Casa del Libro

Guanyador del Premi Nobel d’Economia l’any 2008 i col·laborador de The New York Times, l’autor d’¡Acabad ya con esta crisis!, Paul Krugman, ens presenta de manera clara i des d’una visió keynesiana i socialdemòcrata la situació crítica que viu l’economia actualment, que coneixem però que alhora també desconeixem. A pesar que les idees que exposa no són noves si s’és seguidor regular de les publicacions del premiat economista, el llibre és recomanable per aquells qui vulguin tenir una interpretació global dels motius i els resultats de l’actual recessió, a banda de les possibles respostes a com sortir-ne.

El punt fort de l’obra és, precisament, saber explicar la crisi, les seves causes i les seves conseqüències usant un llenguatge planer i disposant l’economia a l’abast d’una majoria. Krugman no només analitza la recessió que des del 2008 pateix el món, en general, i els Estats Units, en concret, sinó que aprofita per esbossar els antecedents de la crisi i fer una exhaustiva panoràmica de situacions similars i com van acabar. Que el llibre estigui dedicat als aturats ens ofereix una idea del que trobarem al llarg de les pàgines següents.

Malgrat que la crítica situació que descriu Krugman a l’obra deixa poques portes obertes a l’esperança, l’economista recorre a l’eina d’emprar una anàlisi des d’un punt de vista, si més no, original. “I ara, què fem?”, es pregunta a la introducció. Creu absurd lamentar-se perquè el mal ja està fet. No hi ha possibilitat de tornar enrere, de manera que el més indicat és pensar en les solucions. Tanmateix, els culpables i els motius que han conduit a l’actual crisi financera segueixen tenint noms i cognoms que no s’han d’oblidar si es vol aprendre dels errors.

Krugman proposa, tant a ¡Acabad ya con esta crisis! com en d’altres publicacions, solucions poc cèlebres i, sobretot, poc practicades entre els polítics: adoptar polítiques expansives i de creació d’ocupació i no actuar només pensant en el llarg termini, sinó també considerant l’immediat. Però no ens deixem portar per reduccions a l’absurd. Si una cosa té clara l’autor del llibre és que “l’intent de culpar al govern [dels Estats Units] de la crisi financera es desfà amb la més succinta anàlisi dels fets; i la pretensió d’ometre aquests fets olora a engany deliberat”.

Una altra de les aportacions de l’economista nord-americà és una teoria sobre per què els rics cada vegada es fan més rics, encara que reconeix que es tracta d’una qüestió sense resoldre. Efectivament, les desigualtats entre rics i pobres han anat creixent paral·lelament al desequilibri econòmic global i tampoc deixa de ser veritat que el sector del luxe és dels únics que ha experimentat beneficis en aquests darrers anys de recessió. “Els ingressos dels de dalt, per tant, no s’assemblen als de les seccions inferiors de l’escala; mantenen una relació molt menys òbvia ja sigui amb els fonaments econòmics o amb la seva contribució a l’economia en el seu conjunt”, especifica Krugman.

Aquesta és una contribució interessant a la teoria econòmica i més en el context d’un llibre que intenta explicar una crisi financera. D’aquesta manera, l’autor es preocupa d’abraçar totes les perspectives del tema en qüestió i no posant èmfasi tan sols en els més perjudicats per la complicada conjuntura econòmica de l’actualitat. L’aspecte social de la recessió és present al llarg d’¡Acabad ya con esta crisis!. També s’han de tenir sempre en compte els noms i els cognoms de les víctimes. En efecte, la societat és qui es veu obligat a afrontar les retallades, qui pateix les altes dades d’atur i qui sent incertesa vers el seu futur. Parlar de les persones humanitza Krugman i allunya l’economia dels números i els gràfics incomprensibles al mateix moment que l’apropa a aquells qui solen ser reticents en creure que pot ser alguna cosa més.

El llibre, a més, tot i centrar-se en la crisi als Estats Units, dedica un capítol a Europa i a l’euro. Krugman deixa clar des d’un principi que “durant els darrers anys, comparar entre l’evolució econòmica d’Europa i els Estats Units s’assimila a una carrera de coixos contra rancs; o, si ho prefereixen d’una altra manera, una competició sobre qui pot espifiar-la més a l’hora de donar una resposta a la crisi”. I aquestes diferències es deuen, en part, al que ell anomena com “el problema de la moneda única” i al gran comerç inexistent entre els països que la comparteixen.

Al llarg dels tretze capítols que compilen l’obra, l’economista nord-americà vol puntualitzar que el crit que fa des del títol, que algú acabi amb aquesta crisi ja, té fonament. L’autor, reconegut internacionalment, emfatitza que les solucions a la recessió poden arribar més ràpidament i més fàcilment del que podria semblar en un principi. El problema és que d’això sembla només estar-hi al corrent teòrics com ell, mentre que ni els responsables de fer-nos sortir de la crisi econòmica ni les seves víctimes n’estan a l’aguait. I és per motius d’aquesta talla que llibres com el present són alhora imprescindibles i obligatoris per a tothom.

Emperò, arribats a aquest punt, no puc estar més d’acord amb Paul Krugman quan afirma que les anàlisis econòmiques no necessàriament són suficients per “fer alguna cosa realment útil”. És de menester que algú prengui consciència, i potser agafi aquest llibre de referència, per canviar el rumb de la situació catastròfica en la qual cada vegada estem més immersos. Com a periodista, com a estudiant, com a ciutadana i com a compromesa social us demano que acabeu ja amb aquesta crisi!

Tweet