Com es fa la Declaració de la Renta?

Com cada any, s’apropa el moment de fer la Declaració de la Renta i, en molts casos, ens preguntem quins passos hem de seguir per a dur-la a terme. La majoria dels contribuents decideixen fer la Declaració de la Renta per Internet, tot i que també es pot demanar cita prèvia a qualsevol oficina de l’Agència Tributària i que ens ajudi personalment a realitzar l’IRPF.

 

Exemple de la Declaració de la Renta // rankia.com

Tweet

Els dipòsits mantenen la caiguda al febrer

Aquest és el segon descens consecutiu del 2013

Segons les dades provisionals publicades pel Banc d’Espanya, els dipòsits bancaris dels residents a l’Estat espanyol han descendit al febrer en 2.079 milions d’euros respecte el més anterior. Aquesta és la segona caiguda consecutiva en el que va d’any. En termes interanuals, la caiguda del passiu de la banca assoleix el 5,78%. Els dipòsits espanyols van aconseguir un total de 1,484 bilions d’euros al febrer d’enguany davant dels 1,575 bilions de fa un any. En xifres absolutes, això significa que la banca ha vist reduïts els dipòsits en 91.117 milions durant aquest temps. El gruix de sortides es va produir entre maig i juny del any passat, quan les inestabilitats que van caracteritzar el sistema financer d’Espanya, principalment amb la nacionalització de Bankia, van provocar la retirada de molts dipòsits de les entitats més dèbils.

Banc d'Espanya / Font: www.20minutos.es

Tweet

El rescat de Xipre: segona entrega

Estudiants xipriotes protesten. Abc.es

Després de molts dies, de decisions polítiques més que discutibles, d’un corralito que encara continua i de molts canvis de rumb, ja està estipulat el preu que Xipre haurà de pagar a canvi del rescat de 10.000 milions de la UE. Finalment els dipòsits de menys de 100.000 euros no es tocaran, però els dipòsits superiors a aquesta quantitat es gravaran amb un impost del 37,5%. Aquests diners immobilitzats es convertiran en accions que aniran a parar directament al banc. Tot i això, diverses fonts afirmen que aquesta quantitat podria augmentar, ja que un 22,5% de la quantitat restant serà congelada durant 90 dies i depenent de la recapitalització del banc, serà convertida també en accions o retornada als seus dipositants.

Dels dos bancs xipriotes més afectats per la crisi, el Laiki Bank i el Banc de Xipre, el primer desapareixerà i integrarà els dipòsits inferiors a 100.000 euros al Banc de Xipre, que al seu torn haurà de realitzar unes retallades brutals. Una comissió d’investigació formada per tres jutges estudiarà a partir de dimarts el funcionament dels bancs entre 2006 i principis de 2013, un funcionament marcat pels excessos i les inversions estrangeres. Posaran especial atenció a la presumpta sortida massiva de capital els dies previs a la primera reunió de les autoritats xipriotes amb l’Eurogrup. El diari xipriota Jaravgui afirma que familiars del president Anastasiadis van realitzar una transferència d’uns 21 milions d’euros des del Banc Popular (Laiki) a dues entitats financeres a Londres només tres dies abans del primer acord de l’Eurogrup. A més a més, segons fonts del Financial Times, almenys tres persones van intentar marxar de l’illa amb 200.000 durant els dies previs a les reunions.

El president Anastasiadis amb la premsa. El País.com

El president va anunciar ahir un paquet de mesures per a la recuperació econòmica. L’estrany de la qüestió és que, contràriament al que espera la majoria de la població després de veure els models d’Epanya, Grècia o Itàlia, aquest pla no es basa en receptes d’austeritat, sinó en atraure capital estranger, en bonificar fiscalment les empreses que reinverteixin els seus beneficis al país o en mesures per combatre l’atur juvenil, que el passat desembre era del 28,4 segons l’Eurostat. Unes notícies que no fan més que desequilibrar una unió i una Europa cada cop més dividida i marcada pel que semblen decisions preses “sobre la marxa”. El rescat d’un país que suposa el 0,2% del PIB de la eurozona i el 0,3% de la seva població està fent trontollar (un altre cop) els fonaments de la Unió Europea.

Tweet

Bank of Spain: recession will go on while jobless will increase

According to the last gazette of the Bank of Spain, the economy will continue to worsen in 2013. It’s just the opposite to what the Spanish Minister of Economy said a few days ago, and very different from the estimations made by the government in the 2013 budget.

Estimations doesn't predict good helth for the economy in two years. // www.expansion.com

In 2013, the economy will shrink about 1.5%, unemployment will increase more than 3% (and will arrive to 27%; even higher than Greece) and consumption will go on shrinking. But these are not the only estimations the Bank predicts, salaries will continue falling down and there will be very less investment than 2012, because the jobless and the climate of distrust.

Only in 2014 the Bank of Spain dares to predict a very little growth (around 0.6%). However, it doesn’t mean more employment nor less budget cuts. 

Tweet

Política econòmica: Keynesianisme

En la conjuntura de crisi actual, els economistes que són partidaris del keynesianisme  estan prenent cada cop més protagonisme en la vida pública. Això es deu a que les propostes que es deriven de les tesis que plantegen són vistes per a molts com una possibilitat eficaç de fer front a la crisi.

Què són les polítiques econòmiques?

La política econòmica és el conjunt d’accions que els governs duen a terme en l’àmbit econòmic. La fixació de taxes d’interès, el pressupost del govern, el mercat de treball, entre d’altres, són algunes de les àrees en les quals intervé el govern a través de la política econòmica. No obstant això, les polítiques que apliquen els governs estan influenciades per les institucions internacionals com per exemple el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial i, també en gran mesura, per la ideologia dels partits que governen en un determinat moment.

Política Econòmica Keynesiana impulsada pel govern de Zapatero

Tweet

Espanya compta amb quasi 100 banquers imputats per escàndols financers

Amb la crisi financera s’ha posat punt i final a una època de boom econòmic. Actualment, 88 banquers que en aquell moment estaven al capdamunt de les principals entitats estan imputats per diversos escàndols financers. Entre aquests hi ha  sortides de borsa fallides, pensions milionàries, apropiació indeguda i crèdits i inversions irregulars. Un total de 9 entitats financeres estant essent investigades actualment. Es tracta de Bankia, CAM, NCG Banco, Caja Madrid, Caixa Penedès, CCM, Banca Cívica, Caja Navarra i Banco de Valencia. Totes aquestes investigacions s’han posat en marxa al llarg dels últims mesos i tot apunta que la llista podria augmentar properament.

La llista d’ imputats, que quasi arriba al centenar, inclou noms tan coneguts com el de Rodrigo Rato, ex vicepresident del Govern d’Aznar, exdirector gerent de l’FMI i expresident de Bankia. La següent fotografia mostra els noms dels banquers i les entitats imputades. Bankia és l’entitat amb més persones imputades, tot i que Banca Cívica o el Banco de Valencia la segueixen d’aprop. Entre els noms més coneguts també hi ha José Luis Olivas, expresident de la Generalitat Valenciana i de Bancaja, Ángel Acebes, exministre d’Interior durant el Govern d’Aznar i exconseller del Banc Financer i d’Estalvis, i Miguel Belsa, expresident de Caixa Madrid. 

La llista de les entitats i les persones físiques imputades

Tweet

El consum col·laboratiu es fa lloc a l’economia més propera

Propostes com Social Car o MovoMovo acosten la ciutadania a obtenir un rendiment positiu del seu vehicle i a aquells que no en tenen a disposar-ne d’un en aquelles ocasions en què el necessitin. Les vacances i els desplaçaments al lloc de feina, principals motius per acollir-se a aquests serveis de compartició de vehicles. Les institucions intenten fomentar la idea de la compartició amb la posada en marxa d’infraestructures com el polèmic carril VAO entre Barcelona i el Vallès Occidental.

Arriba la Setmana Santa i en moltes famílies sorgeix la problemàtica de la mobilitat a l’hora de fer els viatges d’aquestes dates o bé per començar a organitzar les sortides per a l’estiu. Però en l’actual context de crisi econòmica les escapades comencen a ser difícils de sufragar per a moltes famílies. Una pregunta que es formula en moltes llars arrel d’aquesta situació és “com podem moure’ns de manera barata i sense recórrer a vehicles d’empresa?” El consum col·laboratiu vol ser la resposta a aquesta pregunta. Gràcies a un canvi de mentalitat, accentuat també per la crisi imperant, els darrers anys està augmentant una manera de consumir diferent. Es coneix com el consum col·laboratiu, i es basa en el fet de compartir, intercanviar o treure rendiment de les coses que tenim. A la xarxa es poden trobar diverses opcions que donen sortida a aquesta nova tipologia de consum.

Social Car, exemple d'empresa que treballa amb la compartició de vehicles entre particulars. Font: Economia Ciutadana

Tweet